divendres, 11 de gener del 2019

L’home de Cheddar no era de color formatge (i altres reconstruccions).

És increïble presenciar l’evolució de les reconstruccions d’alguns fòssils. I no parlo del Tyrannosaurus rex, que ha patit també algunes modificacions notables en els últims 10 anys, sinó d’alguns fòssils humans ben coneguts. He escollit Moderns perquè en el cas dels Neander la cosa es complica encara més (però ho tinc en tasques pendents!).

El primer (i més cridaner) dels casos és l’home de Cheddar. Datat en 9.000 anys, aquest caçador-recol·lector va viure a les illes britàniques pocs mil·lenis abans de la Revolució Neolítica al Vell Món. 


Les primeres reconstruccions van dotar-lo de pell clara i ulls i cabells foscos. Les últimes, més avançades i basades en el ADN/DNA (dénea, sempre queda bé deixar anar aquesta dada) han canviat radicalment el seu aspecte. Ara ens trobem amb un home d’ulls blaus que contrasten enormement amb la seva pell negra. Són dues reconstruccions que no tenen res a veure l’una amb l’altra. Pregunta: podria ser que l’ADN d’aquestes restes ens aporti encara més sorpreses?


Una altra reconstrucció és la d’Oase 2, un adolescent de 15 anys que va viure a Romania fa uns 40.000 anys. La primera reconstrucció ens mostrava un individu amb trets facials típics de certes poblacions tropicals, com ara un nas molt ample. A la reconstrucció més actual, Oase 2 em recorda més a la Mulan, amb la seva cabellera llarga i fosca i trets asiàtics.


El tercer és l’Ötzi, un home de 45 anys que va ser brutalment assassinat als Alps fa uns 5.300 anys. De reconstruccions a partir de la seva mòmia se n’han fet moltes, però la més famosa és la que el pinta com un home madur d’ulls foscos.



Després tenim l'Ava, una jove de 18-22 anys que va morir als Highlands escocesos en fa 4.250, a l'edat del bronze. Els anàlisis d'ADN indiquen que el seu fenotip seria més proper al dels mediterranis que no pas al dels escocesos actuals, com s'havia pensat inicialment.


Els artistes que fan les reconstruccions es queixen que han de jugar amb la incertesa: de quin color tenia els cabells? Els tenia llisos, rinxolats? Quina era la forma dels ulls i de les orelles? Quina era la forma i color dels llavis? Hi ha coses que no es poden deduïr a partir dels ossos, però potser les tècniques més noves d’ADN podran algun dia resoldre’ns aquests dubtes i revelar-nos la cara real d’aquests parents nostres.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada