Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris HAM. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris HAM. Mostrar tots els missatges

dissabte, 9 de febrer del 2019

El paleolític era molt dur. També pels gais.


Absolutament tothom mínimament informat coneix el triple enterrament de Dolní Věstonice (Rep. Txeca) datat en més de 30.000 anys, on tres individus van ser descoberts, l’un al costat de l’altre. Els dos a banda i banda van ser immediatament identificats com a homes, però el sexe del tercer ha resultat dubtós fins fa poc.


Els tres individus, anomenats Dolní Věstonice 13 (esquerra), 14 (dreta) i 15 (centre) eren relativament joves fins i tot per aquella època, d’entre 16 i 25 anys. L’alçada varia bastant entre ells, éssent DV 14 el més alt (1,79 m), seguit de DV 13 (1,69 m) i finalment el misteriós DV 15 (1,59 m). La posició de DV 14 crida bastant l’atenció, perquè sembla que el van enterrar cap per avall. La posició de DV 13 també és peculiar, perquè la seva mà esquerra reposa sobre la pelvis de DV 15.

Les restes indiquen que el trio anava vestit i guarnit amb penjolls al moment de la mort, i els van deixar a sota d’una mena de tenda feta de branquillons de fusta. A més, la cara de tots tres i la pelvis de DV15 estaven recoberts d’ocre vermell. DV 15 inclina una mica cap a DV14, cosa que ha fet suposar a alguns que potser hi havia algun vincle romàntic entre ells.

I ara vénen els detalls macabres. Un pal de fusta treballat ha estat trobat dins de la pelvis de DV 15, i sembla que DV 13 va ser enterrat viu abans de morir dessagnat; en concret, algú va clavar-li una estaca als genitals abans de col·locar-lo dins del sot amb la resta.

Hi ha tota mena de teories per explicar què significa aquest enterrament i què va passar entre els tres adolescents. Per exemple, és possible que hi hagués algun trio amorós entre ells. Potser DV 14 i DV 15 eren parella, i DV 13 va intentar seduïr DV 15. Aleshores, DV 14, desesperat, es va llevar la vida, i DV 15 el va seguir. DV 13 va ser posteriorment executat com a càstig. El mateix podria haver succeït si DV 15 fos home enlloc de dona, perquè sabem que l’amor no coneix sexe ni fronteres (ni espècies).

De fet, estudis genètics molt recents han pogut determinar que DV 15 era, efectivament, un home que patia malformacions congènites. En qualsevol cas, les complicades relacions entre DV 13, DV 14 i DV 15 van acabar amb un drama que ha despertat l’interès de molts 30.000 anys després.


Més detalls sobre el triple enterrament:
-Dolni Vestonice and Pavlov burials, including the triple burial
-El triple enterramiento de Dolní Věstonice
-The Burial Tableau of Dolní Vestonice

Què passa amb l’ADN de Lagar Velho 1?


Durant els últims 8 anys hem presenciat un augment exponencial d’anàlisis d’ADN de mostres antigues, incloent-hi Neandertals, Denisovans i HAM. Alguns dels secrets d’individus que van viure fa gairebé 50.000 anys han estat desvelats per la seva doble hèlix. Dic alguns perquè ni l’ADN ni les restes fòssils no ens podran descriure mai amb total precisió com va viure i morir una persona.

La resposta a preguntes tan essencials com ara “qui som i d’on venim” podrien trobar-se en l’ADN d’aquests fòssils, però primer cal saber desxifrar-les. Ara mateix hi ha moltes teories sobre com els HAM van poblar el vell món i com van acabar reemplaçant la resta d’espècies humanes. Algunes d’aquestes teories van caient en l’oblit, d’altres es complementen, d’altres es modifiquen i d’altres (una minoria) encara s’aguanten. I només estic parlant del que s’ha fet des de 2010.

Reconstrucció de Lagar Velho 1

El que és un enigma per a mi és per què Lagar Velho 1 no consta entre els centenars de restes humanes que s’han analitzat fins ara. Aquest nen de només 5 anys que va viure fa uns 25.000 anys a Portugal ha estat sovint comparat a una “mula” o fins i tot a algun exemplar mitològic barreja de diferents espècies animals, com ara el Minotaure.

Mula i Minotaure són dos adjectius correctes si tenim en compte que LV1 ha estat descrit com a “essencialment Modern” de coll cap amunt i “essencialment Neandertal” de coll cap avall. És a dir, la majoria de trets del crani (incloent-hi els ossicles de l’orella), la mandíbula i la cara de LV1 indiquen que és un nen Modern, mentre que la robustesa i proporcions de les extremitats l’acosten als Neandertals.

Tal com sabem, l’explicació proporcionada per J. Zilhão i E. Trinkaus, que van analitzar les restes directament, és que es tractaria d’un híbrid. Això va ser durant la dècada dels 90, i fins llavors no s’han fet estudis gaire exhaustius de les restes. A més, sembla que s’ha denegat el permís per fer una prova d’ADN a FV1, justificant que “els resultats [de la prova] no podran respondre mai a totes les preguntes”. Però estem d’acord en què algunes preguntes sí, no?

Hem arribat al 2019 i sí que sabem algunes coses més respecte l’any 2000, com ara que:

-L’anàlisi de les restes de la dama del Mirón (Astúries, fa 19.000 anys) no mostren un % més elevat que el d’altres poblacions euroasiàtiques.

-Els Neandertals podrien haver desaparegut ABANS de la península ibèrica que de la resta d’Euràsia, fa uns 45.000 anys (20.000 anys abans de LV1) i sense conviure amb els Moderns, que hi haurien arribat a la península ibèrica uns mil·lenis més tard.

Veurem com avança la cosa, i si mai podrem respondre (no totes, però algunes sí) de les preguntes que planteja LV1.

La llestesa artificial prediu l’e_Xe_stència d’una espècie humana desconeguda

Llegeixo els titulars de la setmana sobre el temes més interessants de l’univers (la prehistòria i els homínids) i em trobo que el 80% comença així: “la intel·ligència artificial (AI) identifica un avantpassat humà desconegut…”.


Un moment, ja hem arribat a l’era de Màtrix i jo encara no me n’he assabentat? Què està passant? Com és possible que un software hagi “identificat” una nova espècie d’homínid?

L’article hauria aparegut a la revista Nature fa algunes setmanes, i no és el primer cop que els autors –espanyols, per cert, cosa que també s’ha deixat ben clara de bon principi– parlen d’aquesta espècie “fantasma”: el primer estudi hauria sortit el 2016. Tampoc no és el primer cop que s’identifiquen llinatges “fantasma”, és a dir, llinatges humans dels quals no en tenim cap indici de la seva existència al registre fòssil, però que les dades genètiques indiquen que haurien existit.

Per exemple, mitjançant simulacions, uns investigadors van predir que els Neandertals d’Altai portaven fins a un 7% d’herència d’un llinatge que s’hauria separat dels HAM fa uns 200.000 anys. Uns altres investigadors van identificar un llinatge anomenat “eurasià basal” que seria ancestral a la branca que va migrar fora d’Àfrica fa 60.000 anys, i que hauria contribuït únicament a les poblacions d’Euràsia occidental. També, diferents llinatges arcaics haurien contribuït fins a un 8% del genoma de les poblacions africanes actuals. I en són només alguns exemples.

Com que no tenim restes d’ADN d’aquests llinatges “fantasma”, aquestes estimacions són indirectes (i altament especulatives). El cas és que si el Neandertal d’Altai és significativament més proper als africans actuals que el Neandertal de Vindija, ”se suposa” que hi va haver alguna migració des d’Àfrica que va afectar els primers però no els segons. Si els europeus actuals són més divergents dels asiàtics actuals que els europeus del paleolític, “se suposa” que els primers estan barrejats amb alguna població més ancestral.

L'espècie desconeguda, "Xe", hauria viscut a l'Àsia.
Havent dit això, tornem a l’estudi actual: Comparant l’ADN de neandertals, denisovans i humans moderns, els autors han trobat que la composició genètica de les poblacions asiàtiques i melanèsiques s’explicaria millor afegint-hi una nova espècie “fantasma” (anomenada “Xe”), que hauria contribuït fins a un 2.6% dels seus gens als asiàtics i austro-melanesis actuals. “Xe” seria una espècie nascuda del creuament entre els llinatges denisovà i neandertal 14.000 anys després de la seva separació. Aquest model és una mica més complicat que el que s’assumia com a vàlid fins ara, i que només contemplava creuaments entre els avantpassats dels HAM amb neandertals i denisovans.
 
Els autors han fet diverses simulacions (on per exemple, “Xe” seria una espècie germana dels denisovans), però sembla que el que obté més suport és el que descriu a “Xe” com a espècie híbrida. Hi ha altres detalls interessants, com ara que els denisovans tindrien fins a 1.3% de gens d’una espècie (“Xd”) que va divergir del llinatge neandertal/denisovà/modern fa 1.5 milions d’anys (presumiblement l’homo erectus asiàtic).

Així, l’esquema que obté més suport seria el que prediu un primer creuament amb els neandertals, que haurien contribuït fins a 1.3% del genoma dels euroasiàtics actuals, un segon creuament amb els “Xe”, amb un 2.6% de contribució als asiàtics/melanesis/australians actuals, i finalment un tercer creuament amb els denisovans, amb un 1.6% de contribució als melanesis i australians actuals.

El que a mi sembla és que tot plegat és molt preliminar, i que la falta de dades pot portar l’AI a l’error. Per exemple, simulacions fetes a partir d’ADN mitocondrial indicaven que la contribució genètica neandertal a les poblacions actuals era com a màxim del 0.1%. Avui sabem que aquest percentatge és de 20 a 40 vegades superior. Pel que fa al present estudi, se’m fa difícil de digerir la data de 14.000 anys. Tampoc no entenc per què no s’hi han inclòs poblacions africanes ni d’humans moderns que van coexistir amb aquests homínids, i que potser haurien ajudat a perfilar les xifres. I finalment, on quedaria la Denny en aquest esquema? Seria un exemplar de “Xe” o alguna cosa encara més barrejada, com ara Xe(Xe;N;D)? XD

La meva sensació és que l’AI tendeix a deshumanitzar-nos: aquells homínids que eren persones com nosaltres, que vivien, patien, ploraven, reien. L’AI els hi assigna un % i un nom que sembla tret d’alguna pel·lícula d’Alien (Xe, Xd). Al reialme de l’AI no hi ha lloc per a tot allò que ens fa humans: només hi compta el que sobreviu, el que passa els gens.

divendres, 8 de febrer del 2019

Pioners aurinyacians andalusos


Un altre cop les dates s’han tornat a capgirar. Ara resulta que tot allò de la frontera de l’Ebre, la teoria segons la qual els HAM no haurien passat al sud de l’Ebre fins fa menys de 40.000 anys, era mentida. O almenys això indiquen les noves datacions de material aurinyacià –suposadament produït per humans moderns– trobat a la cova de Bajondillo, a Màlaga, que tindrien una antiguitat d’entre 43.000 i 45.000 anys. A fer punyetes la frontera de l’Ebre!

Mapa de jaciments aurinyacians anteriors i posteriors a 42.000 anys.
Segons els autors, aquests pioners aurinyacians haurien reemplaçat els neandertals (associats a la indústria mosteriana) durant aquest període de temps en aquesta zona. Segons aquestes datacions, l’aurinyacià del Bajondillo seria d’edat similar al d’altres jaciments situats al nord de l’Ebre i més antic que el dels jaciments del sud de la península ibèrica, de menys de 42.000 anys.
Les dades d’aquest jaciment estarien en acord amb les re-datacions de jaciments mosterians que indicarien que els neandertals van desaparèixer fa uns 45.000 anys de la península, fins i tot abans que a la resta d’Europa.

Com que hi ha una distància considerable entre el Bajondillo i la resta de jaciments aurinyacians amb dates similars al nord de l’Ebre, els autors han deixat caure la possibilitat que aquests HAM haurien arribat des d’Àfrica creuant l’estret de Gibraltar. També han afegit que és possible que la ràpida expansió dels HAM per tota Euràsia fa uns 50.000 anys hagi estat facilitada per l’ús d’embarcacions, que sembla que ja dominaven.


Enllaç a l'estudi: An early Aurignacian arrival in southwestern Europe.

Determinen l’haplogrup mitocondrial d’un dels primers mongols amb visera


Crani parcial de Salkhit 
Les aparences enganyen, o almenys no diuen tota la veritat. Datat en uns 35.000 anys abans del present, el crani de Salkhit és una de les poques restes de l’època del paleolític superior trobades a l’est de Mongòlia. El fragment de crani s’havia descrit “amb possibles afinitats arcaiques”, però no ha estat fins ara que se n’ha pogut esbrinar el llinatge matern. Determinar l’haplogrup mitocondrial és molt útil i relativament senzill (en comparació amb l’estudi de l’ADN nuclear). Encara que ens perdem una part de la informació perquè només es transmet per via materna, l’ADN mitocondrial ha servit, per exemple, per vincular la indústria Proto-Aurinyaciana a l’arribada dels HAM a Europa.


Arbre d'ADN mitocondrial on hi apareixen les seqüències de Salkhit i el d'Oase 1

Sorprenentment, Salkhit porta un mtDNA 100% modern, que s’agrupa dins del clade “N”, on hi trobem llinatges presents entre els aborígens australians i asiàtics actuals. Això significa que Salkhit tindria almenys una mare anatòmicament moderna. Curiosament, el llinatge mitocondrial “N” de Salkhit seria més proper al dels humans actuals que el d’Oase 1. Aquest romanès de gairebé 40.000 anys portava un llinatge “pre-N”, ancestral a tota la variabilitat actual. Els autors indiquen que la diversitat de llinatges mitocondrials moderns a Euràsia hauria estat més alta al paleolític que a l’actualitat.



Enllaç a l'estudi: Compound-specific radiocarbon dating and mitochondrial DNA analysis of the Pleistocene hominin from Salkhit Mongolia