Els sorprenents orígens dels eivissencs

Fa poc vam saber que els eivissencs actuals no mantenen cap parentiu genètic amb els fenicis que habitaven l’illa al segle VII aC, almenys no per via materna. Tampoc no haurien conservat cap rastre de les poblacions musulmanes i nord-africanes que s’hi van assentar posteriorment.

Aquests resultats contrasten amb la majoria d’estudis que s’han fet en poblacions “colonitzades” o “assimilades”, com ara els canaris, els argentins i els porto-riquenys. Aquestes dues poblacions, encara que culturalment hi tinguin poc a veure, són predominantment descendents de les poblacions indígenes (taïns, guanxes…) per via materna.

D’altra banda, un estudi preliminar va trobar que els eivissencs, genèticament, eren una població molt peculiar en relació als seus veïns, tan peculiar com la basca. Ara s’ha repetit aquest estudi amb un nombre més gran de participants, i els resultats han estat essencialment els mateixos: els eivissencs continuen sent peculiars quan se’ls compara amb mallorquins, menorquins, francesos, portuguesos, espanyols, bascos, etc.

Per tant, quina és l’explicació i d’ón vénen, els eivissencs? Segons el Dr. Francesc Calafell, l’explicació d’aquesta diferència tan marcada es deuria a l’alt grau d’endogàmia i a l’aïllament. De fet, salta a la vista que el 21% dels eivissencs actuals es diu Torres, Marí, Tur, Ribas, Costa, Ferrer, Cardona, Riera, Roig o Planell. En comparar el seu genoma, els investigadors han trobat en els eivissencs han heretat un proporció relativament alta de trossos d'ADN idèntics a tots dos progenitors, cosa que indicaria que pare i mare es troben emparentats en major o menor grau. 

Segons Calafell, aquest grau relativament alt de consanguinitat (quan se’l compara amb el d’altres poblacions de la Mediterrània) no tindria res a veure amb, per exemple, el de la casa d'Àustria (o el dels Neandertals d’Altai, posats a dir), i no afectaria la salut de manera negativa.

Aleshores, si no són descendents dels fenicis ni dels nord-africans, d’ón provenen, els eivissencs? Per al Dr. Calafell, la resposta és clara: “són descendents dels catalans, que al seu torn estan emparentats amb els francesos”, i que “cadascú s’ho prengui com vulgui”. Desconec què ha volgut dir amb aquestes últimes paraules el Dr. Calafell, però crec (i espero) que ser descendent de catalans/francesos no tingui conseqüències negatives per a la salut.

De moment sembla que els únics estudis s’han centrat en l’ADNmt per testar si hi ha hagut continuïtat entre eivissencs i fenicis. Potser l’anàlisi d’ADN nuclear podrà aportar més dades sobre el poblament inicial i les continuïtats/discontinuïtats de l’illa en els darrers 3.000 anys.

Font: L’ADN eivissenc, “un cas estrany” de la població genètica moderna

Noves pistes de la colonització d’Amèrica

Poques coses hi ha més debatudes dins del món de l’antropologia que el poblament del continent americà. És habitual recordar als indígenes d’aquest continent que els seus avantpassats van immigrar d’Àsia, cosa que, per exemple, no es fa amb els africans, asiàtics o europeus.

El cert és que els indicis més antics de presència humana a Amèrica no van més enllà de 15.000 anys. Hi ha alguns jaciments anteriors a aquesta data, com ara el de Topper (Estats Units), Monte Verde (Xile) i Pedra Furada (Brasil), però no estan àmpliament acceptats. D’altra banda, sembla que els Neandertals tampoc no van arribar a trepitjar mai el continent americà ni tampoc els Denisovans, que es van atreviramb l’Himalaya però no amb la serralada andina.

Els dos exemplars paleo-indis més antics analitzats fins ara, Anzick-1 (Estats Units, 12.000 anys) i l’home de Kennewick (Estats Units, 9.000 anys) han confirmat que tots dos es troben molt més emparentats amb els amerindis actuals que amb cap altra població del món. Curiosament, tant l'un com l'altre semblen ser més propers als indígenes de Centre i Sud-Amèrica que no pas als de nord-Amèrica actuals. Això significa que el poblament d’Amèrica va ser probablement més complex del que ens imaginem.

Un nou estudi ha pogut recuperar ADN d’un tercer exemplar de 11.500 anys trobat a Alaska i batejat com a “USR1”. Aquest individu (un nadó) pertanyia a una població que seria ancestral a tots els amerindis actuals de Nord i Sud-Amèrica. Aquesta població ancestral s’hauria separat de la resta d’asiàtics continentals fa uns 25.000 anys, i hauria rebut influix d’una població siberiana més emparentada amb els europeus actuals en fa 20-25.000.

La població d'USR1 seria ancestral als indis de Nord i Sud-Amèrica.

Els avantpassats d’USR1 haurien arribat al continent americà provinents de Sibèria fa 15-20.000 anys, i haurien començat a estendre’s per tota Amèrica en fa 14-17.000 anys. Així mateix, els investigadors han detectat flux gènic d’una altra població siberiana al nord del continent americà, i una migració de Nord Amèrica als avantpassats dels Inuit que seria posterior a l’arribada dels primers americans a la regió.

Aquest no és l’únic model proposat, perquè hi ha encara moltes incògnites a resoldre. Per exemple, no està clar si la divisió entre Nord i Sud-Amèrica es va produïr abans o després de l’arribada al continent americà. Tampoc no està clar si la cultura Clovis hauria estat la primera en arribar al continent, o bé n’hi hauria d’anteriors, com indica el jaciment de Monte Verde (Xile, 14.800 anys).

El color d'ulls a la prehistòria

Curiosament, una de les primeres dades que volem saber d’unes restes fòssils és el seu color d’ulls. És un tret totalment superficial que no ens diu gairebé res de la persona ni tan sols dels seus avantpassats, perquè es troba determinat per un o dos gens (dels milers que en tenim). Deu ser per això que el color d’ulls pot variar entre germans i pares/fills. Aleshores, si és un tret tan superficial, aleatori i insignificant, com és que li donem tanta importància?

Possiblement hi té a veure el fet que és una de les primeres coses que veiem d’una persona. També ens ajuda a classificar-lo: és dels meus o no? Inconscientment, sentim més afinitat per un fòssil amb el mateix color d’ulls que nosaltres, encara que es tracti d’un húmer fragmentat. Aquest idea pot semblar estúpida, però veient les picabaralles i enveja que hi ha entre persones (i no estic parlant només de nens petits) pel color d’ulls ens demostra que els humans, en alguns coses, som encara molt primaris.

De moment, el fòssil d'ulls blaus més antic que tenim amb és Mr. Villabruna, un home que va viure fa uns 14.000 anys al nord d’Itàlia; totes les restes analitzades d’humans anatòmicament moderns (HAM) anteriors a Mr. Villabruna tenien els ulls marrons. El color d’ulls i de pell dels Neandertals és en bona part desconegut, però sembla que la majoria tenien els ulls i la pell bruna, i una minoria eren pèl-roigs.

Abans d’analitzar les restes de Mr. Villabruna, es pensava que els ulls blaus havien aparegut fa uns 10.000 anys al Caucasus, i que totes les persones amb aquest color d’ulls serien descendents d’un únic avantpassat. Ara cal tirar aquesta data alguns milenis enrere.

A partir d’aquests 14.000 anys, ens trobem que els ulls blaus es tornen relativament freqüents a Europa fins a l’arribada dels agricultors neolítics fa uns 7000 anys, majoritàriament d’ulls foscos. Així, tenim que la Braña (7000 BP), l’home de Cheddar (9000 BP) i Loschbour (8000 BP) tenien els ulls blaus, però l’Ötzi (5500 BP) els tenia marrons. A partir de l’edat del Bronze (4000 BP) trobem una barreja d’ulls blaus/marrons semblant a la de les poblacions actuals.

Si tenim en compte que els primers humans moderns eren de pell i ulls foscos, com és que els ulls blaus i la pell blanca van augmentar tan de pressa al vell món? De teories n’hi ha moltes i molt variades, que van des de “ells les prefereixen rosses i d’ulls blaus” a “l’home de Cheddar consumia quantitats enormes de peix blau per no patir deficiència en vitamina D”.

D'obligada recomanada lectura:

La forja genètica d’Europa. Una nova visió del passat de les poblacions humanes (Carles Lalueza-Fox, 2017)

El paleolític era molt dur. També pels gais.

Absolutament tothom mínimament informat coneix el triple enterrament de Dolní Věstonice (Rep. Txeca) datat en més de 30.000 anys, on tres individus van ser descoberts, l’un al costat de l’altre. Els dos a banda i banda van ser immediatament identificats com a homes, però el sexe del tercer ha resultat dubtós fins fa poc.

Els tres individus, anomenats Dolní Věstonice 13 (esquerra), 14 (dreta) i 15 (centre) eren relativament joves fins i tot per aquella època, d’entre 16 i 25 anys. L’alçada varia bastant entre ells, éssent DV 14 el més alt (1,79 m), seguit de DV 13 (1,69 m) i finalment el misteriós DV 15 (1,59 m). La posició de DV 14 crida bastant l’atenció, perquè sembla que el van enterrar cap per avall. La posició de DV 13 també és peculiar, perquè la seva mà esquerra reposa sobre la pelvis de DV 15.

Les restes indiquen que el trio anava vestit i guarnit amb penjolls al moment de la mort, i els van deixar a sota d’una mena de tenda feta de branquillons de fusta. A més, la cara de tots tres i la pelvis de DV15 estaven recoberts d’ocre vermell. DV 15 inclina una mica cap a DV14, cosa que ha fet suposar a alguns que potser hi havia algun vincle romàntic entre ells.

I ara vénen els detalls macabres. Un pal de fusta treballat ha estat trobat dins de la pelvis de DV 15, i sembla que DV 13 va ser enterrat viu abans de morir dessagnat; en concret, algú va clavar-li una estaca als genitals abans de col·locar-lo dins del sot amb la resta.

Hi ha tota mena de teories per explicar què significa aquest enterrament i què va passar entre els tres adolescents. Per exemple, és possible que hi hagués algun trio amorós entre ells. Potser DV 14 i DV 15 eren parella, i DV 13 va intentar seduïr DV 15. Aleshores, DV 14, desesperat, es va llevar la vida, i DV 15 el va seguir. DV 13 va ser posteriorment executat com a càstig. El mateix podria haver succeït si DV 15 fos home enlloc de dona, perquè sabem que l’amor no coneix sexe ni fronteres (ni espècies).

De fet, estudis genètics molt recents han pogut determinar que DV 15 era, efectivament, un home que patia malformacions congènites. En qualsevol cas, les complicades relacions entre DV 13, DV 14 i DV 15 van acabar amb un drama que ha despertat l’interès de molts 30.000 anys després.

Més detalls sobre el triple enterrament:
-Dolni Vestonice and Pavlov burials, including the triple burial
-El triple enterramiento de Dolní Věstonice
-The Burial Tableau of Dolní Vestonice

Què passa amb l’ADN de Lagar Velho 1?

Durant els últims 8 anys hem presenciat un augment exponencial d’anàlisis d’ADN de mostres antigues, incloent-hi Neandertals, Denisovans i HAM. Alguns dels secrets d’individus que van viure fa gairebé 50.000 anys han estat desvelats per la seva doble hèlix. Dic alguns perquè ni l’ADN ni les restes fòssils no ens podran descriure mai amb total precisió com va viure i morir una persona.

La resposta a preguntes tan essencials com ara “qui som i d’on venim” podrien trobar-se en l’ADN d’aquests fòssils, però primer cal saber desxifrar-les. Ara mateix hi ha moltes teories sobre com els HAM van poblar el vell món i com van acabar reemplaçant la resta d’espècies humanes. Algunes d’aquestes teories van caient en l’oblit, d’altres es complementen, d’altres es modifiquen i d’altres (una minoria) encara s’aguanten. I només estic parlant del que s’ha fet des de 2010.

Reconstrucció de Lagar Velho 1

El que és un enigma per a mi és per què Lagar Velho 1 no consta entre els centenars de restes humanes que s’han analitzat fins ara. Aquest nen de només 5 anys que va viure fa uns 25.000 anys a Portugal ha estat sovint comparat a una “mula” o fins i tot a algun exemplar mitològic barreja de diferents espècies animals, com ara el Minotaure.

Mula i Minotaure són dos adjectius correctes si tenim en compte que LV1 ha estat descrit com a “essencialment Modern” de coll cap amunt i “essencialment Neandertal” de coll cap avall. És a dir, la majoria de trets del crani (incloent-hi els ossicles de l’orella), la mandíbula i la cara de LV1 indiquen que és un nen Modern, mentre que la robustesa i proporcions de les extremitats l’acosten als Neandertals.

Tal com sabem, l’explicació proporcionada per J. Zilhão i E. Trinkaus, que van analitzar les restes directament, és que es tractaria d’un híbrid. Això va ser durant la dècada dels 90, i fins llavors no s’han fet estudis gaire exhaustius de les restes. A més, sembla que s’ha denegat el permís per fer una prova d’ADN a FV1, justificant que “els resultats [de la prova] no podran respondre mai a totes les preguntes”. Però estem d’acord en què algunes preguntes sí, no?

Hem arribat al 2019 i sí que sabem algunes coses més respecte l’any 2000, com ara que:

-L’anàlisi de les restes de la dama del Mirón (Astúries, fa 19.000 anys) no mostren un % més elevat que el d’altres poblacions euroasiàtiques.

-Els Neandertals podrien haver desaparegut ABANS de la península ibèrica que de la resta d’Euràsia, fa uns 45.000 anys (20.000 anys abans de LV1) i sense conviure amb els Moderns, que hi haurien arribat a la península ibèrica uns mil·lenis més tard.

Veurem com avança la cosa, i si mai podrem respondre (no totes, però algunes sí) de les preguntes que planteja LV1.

Denisovans: els humans increïbles

Van existir des que el temps era temps. El seu nom el deuen al dit petit d’un infant que va ser trobat a la localitat de Denisova. No sabem quan van desaparèixer, emportant-se amb ells tot un món fascinant i desconegut. Tampoc sabem quan van aparèixer, d’on venien ni on vivien. Sabem és que la seva herència persisteix avui en bilions d’éssers humans actuals d’arreu del planeta. Podrien haver inspirat certes llegendes com la del Yeti i el Bigfoot. Van habitar la serralada del Tibet sense necessitat d’emprar cordes, sabates especials ni bombones d’oxígen. La seva herència hauria permès la ràpida i exitosa adaptació d’aquells africans desorientats a climes extrems. Sabem que preferien fer l’amor abans que la guerra amb els veïns Neandertals. Sabem que portaven l’herència d’una espècie humana molt antiga i desconeguda. Però no sabem quin aspecte tenien ni com viviem. Resumint: no sabem qui eren.

Estem parlant d’un dels éssers més fantàstics i sorprenents que han habitat el nostre planeta: els Denisovans.

L’anàlisi del seu ADN nuclear (que es rep dels dos progenitors) indica que els Denisovans es trobaven una mica més emparentats amb els Neandertals que amb els Moderns. Al mateix temps, el seu ADN mitocondrial (el que es transmet només a través de la mare) indica que serien descendents d’una població molt antiga que s’hauria separat de la branca dels Neandertals/Moderns fa més d’un milió d’anys. També tenim evidència que s’haurien barrejat amb els primers en diverses ocasions, com testifica la Denny, una nena que tindria un pare Neandertal i una mare Denisovana.

Les restes fòssils són molt escasses, però en qualsevol cas indicarien que les seves falanges eren de tipus “arcaic”, és a dir, relativament robustes i més semblants a les dels Neandertals que a les dels Moderns.

A banda de l’aspecte, dues qüestions del tot desconegudes és on habitaven i quan es van extingir. Les restes analitzades s’han trobat a l’Àsia central, però el seu ADN és més abundant en Australians i Melanesis que no pas a les poblacions asiàtiques del continent. Una possibilitat és que el seu hàbitat inclogués també bona part del sud-est asiàtic.

Després tenim evidència que hi havia diferents poblacions Denisovanes, i que aquestes s’haurien creuat independentment amb els Moderns. Una d’aquestes poblacions hauria contribuït als Melanesis, Australians i Indis, mentre que l’ADN d’una segona població només es trobaria present en poblacions de l’est asiàtic, com ara xinesos i japonesos.

Els denisovans s'haurien creuat amb els humans moderns almenys en dues ocasions.

Com que no hi ha evidència concloent* d’ADN denisovà en poblacions ameríndies, una possibilitat és que aquests homínids s’extingissin després del poblament d’Amèrica, fa menys de 20.000 anys. En altres paraules: la seva extinció seria relativament recent.

*Discutit: hi ha estudis (1,2) que sí que han detectat un component denisovà en aquestes poblacions.

Aconsegueixen recrear minicervells neandertals

L’avanç de la ciència és imparable, fins al punt que hem pogut crear minicervells Neandertals o Neanderoids.

Com ha estat possible? Els detalls exactes de l’experiment no els sé, però m’imagino que amb la informació dels genomes Neandertals seqüenciats han pogut modificar genèticament  neurones humanes fins a neandertalitzar-les.

És a dir, d’entrada hi ha evidència que els Neandertals diferien en alguns gens implicats en el desenvolupament cerebral respecte els moderns. Aquests gens són pocs, però podrien ser importants. Se sap que variacions en un o pocs gens podrien causar transtorns mentals com ara l’autisme o l’esquizofrènia.

Això és increïble! Sí que ho sembla, però cal tenir en compte que un minicervell no és un cervell. I un cervell neandertalitzat no és un cervell Neandertal. De fet, un Neandertal és molt més que un cervell, especialment si aquest és un minicervell artificial cultivat en un laboratori.

Per tant: alerta a les conclusions!

Els neanderoides (sota) tindrien una forma i comportament lleugerament diferents del de les cèl·lules humanes ordinàries (dalt)

Els investigadors han remarcat que les cèl·lules dels minicervells Neandertals difereixen de les d’un neurotípic Modern i en alguns aspectes són semblants a les d’una persona amb autisme. Entre d’altres coses, aquests han observat que els Neanderoids tenen forma de crispeta enlloc de ser esfèrics com els cervells Moderns, i que les neurones Neanderoides tendien a formar menys connexions sinàptiques, creant una xarxa neuronal anòmala.

Això NO vol dir que l’autisme sigui causat per gens Neandertals ni que els Neander patissin autisme. Tampoc no vol dir que els trets autistes siguin desavantajosos en sí mateixos i responsables de la seva extinció: hi ha molts genis que es troben dins de l’espectre autista.

Tot i així, hi ha un nombre creixent de gent que creu que els Neandertals eren menys gregaris que els Moderns. Evidència a favor és que vivien en grups relativament petits i ocasionalment es creuaven entre parents molt propers. És possible que els Neanderoids hi tinguin alguna cosa a veure?

La llestesa artificial prediu l’e_Xe_stència d’una espècie humana desconeguda

Llegeixo els titulars de la setmana sobre el temes més interessants de l’univers (la prehistòria i els homínids) i em trobo que el 80% comença així: “la intel·ligència artificial (AI) identifica un avantpassat humà desconegut…”.

Un moment, ja hem arribat a l’era de Màtrix i jo encara no me n’he assabentat? Què està passant? Com és possible que un software hagi “identificat” una nova espècie d’homínid?

L’article hauria aparegut a la revista Nature fa algunes setmanes, i no és el primer cop que els autors –espanyols, per cert, cosa que també s’ha deixat ben clara de bon principi– parlen d’aquesta espècie “fantasma”: el primer estudi hauria sortit el 2016. Tampoc no és el primer cop que s’identifiquen llinatges “fantasma”, és a dir, llinatges humans dels quals no en tenim cap indici de la seva existència al registre fòssil, però que les dades genètiques indiquen que haurien existit.

Per exemple, mitjançant simulacions, uns investigadors van predir que els Neandertals d’Altai portaven fins a un 7% d’herència d’un llinatge que s’hauria separat dels HAM fa uns 200.000 anys. Uns altres investigadors van identificar un llinatge anomenat “eurasià basal” que seria ancestral a la branca que va migrar fora d’Àfrica fa 60.000 anys, i que hauria contribuït únicament a les poblacions d’Euràsia occidental. També, diferents llinatges arcaics haurien contribuït fins a un 8% del genoma de les poblacions africanes actuals. I en són només alguns exemples.

Com que no tenim restes d’ADN d’aquests llinatges “fantasma”, aquestes estimacions són indirectes (i altament especulatives). El cas és que si el Neandertal d’Altai és significativament més proper als africans actuals que el Neandertal de Vindija, ”se suposa” que hi va haver alguna migració des d’Àfrica que va afectar els primers però no els segons. Si els europeus actuals són més divergents dels asiàtics actuals que els europeus del paleolític, “se suposa” que els primers estan barrejats amb alguna població més ancestral.

L'espècie desconeguda, "Xe", hauria viscut a l'Àsia.

Havent dit això, tornem a l’estudi actual: Comparant l’ADN de neandertals, denisovans i humans moderns, els autors han trobat que la composició genètica de les poblacions asiàtiques i melanèsiques s’explicaria millor afegint-hi una nova espècie “fantasma” (anomenada “Xe”), que hauria contribuït fins a un 2.6% dels seus gens als asiàtics i austro-melanesis actuals. “Xe” seria una espècie nascuda del creuament entre els llinatges denisovà i neandertal 14.000 anys després de la seva separació. Aquest model és una mica més complicat que el que s’assumia com a vàlid fins ara, i que només contemplava creuaments entre els avantpassats dels HAM amb neandertals i denisovans.

 

Els autors han fet diverses simulacions (on per exemple, “Xe” seria una espècie germana dels denisovans), però sembla que el que obté més suport és el que descriu a “Xe” com a espècie híbrida. Hi ha altres detalls interessants, com ara que els denisovans tindrien fins a 1.3% de gens d’una espècie (“Xd”) que va divergir del llinatge neandertal/denisovà/modern fa 1.5 milions d’anys (presumiblement l’homo erectus asiàtic).

Així, l’esquema que obté més suport seria el que prediu un primer creuament amb els neandertals, que haurien contribuït fins a 1.3% del genoma dels euroasiàtics actuals, un segon creuament amb els “Xe”, amb un 2.6% de contribució als asiàtics/melanesis/australians actuals, i finalment un tercer creuament amb els denisovans, amb un 1.6% de contribució als melanesis i australians actuals.

El que a mi sembla és que tot plegat és molt preliminar, i que la falta de dades pot portar l’AI a l’error. Per exemple, simulacions fetes a partir d’ADN mitocondrial indicaven que la contribució genètica neandertal a les poblacions actuals era com a màxim del 0.1%. Avui sabem que aquest percentatge és de 20 a 40 vegades superior. Pel que fa al present estudi, se’m fa difícil de digerir la data de 14.000 anys. Tampoc no entenc per què no s’hi han inclòs poblacions africanes ni d’humans moderns que van coexistir amb aquests homínids, i que potser haurien ajudat a perfilar les xifres. I finalment, on quedaria la Denny en aquest esquema? Seria un exemplar de “Xe” o alguna cosa encara més barrejada, com ara Xe(Xe;N;D)? XD

La meva sensació és que l’AI tendeix a deshumanitzar-nos: aquells homínids que eren persones com nosaltres, que vivien, patien, ploraven, reien. L’AI els hi assigna un % i un nom que sembla tret d’alguna pel·lícula d’Alien (Xe, Xd). Al reialme de l’AI no hi ha lloc per a tot allò que ens fa humans: només hi compta el que sobreviu, el que passa els gens.

Pioners aurinyacians andalusos

Un altre cop les dates s’han tornat a capgirar. Ara resulta que tot allò de la frontera de l’Ebre, la teoria segons la qual els HAM no haurien passat al sud de l’Ebre fins fa menys de 40.000 anys, era mentida. O almenys això indiquen les noves datacions de material aurinyacià –suposadament produït per humans moderns– trobat a la cova de Bajondillo, a Màlaga, que tindrien una antiguitat d’entre 43.000 i 45.000 anys. A fer punyetes la frontera de l’Ebre!

Mapa de jaciments aurinyacians anteriors i posteriors a 42.000 anys.

Segons els autors, aquests pioners aurinyacians haurien reemplaçat els neandertals (associats a la indústria mosteriana) durant aquest període de temps en aquesta zona. Segons aquestes datacions, l’aurinyacià del Bajondillo seria d’edat similar al d’altres jaciments situats al nord de l’Ebre i més antic que el dels jaciments del sud de la península ibèrica, de menys de 42.000 anys.

Les dades d’aquest jaciment estarien en acord amb les re-datacions de jaciments mosterians que indicarien que els neandertals van desaparèixer fa uns 45.000 anys de la península, fins i tot abans que a la resta d’Europa.

Com que hi ha una distància considerable entre el Bajondillo i la resta de jaciments aurinyacians amb dates similars al nord de l’Ebre, els autors han deixat caure la possibilitat que aquests HAM haurien arribat des d’Àfrica creuant l’estret de Gibraltar. També han afegit que és possible que la ràpida expansió dels HAM per tota Euràsia fa uns 50.000 anys hagi estat facilitada per l’ús d’embarcacions, que sembla que ja dominaven.

Enllaç a l'estudi: An early Aurignacian arrival in southwestern Europe.

Alpha (2018) – Escolti’m, jo els hauria pintat una mica més morenets

Fa uns dies vaig mirar aquesta pel·lícula orientada a “Europa fa 20.000 anys”, és a dir, a l’època solutriana.

**** SPOILERS PRIMERA PART ****

Comencem pel principi. El protagonista, Keda, és un jovenet escarransit, insegur i una mica ensopit amb poques habilitats de caça. El seu pare, que casualment és el cap de la tribu, vol que en Keda participi per primer cop a la caça del bisó, però a en Keda sembla que no li va massa tot això de matar animals.

Doncs bé, per “fer-ne un home”, al seu pare no se li acut res millor que fer apallissar en Keda. Després de 10-15 segons de violència inaguantable, el cap de la tribu crida “STOP”, mentre veiem com en Keda cau desplomat al terra. Molt solutrià i acollidor, tot plegat.

Tot seguit, els caçadors de la tribu d’en Keda es posen en marxa. Tots són homes ben plantats i guarnits a la última moda solutriana, que inclou bufandes, anoracs amb caputxa, pantalons i botes (i van afeitats, que m’ho deixava). A mig camí es troben amb un altre grup de caçadors que s’uneix a la gran cacera. Finalment, es troben un grup de bisons que pretenen atacar amb les seves llances solutrianes, i que reaccionarà contràriament als instints animals.

Tan bon punt veuen el grup de caçadors armats amb llances, el grup de bisons corre cap a ells com si anés a saludar-los. A continuació, els caçadors llancen les llances als bisons, i aquests, cagats de por (ara sí), reculen i fan camí esperitats cap a un precipici d’uns 1.000 metres, des d’on salten amb decisió, empenta, gràcia i estil. Malauradament, però, un dels bisons ha embestit en Keda mentre corria, i sembla que se l’hagi d’endur amb ell precipici avall, però tranquils!

El nostre heroi, a diferència dels 40-50 bisons que l’han precedit i que jauen inerts al fons del precipici, NO morirà.

**** FI DELS SPOILERS DE LA PRIMERA PART ****

L’escena de caça prometia, però en analitzar-la amb detall, s’hi nota massa la influència hollywoodiana.

**** SPOILERS SEGONA PART ****

En Keda aconsegueix sobreviure a la caiguda del precipici amb algunes afectacions mínimes que no li impedeixen caminar ni córrer com una gasela. Pel camí coneix un llop amb el qual farà amistat al llarg de pocs dies, mentre fa el camí de retorn a casa. Aquest viatge d’estudis li permetrà descobrir que és més traçut del que es pensa, i aprendrà finalment a fer foc i a caçar panteres, per citar alguns exemples. A més, l’amistat amb el llop s’aprofundirà, fins al punt que els veurem riure junts, pescar junts, caçar junts, dormir junts, banyar-se junts, menjar junts i escalfar-se junts (no ho malinterpreteu, que estem parlant de la última glaciació).

No es fa difícil d’imaginar-se les últimes escenes de la pel·lícula: la tribu solutriana d’en Keda amb la lloba i els seus llobatons (siii, hem sabut que era femella, i que a més, estava embarassada [però no d’en Keda]). I fins aquí, tanco parèntesi i ara faré quatre comentaris sobre la pel·lícula en sí que pot llegir tothom.

**** FI SPOILERS SEGONA PART ****

M’ha semblat una pel·lícula ideal per veure-la un sol cop. M’ha semblat una bona pel·lícula en comparació amb alguna altra que s’ha fet sobre homes prehistòrics. No m’ha semblat una pel·lícula rematadament dolenta. Al mateix temps, no és una pel·lícula que marcarà un abans i un després en el seu gènere. Es tracta d’una pel·lícula amb una història relativament simple, plena de petits i mitjans errors, que es van acumulant i que fan que acabis rebaixant les expectatives (només és Hollywood!). No us deixeu enganyar: la domesticació del gos NO va passar com ens ensenyen a “Alpha”.

Determinen l’haplogrup mitocondrial d’un dels primers mongols amb visera

Crani parcial de Salkhit 

Les aparences enganyen, o almenys no diuen tota la veritat. Datat en uns 35.000 anys abans del present, el crani de Salkhit és una de les poques restes de l’època del paleolític superior trobades a l’est de Mongòlia. El fragment de crani s’havia descrit “amb possibles afinitats arcaiques”, però no ha estat fins ara que se n’ha pogut esbrinar el llinatge matern. Determinar l’haplogrup mitocondrial és molt útil i relativament senzill (en comparació amb l’estudi de l’ADN nuclear). Encara que ens perdem una part de la informació perquè només es transmet per via materna, l’ADN mitocondrial ha servit, per exemple, per vincular la indústria Proto-Aurinyaciana a l’arribada dels HAM a Europa.

Arbre d'ADN mitocondrial on hi apareixen les seqüències de Salkhit i el d'Oase 1

Sorprenentment, Salkhit porta un mtDNA 100% modern, que s’agrupa dins del clade “N”, on hi trobem llinatges presents entre els aborígens australians i asiàtics actuals. Això significa que Salkhit tindria almenys una mare anatòmicament moderna. Curiosament, el llinatge mitocondrial “N” de Salkhit seria més proper al dels humans actuals que el d’Oase 1. Aquest romanès de gairebé 40.000 anys portava un llinatge “pre-N”, ancestral a tota la variabilitat actual. Els autors indiquen que la diversitat de llinatges mitocondrials moderns a Euràsia hauria estat més alta al paleolític que a l’actualitat.

Enllaç a l'estudi: Compound-specific radiocarbon dating and mitochondrial DNA analysis of the Pleistocene hominin from Salkhit Mongolia