L'home de Flores: una branca totalment morta del gènere Homo?

Aquells homínids menuts del sud-est asiàtic coneguts popularment com a Hòbbits (H. floresiensis) no s'haurien barrejat amb els humans moderns segons un recent estudi (1). Els Hòbbits haurien habitat l'illa de Flores, a Indonèsia, des de fa aproximadament 700.000 anys fins en fa 50.000.

Reconstrucció d'un Hòbbit

La classificació dels Hòbbits és difícil i plena de controvèrsies i interrogants dins del món de l'antropologia. Entre les diferents hipòtesis que es barregen, tenim les que els consideren un grup humà que hauria patit una reducció considerable de l'estatura (feien aproximadament un metre d'alçada!) a les que emparenten el Hòbbit amb l'Homo habilis. De moment, aquesta última és la que ha anat guanyant més pes.

Tenint en compte que altres espècies com ara els humans moderns, els homo erectus i els denisovans han habitat el sud-est asiàtic des de fa centenars de milers d'anys, una pregunta que ens fem és si aquests grups s'haurien arribat a creuar entre ells, i si els habitants actuals del sud-est asiàtic portarien material genètic dels Hòbbits.

Doncs bé, segons un estudi que ha analitzat les dades genètiques de més de 1,600 asiàtics, europeus i africans sembla que no, que no hi ha indicis d'encreuaments amb homínids pre-moderns a l'Àsia a banda dels denisovans i neandertals (1). En canvi, aquest estudi sí que ha trobat rastres d'introgressió d'una espècie pre-sàpiens als habitants contemporanis del centre i sud d'Àfrica, com ara els Khoisan i els pigmeus.

Aquest no és el primer estudi que ha arribat a la conclusió que els africans actuals porten material genètic d'homínids arcaics que van habitar aquest continent (2,3,4,5). Hi ha una llista de possibles candidats que haurien pogut contribuir material genètic als africans actuals (Homo naledi, Homo rhodesiensis, Homo s. idaltu...). Malauradament, no hem estat capaços d'analitzar-ne l'ADN, per la qual cosa no tenim manera de contrastar directament aquests resultats. Curiosament, els autors han trobat que el material genètic introgressat d'aquests homínids africans és menys abundant a les regions funcionals del genoma, cosa que també s'observa en el cas dels neandertals i denisovans, i que indicaria que el seu ADN és lleugerament "tòxic" en els humans moderns.

Cova on es van trobar restes de l'Homo florensiensis, a l'illa de Flores (Indonèsia)

Les causes de l'extinció d'aquests Hòbbits serien per ara desconegudes, però molt probablement tindrien a veure amb l'arribada dels primers humans moderns a la zona, fa aproximadament 50.000 anys.

1. Identification of African-Specific Admixture between Modern and Archaic Humans
2. Recovering signals of ghost archaic introgression in African populations
3. Archaic Hominin Introgression in Africa Contributes to Functional Salivary MUC7 Genetic Variation
4. Whole-genome sequence analysis of a Pan African set of samples reveals archaic gene flow from an extinct basal population of modern humans into sub-Saharan populations
5. Genetic evidence for archaic admixture in Africa

Quines sorpreses amaga el somriure de l'home de Flores?

Nombroses espècies d’humans Arcaics ens han proporcionat directament el seu ADN a les poblacions modernes. Formen part dels nostres avantpassats, entre d’altres, els Neandertals, els Denisovans i algun(s) llinatges extingits d’homínids africans. Així doncs, tenim que els actuals habitants del sud-est asiàtic i d’Austràlia compartirien fins a un 6% del genoma amb els Denisovans i un 1-4% amb els Neandertals.

He marcat en negreta la paraula directament perquè, de fet, segurament hi ha moltes altres espècices d’homínids que han contribuit indirectament a les poblacions modernes. Els Denisovans, per exemple, portarien ADN d’una població ancestral que va divergir del llinatge dels HAM abans que els Neandertals. A dia d’avui, no ens és possible saber quins i quants de llinatges d’homínids han contribuït al nostre genoma, entre d’altres coses perquè no en conservem cap fòssil. Aquest seria el cas de, per exemple, certes poblacions africanes queportarien fins a un 8% de gens d’un llinatge “fantasma” i els Neandertals d’Altai, que també portarien fins a un 7% d’ADN d’un llinatge HAM “fantasma”.

El concepte de llinatges “fantasma” s’utilitza cada cop més a mesura que es van analitzant més i més restes per referir-se a una població no identificada. Així, cada cop van apareixent més i més fantasmes al nostre arbre genealògic, i probablement n’apareixeran molts més.

Una possibilitat fascinant és que alguns d’aquests fantasmes siguin els famosos Hòbbits, una espècie d’homínid probablement emparentada amb una branca de l’homo habilis que hauria abandonat l’Àfrica fa més de dos milions d’anys. El cas és que, malauradament, no hem pogut analitzar les restes dels Hòbbits per testar si es troben emparentats amb cap altra espècie contemporània (ja siguin Denisovans, Neanderthals o HAM), per tant, tot és especulatiu.

Versió més actualitzada (a data de gener de 2019) de les relacions genètiques entre homínids. Les fletxes vermelles indiquen introgressió entre espècies diferents (extret d'aquí).

De totes maneres, tot sembla indicar que la seva contribució a les poblacions actuals seria més aviat limitada, i que en qualsevol cas hi haurien contribuit de manera indirecta. El fet que fa només 12,000 anys els Hobbits continuessin sent més Hobbits que HAM indica que no es van creuar gaires vegades amb els HAM que habitaven la zona des de fa almenys 40,000 anys. El temps em donarà o treurà la raó.