Actors i actrius que han fet (pre)història

Qui s'amaga darrere d'aquells grunys, violacions, intimidacions, crits, gemecs, pintura corporal, escenes de caça, trames romàntiques, abrics de pell i arcs superciliars postissos? Qui ha donat vida durant l'últim segle a alguns dels homínids més memorables, odiosos, estúpids, aventurers, romàntics, perillosos i apassionats de la història del cinema? Heus-ne aquí uns quants:

[Unes hores després de barallar-me amb el format de les imatges...]

Robert Shayne

(Nova York, 1900 - Los Angeles, 1992).

Aquest actor estatunidenc representa el professor Clifford Groves al film l'Home de Neandertal (The Neandertal man), estrenat l'any 1953. Groves és un científic que s'injecta una solució que ha preparat ell mateix al laboratori i que pot transformar un gat en un tigre dents de sabre i un humà modern en un neandertal.

Raquel Welch

(Chicago, 1940 - ).

La model estatunidenca Raquel Welch va fer bategar els cors de molts espectadors l'any 1966 amb la pel·lícula Fa un milió d'anys (One Million Years B.C.). La pel·lícula no em va agradar gens, però cal reconèixer que hi surt molt afavorida.

Everett McGill

(Florida, 1945 - ).

Aquest actor americà va interpretar "Naoh", un dels protagonistes de la famosa pel·lícula "La Guerra del Foc" (Quest for Fire), estrenada l'any 1981. Naoh i els seus companys es veuen obligats a emprendre un llarg i perillós viatge quan la seva tribu es queda sense foc, un element imprescindible per a la supervivència en aquella època tan dura.

Rae Dawn Chong

(Edmonton, 1961 - ).

Aquesta actriu canadenca va intepretar "Ika", la protagonista femenina de "La Guerra del Foc" (Quest for Fire) el 1981. Ika ensenyarà a la tribu de Naoh a fer foc, i iniciarà una apassionada aventura romàntica amb aquest.

Daryl Hannah

(Chicago, 1960 - ).

Aquesta actriu americana va interpretar el personatge d''Ayla, la protagonista de la saga de llibres Els Fills de la Terra, de Jean M. Auel. El Clan de l'Ós de les Cavernes (The Clan of the Cave Bear) va ser estrenada el 1986 i és l'únic film que s'ha fet de la saga. La seva recepció no fou del tot bona, i sembla que ni la mateixa Auel en va quedar satisfeta.

Camilla Belle

(Los Angeles, 1986 - ).

L'actriu americana va interpretar l'any 2010 la bellesa exòtica Evolet a la pel·lícula 10.000 aC (10,000 BC). L'Evolet pertany a una tribu de caçadors-recol·lectors que és ferotgement atacada i esclavitzada per un altre grup tecnològicament més avançat. 

Simon Paul Sutton

(Buckinghamshire, 1977 -). 

Aquest actor britànic va donar vida a l'Ao, el neandertal protagonista del film "Ao, el darrer neandertal" (Ao: the last hunter) el 2010. L'Ao es veu obligat a abadonar les terres del nord quan el seu clan és massacrat. Pel camí farà dos amics, l'Agie, un ós blanc, i l'Aki, una humana moderna.

Aruna Shields

(Londres, 1978 -)

Aquesta actriu anglo-índia va interpretar l'any 2010 a Aki al film "Ao, el darrer neandertal" (Ao: the last hunter). L'Aki és una humana moderna que és empresonada pel seu clan però aconsegueix escapar. Pel camí es trobarà l'Ao, un neandertal nòmada amb qui tindrà affair.

                     

Kodi Smit-McPhee

(Adelaide, 1996 -).

Aquest actor australià va interpretar Keda, el protagonista humà d'Alpha (2018). Keda és un jove membre d'una tribu solutriana que va existir fa 20.000 anys en algun lloc d'Europa. En patir un accident de caça, Keda és abandonat pel seu clan, que el dóna per mort. Ferit i afamat, haurà de trobar el camí de retorn a casa. Pel camí farà amistat amb una lloba (vaig escriure una entrada comentant la pel·lícula fa uns mesos).

William Brittain

(Louisiana, 1990 -). 

Aquest actor estatunidenc interpreta un neandertal del mateix nom a la pel·lícula "William", estrenada el 2019. William va ser creat in vitro mitjançant l'ADN recuperat d'un cos de pantà (bog body) neandertal per dos científics que li fan de pares. Com és d'esperar, el pobre William està molt desorientat i no para de fer-se preguntes.

Alpha (2018) – Escolti’m, jo els hauria pintat una mica més morenets

Fa uns dies vaig mirar aquesta pel·lícula orientada a “Europa fa 20.000 anys”, és a dir, a l’època solutriana.

**** SPOILERS PRIMERA PART ****

Comencem pel principi. El protagonista, Keda, és un jovenet escarransit, insegur i una mica ensopit amb poques habilitats de caça. El seu pare, que casualment és el cap de la tribu, vol que en Keda participi per primer cop a la caça del bisó, però a en Keda sembla que no li va massa tot això de matar animals.

Doncs bé, per “fer-ne un home”, al seu pare no se li acut res millor que fer apallissar en Keda. Després de 10-15 segons de violència inaguantable, el cap de la tribu crida “STOP”, mentre veiem com en Keda cau desplomat al terra. Molt solutrià i acollidor, tot plegat.

Tot seguit, els caçadors de la tribu d’en Keda es posen en marxa. Tots són homes ben plantats i guarnits a la última moda solutriana, que inclou bufandes, anoracs amb caputxa, pantalons i botes (i van afeitats, que m’ho deixava). A mig camí es troben amb un altre grup de caçadors que s’uneix a la gran cacera. Finalment, es troben un grup de bisons que pretenen atacar amb les seves llances solutrianes, i que reaccionarà contràriament als instints animals.

Tan bon punt veuen el grup de caçadors armats amb llances, el grup de bisons corre cap a ells com si anés a saludar-los. A continuació, els caçadors llancen les llances als bisons, i aquests, cagats de por (ara sí), reculen i fan camí esperitats cap a un precipici d’uns 1.000 metres, des d’on salten amb decisió, empenta, gràcia i estil. Malauradament, però, un dels bisons ha embestit en Keda mentre corria, i sembla que se l’hagi d’endur amb ell precipici avall, però tranquils!

El nostre heroi, a diferència dels 40-50 bisons que l’han precedit i que jauen inerts al fons del precipici, NO morirà.

**** FI DELS SPOILERS DE LA PRIMERA PART ****

L’escena de caça prometia, però en analitzar-la amb detall, s’hi nota massa la influència hollywoodiana.

**** SPOILERS SEGONA PART ****

En Keda aconsegueix sobreviure a la caiguda del precipici amb algunes afectacions mínimes que no li impedeixen caminar ni córrer com una gasela. Pel camí coneix un llop amb el qual farà amistat al llarg de pocs dies, mentre fa el camí de retorn a casa. Aquest viatge d’estudis li permetrà descobrir que és més traçut del que es pensa, i aprendrà finalment a fer foc i a caçar panteres, per citar alguns exemples. A més, l’amistat amb el llop s’aprofundirà, fins al punt que els veurem riure junts, pescar junts, caçar junts, dormir junts, banyar-se junts, menjar junts i escalfar-se junts (no ho malinterpreteu, que estem parlant de la última glaciació).

No es fa difícil d’imaginar-se les últimes escenes de la pel·lícula: la tribu solutriana d’en Keda amb la lloba i els seus llobatons (siii, hem sabut que era femella, i que a més, estava embarassada [però no d’en Keda]). I fins aquí, tanco parèntesi i ara faré quatre comentaris sobre la pel·lícula en sí que pot llegir tothom.

**** FI SPOILERS SEGONA PART ****

M’ha semblat una pel·lícula ideal per veure-la un sol cop. M’ha semblat una bona pel·lícula en comparació amb alguna altra que s’ha fet sobre homes prehistòrics. No m’ha semblat una pel·lícula rematadament dolenta. Al mateix temps, no és una pel·lícula que marcarà un abans i un després en el seu gènere. Es tracta d’una pel·lícula amb una història relativament simple, plena de petits i mitjans errors, que es van acumulant i que fan que acabis rebaixant les expectatives (només és Hollywood!). No us deixeu enganyar: la domesticació del gos NO va passar com ens ensenyen a “Alpha”.

Tres mites promoguts per “La recerca del foc” (1981)

Han passat gairebé 40 anys des de l’estrena de la mítica “Quest for fire/La guerre du feu”, l’any 1981. Aquesta és una de les pel·lícules més ben valorades que tracten sobre l’edat de pedra. Molt sovint es és descrita com un film basat en fets reals, apassionant i romàntic. Si bé és cert que en molts d’aspectes no deixa de ser una pel·lícula entretinguda, el fet és que la representació que es fa dels homínids no em sembla del tot realista.

M’explico. Hi apareixen tres espècies que estan en guerra. Hi ha els temibles erectus que assetgen els moderns i els Neandertals i se’ls cruspeixen sense guarniments. Hi ha els Neandertals que estan preocupats perquè se’ls ha apagat el foc i no saben on trobar-ne (d’aquí el nom de la pel·lícula). I finalment, hi ha els moderns que viuen com qualsevol tribu actual de caçadors-recol·lectors, que controlen perfectament el foc, el llenguatge i el pensament abstracte. I fan coses absurdes.

Un dels objectius de la pel·lícula és mostrar-nos (sense donar cap tipus d’explicació, perquè no hi ha diàlegs intel·ligibles) què és el que ens fa humans. Més precisament, en què ens diferenciem, en què som únics els Moderns respecte la resta d’homínids extingits, com ara els Neandertals, l’homo erectus, etc. Per què vam triomfar sobre aquestes espècies extingides, bàsicament.

Encara que sembli absurd, aquest triomf es basaria en tres diferències que la pel·lícula considera claus:

-Els altres homínids no sabien riure i eren d’allò més avorrits.

-Els altres homínids no sabien copular per davant i eren molt poc romàntics.

-Els altres homínids no sabien fer foc.

El problema és que aquestes premises són falses. Les dues primeres, per exemple, s’han observat en els Bonobos: aquests saben riure i són d’allò més inventius pel que fa al sexe. Pel que fa a la tercera, em sembla que hi ha prou evidència que demostra que els homínids sabien controlar el foc des de fa més d'un milió d’anys.

No em vull allargar més, però ho havia de dir, perquè aquestes tres premises falses no em deixen dormir a les nits. A partir d’ara, si torneu a mirar la pel·lícula tingueu-ho en compte: aquells homínids eren riallers i romàntics, i controlaven el foc millor que ningú.