Denisovans: els humans increïbles

Van existir des que el temps era temps. El seu nom el deuen al dit petit d’un infant que va ser trobat a la localitat de Denisova. No sabem quan van desaparèixer, emportant-se amb ells tot un món fascinant i desconegut. Tampoc sabem quan van aparèixer, d’on venien ni on vivien. Sabem és que la seva herència persisteix avui en bilions d’éssers humans actuals d’arreu del planeta. Podrien haver inspirat certes llegendes com la del Yeti i el Bigfoot. Van habitar la serralada del Tibet sense necessitat d’emprar cordes, sabates especials ni bombones d’oxígen. La seva herència hauria permès la ràpida i exitosa adaptació d’aquells africans desorientats a climes extrems. Sabem que preferien fer l’amor abans que la guerra amb els veïns Neandertals. Sabem que portaven l’herència d’una espècie humana molt antiga i desconeguda. Però no sabem quin aspecte tenien ni com viviem. Resumint: no sabem qui eren.

Estem parlant d’un dels éssers més fantàstics i sorprenents que han habitat el nostre planeta: els Denisovans.

L’anàlisi del seu ADN nuclear (que es rep dels dos progenitors) indica que els Denisovans es trobaven una mica més emparentats amb els Neandertals que amb els Moderns. Al mateix temps, el seu ADN mitocondrial (el que es transmet només a través de la mare) indica que serien descendents d’una població molt antiga que s’hauria separat de la branca dels Neandertals/Moderns fa més d’un milió d’anys. També tenim evidència que s’haurien barrejat amb els primers en diverses ocasions, com testifica la Denny, una nena que tindria un pare Neandertal i una mare Denisovana.

Les restes fòssils són molt escasses, però en qualsevol cas indicarien que les seves falanges eren de tipus “arcaic”, és a dir, relativament robustes i més semblants a les dels Neandertals que a les dels Moderns.

A banda de l’aspecte, dues qüestions del tot desconegudes és on habitaven i quan es van extingir. Les restes analitzades s’han trobat a l’Àsia central, però el seu ADN és més abundant en Australians i Melanesis que no pas a les poblacions asiàtiques del continent. Una possibilitat és que el seu hàbitat inclogués també bona part del sud-est asiàtic.

Després tenim evidència que hi havia diferents poblacions Denisovanes, i que aquestes s’haurien creuat independentment amb els Moderns. Una d’aquestes poblacions hauria contribuït als Melanesis, Australians i Indis, mentre que l’ADN d’una segona població només es trobaria present en poblacions de l’est asiàtic, com ara xinesos i japonesos.

Els denisovans s'haurien creuat amb els humans moderns almenys en dues ocasions.

Com que no hi ha evidència concloent* d’ADN denisovà en poblacions ameríndies, una possibilitat és que aquests homínids s’extingissin després del poblament d’Amèrica, fa menys de 20.000 anys. En altres paraules: la seva extinció seria relativament recent.

*Discutit: hi ha estudis (1,2) que sí que han detectat un component denisovà en aquestes poblacions.