dissabte, 9 de febrer del 2019

Què passa amb l’ADN de Lagar Velho 1?


Durant els últims 8 anys hem presenciat un augment exponencial d’anàlisis d’ADN de mostres antigues, incloent-hi Neandertals, Denisovans i HAM. Alguns dels secrets d’individus que van viure fa gairebé 50.000 anys han estat desvelats per la seva doble hèlix. Dic alguns perquè ni l’ADN ni les restes fòssils no ens podran descriure mai amb total precisió com va viure i morir una persona.

La resposta a preguntes tan essencials com ara “qui som i d’on venim” podrien trobar-se en l’ADN d’aquests fòssils, però primer cal saber desxifrar-les. Ara mateix hi ha moltes teories sobre com els HAM van poblar el vell món i com van acabar reemplaçant la resta d’espècies humanes. Algunes d’aquestes teories van caient en l’oblit, d’altres es complementen, d’altres es modifiquen i d’altres (una minoria) encara s’aguanten. I només estic parlant del que s’ha fet des de 2010.

Reconstrucció de Lagar Velho 1

El que és un enigma per a mi és per què Lagar Velho 1 no consta entre els centenars de restes humanes que s’han analitzat fins ara. Aquest nen de només 5 anys que va viure fa uns 25.000 anys a Portugal ha estat sovint comparat a una “mula” o fins i tot a algun exemplar mitològic barreja de diferents espècies animals, com ara el Minotaure.

Mula i Minotaure són dos adjectius correctes si tenim en compte que LV1 ha estat descrit com a “essencialment Modern” de coll cap amunt i “essencialment Neandertal” de coll cap avall. És a dir, la majoria de trets del crani (incloent-hi els ossicles de l’orella), la mandíbula i la cara de LV1 indiquen que és un nen Modern, mentre que la robustesa i proporcions de les extremitats l’acosten als Neandertals.

Tal com sabem, l’explicació proporcionada per J. Zilhão i E. Trinkaus, que van analitzar les restes directament, és que es tractaria d’un híbrid. Això va ser durant la dècada dels 90, i fins llavors no s’han fet estudis gaire exhaustius de les restes. A més, sembla que s’ha denegat el permís per fer una prova d’ADN a FV1, justificant que “els resultats [de la prova] no podran respondre mai a totes les preguntes”. Però estem d’acord en què algunes preguntes sí, no?

Hem arribat al 2019 i sí que sabem algunes coses més respecte l’any 2000, com ara que:

-L’anàlisi de les restes de la dama del Mirón (Astúries, fa 19.000 anys) no mostren un % més elevat que el d’altres poblacions euroasiàtiques.

-Els Neandertals podrien haver desaparegut ABANS de la península ibèrica que de la resta d’Euràsia, fa uns 45.000 anys (20.000 anys abans de LV1) i sense conviure amb els Moderns, que hi haurien arribat a la península ibèrica uns mil·lenis més tard.

Veurem com avança la cosa, i si mai podrem respondre (no totes, però algunes sí) de les preguntes que planteja LV1.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada