L'home de Flores: una branca totalment morta del gènere Homo?

Aquells homínids menuts del sud-est asiàtic coneguts popularment com a Hòbbits (H. floresiensis) no s'haurien barrejat amb els humans moderns segons un recent estudi (1). Els Hòbbits haurien habitat l'illa de Flores, a Indonèsia, des de fa aproximadament 700.000 anys fins en fa 50.000.

Reconstrucció d'un Hòbbit

La classificació dels Hòbbits és difícil i plena de controvèrsies i interrogants dins del món de l'antropologia. Entre les diferents hipòtesis que es barregen, tenim les que els consideren un grup humà que hauria patit una reducció considerable de l'estatura (feien aproximadament un metre d'alçada!) a les que emparenten el Hòbbit amb l'Homo habilis. De moment, aquesta última és la que ha anat guanyant més pes.

Tenint en compte que altres espècies com ara els humans moderns, els homo erectus i els denisovans han habitat el sud-est asiàtic des de fa centenars de milers d'anys, una pregunta que ens fem és si aquests grups s'haurien arribat a creuar entre ells, i si els habitants actuals del sud-est asiàtic portarien material genètic dels Hòbbits.

Doncs bé, segons un estudi que ha analitzat les dades genètiques de més de 1,600 asiàtics, europeus i africans sembla que no, que no hi ha indicis d'encreuaments amb homínids pre-moderns a l'Àsia a banda dels denisovans i neandertals (1). En canvi, aquest estudi sí que ha trobat rastres d'introgressió d'una espècie pre-sàpiens als habitants contemporanis del centre i sud d'Àfrica, com ara els Khoisan i els pigmeus.

Aquest no és el primer estudi que ha arribat a la conclusió que els africans actuals porten material genètic d'homínids arcaics que van habitar aquest continent (2,3,4,5). Hi ha una llista de possibles candidats que haurien pogut contribuir material genètic als africans actuals (Homo naledi, Homo rhodesiensis, Homo s. idaltu...). Malauradament, no hem estat capaços d'analitzar-ne l'ADN, per la qual cosa no tenim manera de contrastar directament aquests resultats. Curiosament, els autors han trobat que el material genètic introgressat d'aquests homínids africans és menys abundant a les regions funcionals del genoma, cosa que també s'observa en el cas dels neandertals i denisovans, i que indicaria que el seu ADN és lleugerament "tòxic" en els humans moderns.

Cova on es van trobar restes de l'Homo florensiensis, a l'illa de Flores (Indonèsia)

Les causes de l'extinció d'aquests Hòbbits serien per ara desconegudes, però molt probablement tindrien a veure amb l'arribada dels primers humans moderns a la zona, fa aproximadament 50.000 anys.

1. Identification of African-Specific Admixture between Modern and Archaic Humans
2. Recovering signals of ghost archaic introgression in African populations
3. Archaic Hominin Introgression in Africa Contributes to Functional Salivary MUC7 Genetic Variation
4. Whole-genome sequence analysis of a Pan African set of samples reveals archaic gene flow from an extinct basal population of modern humans into sub-Saharan populations
5. Genetic evidence for archaic admixture in Africa

CANÍBALS

Molts de nosaltres tenim una visió romàntica i totalment fora de lloc del que era la prehistòria. En part, aquesta visió esbiaixada ens l'hem creada a partir de les poques pel·lícules i documentals que s'han fet sobre el tema. Les historietes romàntiques, l'amistat amb animals i l'espiritualitat d'aquelles societats prehistòriques ens porta a pensar que els seus habitants eren feliços i vivien en societats pacífiques i harmonioses.

La realitat, però, era molt diferent. Tenim uns quants centenars fòssils de neandertals que ens fan pensar que la vida al Paleolític era d'allò més dura. Qualsevol homínid d'aquells s'hagués vengut al diable per viure la meitat de bé que nosaltres. Sigui com sigui, les societats neandertals tenien una sèrie de trets característics que les diferenciava de les nostres.

-Infantils: No n'hi ha cap dubte: els neandertals eren una nació de nens. La majoria de fòssils de què disposem indiquen que almenys el 50% de la seva població eren nens (i del 50% restant, la major part eren adolescents que encara no havien finalitzat el creixement).

-Esguerrats. A tots ens ve al cap el típic neandertal fort i musculós, però el cert és que la majoria de fòssils mostren un bon nombre de lesions -probablement derivades d'accidents de caça- algunes de les quals haurien inhabilitat parcial o totalment la persona, que s'hauria vist obligada a dependre de la resta del grup.

-Desdentats. No ens oblidem pas de les dents. Els neandertals les feien servir per a múltiples usos, i entre això i que no se les devien respatllar gaire sovint, m'imagino que no tenien uns somriures gaire fotogènics. Si només fos l'estètica, rai! Les càries i altres infeccions eren freqüents, i probablement es traduïen en un dolor insuportable i mal alè (de fet, alguns neandertals sembla que mastegaven herbetes medicinals per a alleujar una mica el dolor...).

Les dents de Shanidar 1 no fan massa bon aspecte...

-Caníbals. Les mostres de canibalisme no són exclusives dels neandertals, i el fet que alguns grups practiquessin el canibalisme no significa que fossin més cruels que nosaltres, ni molt menys. Segurament, aquells humans es veien obligats a atacar membres de la seva espècie i menjar-se'ls quan no era possible trobar aliment. Alguns cops tenien tanta gana que sembla que ni es paraven a coure aquestes delicatessen, entre les quals s'hi trobaven llengües, cervells i medul·les òssies d'infants (que no hem dit que eren una nació de nens?). 

-Explotació infantil. Jutjant pel nombre i tipus d'alteracions que presenten els esquelets infantils, els nens neandertals probablement no tenien gaires oportunitats de gaudir de la infància. Segurament, a ells els devia passar una mica com a en Michael Jackson: tan bon punt eren destetats, a l'edat d'aproximadament cinc anys, els manaven fer tasques d'adults (=treballar).

-Poca compassió. Sembla ser que la majoria de fòssils trobats tenen una proporció molt més elevada de ferides al tronc superior que a les extremitats inferiors. Això es tradueix en què els individus amb problemes de mobilitat que probablement no podien caçar eren vists com una càrrega i abandonats a la seva sort. 

-Endogàmia. L'anàlisi del genoma neandertal indica que aquests molt sovint triaven algú del mateix clan com a parella. Això probablement era degut a què els grups eren molt reduïts i es trobaven força aïllats els uns dels altres, i poques vegades tenien l'oportunitat d'intercanviar individus amb altres clans.

-La crisi dels 30. Només una minoria de neandertals arribaven a l'edat adulta (18 anys) i molt pocs passaven dels 35, una edat que ara mateix considerem "la flor de la vida". Els avis, per tant, eren molt escassos; de fet, ens preguntem si això podria haver afectat d'alguna manera l'aspecte cultural (els avis són una font important de coneixement en aquest aspecte).

-Aïllament: Sembla ser que la majoria de clans neandertals consistien en 10-30 individus que rarament tenien contacte amb altres clans. L'aïllament podria haver fomentat o agreujat alguns aspectes de la vida neandertal, com ara l'endogàmia i la difusió i intercanvi d'idees amb altres clans. 

Resumint: la vida del neandertal típic era dura, curta, perillosa i plena de patiment de tot tipus. 

  

Actors i actrius que han fet (pre)història

Qui s'amaga darrere d'aquells grunys, violacions, intimidacions, crits, gemecs, pintura corporal, escenes de caça, trames romàntiques, abrics de pell i arcs superciliars postissos? Qui ha donat vida durant l'últim segle a alguns dels homínids més memorables, odiosos, estúpids, aventurers, romàntics, perillosos i apassionats de la història del cinema? Heus-ne aquí uns quants:

[Unes hores després de barallar-me amb el format de les imatges...]

Robert Shayne

(Nova York, 1900 - Los Angeles, 1992).

Aquest actor estatunidenc representa el professor Clifford Groves al film l'Home de Neandertal (The Neandertal man), estrenat l'any 1953. Groves és un científic que s'injecta una solució que ha preparat ell mateix al laboratori i que pot transformar un gat en un tigre dents de sabre i un humà modern en un neandertal.

Raquel Welch

(Chicago, 1940 - ).

La model estatunidenca Raquel Welch va fer bategar els cors de molts espectadors l'any 1966 amb la pel·lícula Fa un milió d'anys (One Million Years B.C.). La pel·lícula no em va agradar gens, però cal reconèixer que hi surt molt afavorida.

Everett McGill

(Florida, 1945 - ).

Aquest actor americà va interpretar "Naoh", un dels protagonistes de la famosa pel·lícula "La Guerra del Foc" (Quest for Fire), estrenada l'any 1981. Naoh i els seus companys es veuen obligats a emprendre un llarg i perillós viatge quan la seva tribu es queda sense foc, un element imprescindible per a la supervivència en aquella època tan dura.

Rae Dawn Chong

(Edmonton, 1961 - ).

Aquesta actriu canadenca va intepretar "Ika", la protagonista femenina de "La Guerra del Foc" (Quest for Fire) el 1981. Ika ensenyarà a la tribu de Naoh a fer foc, i iniciarà una apassionada aventura romàntica amb aquest.

Daryl Hannah

(Chicago, 1960 - ).

Aquesta actriu americana va interpretar el personatge d''Ayla, la protagonista de la saga de llibres Els Fills de la Terra, de Jean M. Auel. El Clan de l'Ós de les Cavernes (The Clan of the Cave Bear) va ser estrenada el 1986 i és l'únic film que s'ha fet de la saga. La seva recepció no fou del tot bona, i sembla que ni la mateixa Auel en va quedar satisfeta.

Camilla Belle

(Los Angeles, 1986 - ).

L'actriu americana va interpretar l'any 2010 la bellesa exòtica Evolet a la pel·lícula 10.000 aC (10,000 BC). L'Evolet pertany a una tribu de caçadors-recol·lectors que és ferotgement atacada i esclavitzada per un altre grup tecnològicament més avançat. 

Simon Paul Sutton

(Buckinghamshire, 1977 -). 

Aquest actor britànic va donar vida a l'Ao, el neandertal protagonista del film "Ao, el darrer neandertal" (Ao: the last hunter) el 2010. L'Ao es veu obligat a abadonar les terres del nord quan el seu clan és massacrat. Pel camí farà dos amics, l'Agie, un ós blanc, i l'Aki, una humana moderna.

Aruna Shields

(Londres, 1978 -)

Aquesta actriu anglo-índia va interpretar l'any 2010 a Aki al film "Ao, el darrer neandertal" (Ao: the last hunter). L'Aki és una humana moderna que és empresonada pel seu clan però aconsegueix escapar. Pel camí es trobarà l'Ao, un neandertal nòmada amb qui tindrà affair.

                     

Kodi Smit-McPhee

(Adelaide, 1996 -).

Aquest actor australià va interpretar Keda, el protagonista humà d'Alpha (2018). Keda és un jove membre d'una tribu solutriana que va existir fa 20.000 anys en algun lloc d'Europa. En patir un accident de caça, Keda és abandonat pel seu clan, que el dóna per mort. Ferit i afamat, haurà de trobar el camí de retorn a casa. Pel camí farà amistat amb una lloba (vaig escriure una entrada comentant la pel·lícula fa uns mesos).

William Brittain

(Louisiana, 1990 -). 

Aquest actor estatunidenc interpreta un neandertal del mateix nom a la pel·lícula "William", estrenada el 2019. William va ser creat in vitro mitjançant l'ADN recuperat d'un cos de pantà (bog body) neandertal per dos científics que li fan de pares. Com és d'esperar, el pobre William està molt desorientat i no para de fer-se preguntes.