Fòssils nord-africans podrien deixar de ser un esglaó perdut

El material del jaciment marroquí de Jebel Irhoud, descobert el 1960, conté alguns fòssils humans datats en més de 300.000 anys. Fa cosa d’un parell d’anys, el nom d’aquest jaciment va aparèixer a les portades de les revistes de ciència acompanyat del potent eslògan «la nostra espècie podria ser 100.000 anys més antiga del que s’havia pensat» quan un estudi va anunciar que Irhoud 1 (~315.000 anys) seria un dels fòssils coneguts més antics d’Homo sapiens (1). Originalment, els fòssils de Jebel Irhoud s’havien associat a la indústria mosteriana i classificat com a neandertals; no va ser fins al 2007 que es van re-classificar com a H. sapiens (2). 

Crani parcial i mandíbula d'Irhoud 1 (~315.000 anys) i reconstrucció artística dels germans Kennis & Kennis

Fa poc que ha sortit un altre estudi que ha aportat més llum a l’origen, afiliacions i destí d’aquells marroquins del paleolític mitjà (3). En aquest estudi, s’ha comparat la morfologia del crani de l’espècimen Jebel Irhoud 1 amb els d’ H. sapiens fòssils i actuals, neandertals i altres homínids més antics, incloent-hi H. habilis, H. ergaster i H. georgicus. Algunes de les sorprenents conclusions a les quals ha arribat aquest estudi són: 1) els fòssils de Jebel Irhoud representarien un llinatge ancestral d’H. sapiens que no hauria contribuït directament a les poblacions d’humans moderns, sinó que es tractaria més aviat d’una branca paral·lela. 2) Els humans moderns actuals estarien més emparentats amb fòssils d’H. sapiens que van viure al sud i est d’Àfrica, com ara Omo I, datat en ~200.000 anys. 3) La morfologia dels fòssils de Jebel Irhoud és relativament propera a la dels neandertals europeus; per tant, probablement hi va haver flux gènic dels primers cap als segons. 

Curiosament, Irhoud 1 no sembla que estigui estretament emparentat amb Apidima 1, el fòssil recentment descobert a Grècia de 210.000 anys i amb clars trets d’Homo sapiens, ni tampoc amb els individus de Skhul/Qafzeh, trobats a Israel i datats en 90-120.000 anys (4). Per tant, hi devia haver múltiples migracions fora d’Àfrica en els darrers 300.000 anys.

1. New fossils from Jebel Irhoud, Morocco and the pan-African origin of Homo sapiens
2. Earliest evidence of modern human life history in North African early Homo sapiens
3. Deciphering African late middle Pleistocene hominin diversity and the origin of our species
4. Apidima Cave fossils provide earliest evidence of Homo sapiens in Eurasia

De veritat que aquest paio és un neandertal?

Un dia són els patrons de metilació i el següent és la digitalització a partir de les restes fòssils. Sigui com sigui, les reconstruccions «clàssiques» cada cop estan menys de moda. El cas que ens ocupa és el d’un neandertal iraquià «progressiu» que va viure fa uns 50.000 anys, al qual han donat l’àlies de Ned. En Ned seria un dels protagonistes del nou documental de la BBC «Neanderthals: Meet Your Ancestors» (1). 

Reconstrucció en 3D del neandertal "Ned"

El primer que vaig pensar quan vaig veure la imatge en 3D d’en Ned va ser: «s’han equivocat de notícia», seguit de «deu ser alguna aplicació nova» i finalment «és una imatge composta feta a partir de milers de cares d’homes actuals». Ara, però, quan el miro de més a la vora, en Ned em sembla força ben aconseguit, sobretot el nas. Poca broma: la tecnologia que han fet per reconstruir la cara i el cos en 3D d’en Ned i donar-los moviment és la mateixa que es va utilitzar al Senyor dels Anells i al Planeta dels Simis. 

Pel que fa al nostre protagonista, sembla que va morir quan tenia poc més de 30 anys (una edat habitual en aquella època) i que havia patit un trau al cap quan era adolescent que probablement el va deixar cec i sord del cantó esquerre. També sembla que havia patit lesions al cantó dret del seu cos que l’havien deixat parcial o totalment invàlid. Malgrat tot, va viure vora 20 anys més, probablement assistit pels membres de la seva tribu. 

• (1) Neanderthal brought back to life with help from Dundee expert.

Els denisovans apareixen a la portada del National Geographic per primer cop a la història

Les representacions que teníem fins ara de l’Hominí de Deníssova eren d’allò més esquemàtiques: una ombra del que sembla un homínid amb un gep i una llança, un grup d’homínids al voltant d’una foguera fent tasques típiques d’homínids (esbudellar un animal, aguantar una pell amb les dents, muntant una llança...), però ara tot això ha canviat gràcies als anàlisis dels patrons de metilació* del genoma denisovà que han estat presentats en un estudi recent. Utilitzant aquest procediment, els autors han pogut predir amb més d’un 85% de fiabilitat els trets morfològics característics dels neandertals i els ximpanzés (1); per tant, se suposa que també haurien de funcionar en el cas dels denisovans, l’aspecte dels quals continua sent un misteri per la manca de restes fòssils (recordem que eren totalment desconeguts fins al 2010, quan se’n va trobar un bocí minúscul del dit petit de la mà d’una nena).

Aspecte dels denisovans segons els patrons de metilació de l'ADN

Ara, però, gràcies a la seqüenciació del seu genoma podem saber no només que han deixat empremtes genètiques a moltes poblacions actuals d’Oceania i Àsia (2), sinó també l’aparença que tenien. I, pel que sembla, la seva fesomia s’assemblava a la dels neandertals (els homínids més propers als denisovans coneguts fins ara) en alguns aspectes (cara llarga i pelvis ampla) mentre que en d’altres era única (arcada dental més ampla, expansió lateral del crani). El paleoantropòleg Chris Stringer, que no ha participat en l'estudi, ha comunicat al diari Smithsonian que alguns dels trets predits a partir dels patrons de metilació s’observen a la mandíbula de Xiahe (Serralada del Tibet, Xina) datada en 160.000 anys, i probablement d’origen denisovà (3) (4). 

Com és habitual en estudis pioners, aquest no ha estat exempt de crítiques: d’una banda, l’antropòleg John Hawks ha precisat que hi ha un alt grau d’incertesa quan es tracta de predir trets morfològics a partir dels patrons de metilació del DNA (5). Per exemple, cal tenir en compte que l’aparença externa és el resultat de la suma de molts gens (la majoria dels quals encara no coneixem) i de factors ambientals, que són molt difícils de determinar. 

Aleshores, el retrat de la noia que apareix a la portada del National Geographic és realista o no? Probablement, no ho sabrem mai, però em trobo igual que els fans de Michael Jackson i el seu darrer documental «Leaving Neverland (2019)»: esperant-ne la refutació.

*Els patrons de metilació del DNA es poden conèixer gràcies a reaccions químiques que tenen lloc durant la degradació d’aquest després de la mort, i que afecten de manera diferent els llocs metilats dels no-metilats. La metilació afecta específicament certes regions del genoma, reduint-ne l’expressió gènica. En comparar els patrons de metilació entre denisovans/neandertals/humans moderns, es pot saber si hi havia gens que es trobaven inactius en algun dels tres grups humans. Utilitzant una base de dades de mutacions que causen trastorns en humans moderns, els autors han trobat que alguns gens que es trobaven metilats en els denisovans poden causar trastorns en humans moderns quan mostren nivells d’expressió reduïts. 

• (1) Reconstructing Denisovan Anatomy Using DNA Methylation Maps
• (2) The complete genome sequence of a Neandertal from the Altai Mountains 
• (3) Scientists Recreate the Face of a Denisovan Using DNA
• (4) A late Middle Pleistocene Denisovan mandible from the Tibetan Plateau
• (5) Can methylation of DNA in ancient bones really predict the morphology of Denisovans?

TROBAT un possible parent proper de Lagar Velho 1!

Les restes de l’infant portuguès Lagar Velho 1 (altrament anomenat Lapedo child, o Menino do Lapedo o simplement Lapedo 1) datades en 24.500 anys abans del present, van aixecar molta polseguera durant els anys 90. I és que aquest pobre infantó, que va morir a la tendra edat de ~4 anys per causes desconegudes, presenta, segons els antropòlegs João Zilhão i Erik Trinkaus, una barreja de trets d’humà modern i de neandertal molt ben definits i delimitats: de coll cap amunt, LV1 seria un nen modern normal (mentó prominent, incisius petits, morfologia de l’orella interna, etc.) i neandertal de coll cap avall (extremitats curtes i robustes)(1). Tot plegat va fer que es guanyés l’àlies de «nen mula», un nen que tindria un pare i una mare de dues espècies diferents. Els anàlisis de J.Z i E.T. del «nen mula» van rebre moltes crítiques, especialment per part dels defensors de la teoria del reemplaçament «dura», com ara Ian Tattersall, que van donar lloc a les primeres «Guerres Neandertalianes» del segle XXI (2).

L'esquelet de Lagar Velho 1

Poc després va arribar l’era del DNA, en què científics d’arreu del món van començar a seqüenciar el DNA mitocondrial (que s’hereta únicament per via materna) i el genòmic per estudiar el parentiu entre fòssils. Les restes de LV1, però, no han estat mai triturades per extreure’n i analitzar-ne el DNA, per la qual cosa no podem confirmar ni desmentir la hipòtesi de J.Z. i E.T.

Afortunadament, a data de 2019, disposem d’informació que ens fa pensar que el «nen mula» és tan real com el minotaure, l’hidra o el cíclop:

1) Segons les darreres datacions, els darrers neandertals s’haurien extingit fa uns 40.000 anys, 15.000 anys abans del naixement (o mort, tant és) de LV1.(3)

2) Els anàlisis de DNA d’un dels fòssils més antics del paleolític superior a la península ibèrica (El Mirón, ~19.000 anys) semblen confirmar el punt 1 en el sentit que no mostren un excés de DNA neandertal. (4)

Mandíbula de Lagar Velho 1 (vista lateral)

I ara hi haurem d’afegir un tercer punt:

3) La mandíbula d’un nen modern de 4-5 anys del període gravetià que va viure a la península ibèrica (El Castillo, Cantàbria) fa aproximadament 27.000 anys. L’anàlisi dels trets morfològics d’aquesta mandíbula indica d’una banda que és molt diferent de les d’infants neandertals, i de l’altra que podria tractar-se d’un parent proper de LV1.(5)

Espero poder afegir algun punt més abans que tornin a passar dues dècades!

• (1) The early Upper Paleolithic human skeleton from the Abrigo do Lagar Velho (Portugal) and modern human emergence in Iberia.
• (2) Lagar Velho 1 child skeleton: a Neandertal/modern human hybrid.
• (3) The timing and spatiotemporal patterning of Neanderthal disappearance.
• (4) The genetic history of Ice Age Europe.
• (5) The Gravettian child mandible from El Castillo Cave (Puente Viesgo, Cantabria, Spain).

L’home de Cheddar no era de color formatge (i altres reconstruccions).

És increïble presenciar l’evolució de les reconstruccions d’alguns fòssils. I no parlo del Tyrannosaurus rex, que ha patit també algunes modificacions notables en els últims 10 anys, sinó d’alguns fòssils humans ben coneguts. He escollit Moderns perquè en el cas dels Neander la cosa es complica encara més (però ho tinc en tasques pendents!).

El primer (i més cridaner) dels casos és l’home de Cheddar. Datat en 9.000 anys, aquest caçador-recol·lector va viure a les illes britàniques pocs mil·lenis abans de la Revolució Neolítica al Vell Món. 

Les primeres reconstruccions van dotar-lo de pell clara i ulls i cabells foscos. Les últimes, més avançades i basades en el ADN/DNA (dénea, sempre queda bé deixar anar aquesta dada) han canviat radicalment el seu aspecte. Ara ens trobem amb un home d’ulls blaus que contrasten enormement amb la seva pell negra. Són dues reconstruccions que no tenen res a veure l’una amb l’altra. Pregunta: podria ser que l’ADN d’aquestes restes ens aporti encara més sorpreses?

Una altra reconstrucció és la d’Oase 2, un adolescent de 15 anys que va viure a Romania fa uns 40.000 anys. La primera reconstrucció ens mostrava un individu amb trets facials típics de certes poblacions tropicals, com ara un nas molt ample. A la reconstrucció més actual, Oase 2 em recorda més a la Mulan, amb la seva cabellera llarga i fosca i trets asiàtics.

El tercer és l’Ötzi, un home de 45 anys que va ser brutalment assassinat als Alps fa uns 5.300 anys. De reconstruccions a partir de la seva mòmia se n’han fet moltes, però la més famosa és la que el pinta com un home madur d’ulls foscos.

Després tenim l'Ava, una jove de 18-22 anys que va morir als Highlands escocesos en fa 4.250, a l'edat del bronze. Els anàlisis d'ADN indiquen que el seu fenotip seria més proper al dels mediterranis que no pas al dels escocesos actuals, com s'havia pensat inicialment.


Els artistes que fan les reconstruccions es queixen que han de jugar amb la incertesa: de quin color tenia els cabells? Els tenia llisos, rinxolats? Quina era la forma dels ulls i de les orelles? Quina era la forma i color dels llavis? Hi ha coses que no es poden deduïr a partir dels ossos, però potser les tècniques més noves d’ADN podran algun dia resoldre’ns aquests dubtes i revelar-nos la cara real d’aquests parents nostres.