Fa uns dies vaig mirar aquesta
pel·lícula orientada a “Europa fa 20.000 anys”, és a dir, a l’època solutriana.
**** SPOILERS PRIMERA
PART ****
Comencem pel principi.
El protagonista, Keda, és un jovenet escarransit, insegur i una mica
ensopit amb poques habilitats de caça. El seu pare, que casualment és el cap de
la tribu, vol que en Keda participi per primer cop a la caça del bisó, però a en
Keda sembla que no li va massa tot això de matar animals.
Doncs bé, per “fer-ne un home”, al
seu pare no se li acut res millor que fer apallissar en Keda. Després de 10-15
segons de violència inaguantable, el cap de la tribu crida “STOP”, mentre veiem
com en Keda cau desplomat al terra. Molt solutrià i acollidor, tot plegat.
Tot seguit, els caçadors de la tribu
d’en Keda es posen en marxa. Tots són homes ben plantats i guarnits a la última
moda solutriana, que inclou bufandes, anoracs amb caputxa, pantalons i botes (i
van afeitats, que m’ho deixava). A mig camí es troben amb un altre grup de
caçadors que s’uneix a la gran cacera. Finalment, es troben un grup de bisons
que pretenen atacar amb les seves llances solutrianes, i que reaccionarà
contràriament als instints animals.
Tan bon punt veuen el grup de
caçadors armats amb llances, el grup de bisons corre cap a ells com si
anés a saludar-los. A continuació, els caçadors llancen les llances als bisons,
i aquests, cagats de por (ara sí), reculen i fan camí esperitats cap a un
precipici d’uns 1.000 metres, des d’on salten amb decisió, empenta, gràcia i
estil. Malauradament, però, un dels bisons ha embestit en Keda mentre corria, i
sembla que se l’hagi d’endur amb ell precipici avall, però tranquils!
El nostre heroi, a diferència dels
40-50 bisons que l’han precedit i que jauen inerts al fons del precipici, NO
morirà.
**** FI DELS SPOILERS DE LA PRIMERA
PART ****
L’escena de caça prometia, però en
analitzar-la amb detall, s’hi nota massa la influència hollywoodiana.
**** SPOILERS SEGONA PART ****
En Keda aconsegueix sobreviure a la
caiguda del precipici amb algunes afectacions mínimes que no li impedeixen
caminar ni córrer com una gasela. Pel camí coneix un llop amb el qual farà
amistat al llarg de pocs dies, mentre fa el camí de retorn a casa. Aquest
viatge d’estudis li permetrà descobrir que és més traçut del que es pensa, i
aprendrà finalment a fer foc i a caçar panteres, per citar alguns exemples. A
més, l’amistat amb el llop s’aprofundirà, fins al punt que els veurem riure
junts, pescar junts, caçar junts, dormir junts, banyar-se junts, menjar junts i
escalfar-se junts (no ho malinterpreteu, que estem parlant de la última
glaciació).
No es fa difícil d’imaginar-se les
últimes escenes de la pel·lícula: la tribu solutriana d’en Keda amb la lloba i
els seus llobatons (siii, hem sabut que era femella, i que a més, estava
embarassada [però no d’en Keda]). I fins aquí, tanco parèntesi i ara faré
quatre comentaris sobre la pel·lícula en sí que pot llegir tothom.
**** FI SPOILERS SEGONA PART ****
M’ha semblat una pel·lícula ideal
per veure-la un sol cop. M’ha semblat una bona pel·lícula en comparació amb
alguna altra que s’ha fet sobre homes prehistòrics. No m’ha semblat una
pel·lícula rematadament dolenta. Al mateix temps, no és una pel·lícula que
marcarà un abans i un després en el seu gènere. Es tracta d’una pel·lícula amb
una història relativament simple, plena de petits i mitjans errors, que es van
acumulant i que fan que acabis rebaixant les expectatives (només és
Hollywood!). No us deixeu enganyar: la domesticació del gos NO va passar com
ens ensenyen a “Alpha”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada