El retorn de Shanidar Z

La cova de Shanidar, a l'Iraq, és una de les més mítiques i conegudes de tot el domini neandertal. Descoberta l'any 1950 per l'arqueòleg Ralph Solecki, ha rebut l'atenció d'arqueòlegs i antropòlegs d'arreu del món.

Vista de la magnífica cova de Shanidar

Entre d'altres coses, va servir d'inspiració a l'autora Jean M. Auel a l'hora d'escriure la saga "El clan de l'Ós de les Cavernes".

Alguns dels personatges més mítics de la saga, com ara Creb i Iza, estan inspirats en restes de neandertals trobades a la cova de Shanidar, que va ser ocupada per aquests humans en un període que va des dels 70,000 als 44,000 anys abans del present.

Aquesta cova és molt famosa, entre d'altres coses perquè s'hi han localitzat diversos enterraments que suggereixen que els neandertals creien en el més enllà. En concret, s'han trobat restes de pol·len i flors al voltant de la tomba de Shanidar IV i just a sota del seu esquelet (1).

Les interpretacions que s'hi han donat són bàsicament dues. Hi ha qui diu que les flors van ser dipositades pels companys de Shanidar IV intencionadament, mentre que d'altres pensen que simplement hi van anar a parar pel vent, ocells o rosegadors (2).

La hipòtesi del simbolisme ha estat revifada gràcies a la descoberta d'un altre neandertal dins de la cova de Shanidar (caram, sí que n'hi havia!) i que sembla que va ser enterrat en circumstàncies similars.

Restes de la mà esquerra de Shanidar Z

Aquest nou neandertal ha estat batejat amb el nom "Mazinger Shanidar Z". Les restes inclouen ossos del crani i del tors, i han estat datades en 70,000 anys. Tant la posició en què va ser col·locat el cadàver de Shanizar Z com el lloc on va ser dipositat indiquen que es tracta d'un enterrament deliberat (3).

Shanidar Z tenia la dentadura molt desgastada al moment de morir, cosa que indica que es tracta probablement d'un adult d'uns 40 a 50 anys, però no ha estat possible determinar-ne el sexe.

A més a més, els autors han indicat que aquest individu presenta un estat de preservació molt bo de la part petrosa de l'os temporal. L'elevada densitat d'aquesta estructura òssia podria fer possible l'extracció d'ADN.

Reconstrucció de la posició en què reposaven les restes de Shanidar Z

Els neandertals de Shanidar són molt interessants des d'un punt de vista genètic perquè aquesta és la zona geogràfica on se suposa que van coexistir amb els primers humans moderns que s'hi van barrejar, fa uns 60,000 anys.

Per descomptat, l'anàlisi del càlcul dental de Shanidar Z també serà de gran ajut a l'hora de conèixer els hàbits alimentaris d'aquests humans.

(1) https://www.persee.fr/doc/bspf_0249-7638_1968_num_65_3_8994

(2) https://www.cambridge.org/core/journals/cambridge-archaeological-journal/article/shanidar-iv-flower-burial-a-reevaluation-of-neanderthal-burial-ritual/C28BB4644C55E12ED64819A260A5055D

(3) https://www.cambridge.org/core/journals/antiquity/article/new-neanderthal-remains-associated-with-the-flower-burial-at-shanidar-cave/E7E94F650FF5488680829048FA72E32A/core-reader

CANÍBALS

Molts de nosaltres tenim una visió romàntica i totalment fora de lloc del que era la prehistòria. En part, aquesta visió esbiaixada ens l'hem creada a partir de les poques pel·lícules i documentals que s'han fet sobre el tema. Les historietes romàntiques, l'amistat amb animals i l'espiritualitat d'aquelles societats prehistòriques ens porta a pensar que els seus habitants eren feliços i vivien en societats pacífiques i harmonioses.

La realitat, però, era molt diferent. Tenim uns quants centenars fòssils de neandertals que ens fan pensar que la vida al Paleolític era d'allò més dura. Qualsevol homínid d'aquells s'hagués vengut al diable per viure la meitat de bé que nosaltres. Sigui com sigui, les societats neandertals tenien una sèrie de trets característics que les diferenciava de les nostres.

-Infantils: No n'hi ha cap dubte: els neandertals eren una nació de nens. La majoria de fòssils de què disposem indiquen que almenys el 50% de la seva població eren nens (i del 50% restant, la major part eren adolescents que encara no havien finalitzat el creixement).

-Esguerrats. A tots ens ve al cap el típic neandertal fort i musculós, però el cert és que la majoria de fòssils mostren un bon nombre de lesions -probablement derivades d'accidents de caça- algunes de les quals haurien inhabilitat parcial o totalment la persona, que s'hauria vist obligada a dependre de la resta del grup.

-Desdentats. No ens oblidem pas de les dents. Els neandertals les feien servir per a múltiples usos, i entre això i que no se les devien respatllar gaire sovint, m'imagino que no tenien uns somriures gaire fotogènics. Si només fos l'estètica, rai! Les càries i altres infeccions eren freqüents, i probablement es traduïen en un dolor insuportable i mal alè (de fet, alguns neandertals sembla que mastegaven herbetes medicinals per a alleujar una mica el dolor...).

Les dents de Shanidar 1 no fan massa bon aspecte...

-Caníbals. Les mostres de canibalisme no són exclusives dels neandertals, i el fet que alguns grups practiquessin el canibalisme no significa que fossin més cruels que nosaltres, ni molt menys. Segurament, aquells humans es veien obligats a atacar membres de la seva espècie i menjar-se'ls quan no era possible trobar aliment. Alguns cops tenien tanta gana que sembla que ni es paraven a coure aquestes delicatessen, entre les quals s'hi trobaven llengües, cervells i medul·les òssies d'infants (que no hem dit que eren una nació de nens?). 

-Explotació infantil. Jutjant pel nombre i tipus d'alteracions que presenten els esquelets infantils, els nens neandertals probablement no tenien gaires oportunitats de gaudir de la infància. Segurament, a ells els devia passar una mica com a en Michael Jackson: tan bon punt eren destetats, a l'edat d'aproximadament cinc anys, els manaven fer tasques d'adults (=treballar).

-Poca compassió. Sembla ser que la majoria de fòssils trobats tenen una proporció molt més elevada de ferides al tronc superior que a les extremitats inferiors. Això es tradueix en què els individus amb problemes de mobilitat que probablement no podien caçar eren vists com una càrrega i abandonats a la seva sort. 

-Endogàmia. L'anàlisi del genoma neandertal indica que aquests molt sovint triaven algú del mateix clan com a parella. Això probablement era degut a què els grups eren molt reduïts i es trobaven força aïllats els uns dels altres, i poques vegades tenien l'oportunitat d'intercanviar individus amb altres clans.

-La crisi dels 30. Només una minoria de neandertals arribaven a l'edat adulta (18 anys) i molt pocs passaven dels 35, una edat que ara mateix considerem "la flor de la vida". Els avis, per tant, eren molt escassos; de fet, ens preguntem si això podria haver afectat d'alguna manera l'aspecte cultural (els avis són una font important de coneixement en aquest aspecte).

-Aïllament: Sembla ser que la majoria de clans neandertals consistien en 10-30 individus que rarament tenien contacte amb altres clans. L'aïllament podria haver fomentat o agreujat alguns aspectes de la vida neandertal, com ara l'endogàmia i la difusió i intercanvi d'idees amb altres clans. 

Resumint: la vida del neandertal típic era dura, curta, perillosa i plena de patiment de tot tipus. 

  

El paleolític era molt dur. També pels gais.

Absolutament tothom mínimament informat coneix el triple enterrament de Dolní Věstonice (Rep. Txeca) datat en més de 30.000 anys, on tres individus van ser descoberts, l’un al costat de l’altre. Els dos a banda i banda van ser immediatament identificats com a homes, però el sexe del tercer ha resultat dubtós fins fa poc.

Els tres individus, anomenats Dolní Věstonice 13 (esquerra), 14 (dreta) i 15 (centre) eren relativament joves fins i tot per aquella època, d’entre 16 i 25 anys. L’alçada varia bastant entre ells, éssent DV 14 el més alt (1,79 m), seguit de DV 13 (1,69 m) i finalment el misteriós DV 15 (1,59 m). La posició de DV 14 crida bastant l’atenció, perquè sembla que el van enterrar cap per avall. La posició de DV 13 també és peculiar, perquè la seva mà esquerra reposa sobre la pelvis de DV 15.

Les restes indiquen que el trio anava vestit i guarnit amb penjolls al moment de la mort, i els van deixar a sota d’una mena de tenda feta de branquillons de fusta. A més, la cara de tots tres i la pelvis de DV15 estaven recoberts d’ocre vermell. DV 15 inclina una mica cap a DV14, cosa que ha fet suposar a alguns que potser hi havia algun vincle romàntic entre ells.

I ara vénen els detalls macabres. Un pal de fusta treballat ha estat trobat dins de la pelvis de DV 15, i sembla que DV 13 va ser enterrat viu abans de morir dessagnat; en concret, algú va clavar-li una estaca als genitals abans de col·locar-lo dins del sot amb la resta.

Hi ha tota mena de teories per explicar què significa aquest enterrament i què va passar entre els tres adolescents. Per exemple, és possible que hi hagués algun trio amorós entre ells. Potser DV 14 i DV 15 eren parella, i DV 13 va intentar seduïr DV 15. Aleshores, DV 14, desesperat, es va llevar la vida, i DV 15 el va seguir. DV 13 va ser posteriorment executat com a càstig. El mateix podria haver succeït si DV 15 fos home enlloc de dona, perquè sabem que l’amor no coneix sexe ni fronteres (ni espècies).

De fet, estudis genètics molt recents han pogut determinar que DV 15 era, efectivament, un home que patia malformacions congènites. En qualsevol cas, les complicades relacions entre DV 13, DV 14 i DV 15 van acabar amb un drama que ha despertat l’interès de molts 30.000 anys després.

Més detalls sobre el triple enterrament:
-Dolni Vestonice and Pavlov burials, including the triple burial
-El triple enterramiento de Dolní Věstonice
-The Burial Tableau of Dolní Vestonice

Aconsegueixen recrear minicervells neandertals

L’avanç de la ciència és imparable, fins al punt que hem pogut crear minicervells Neandertals o Neanderoids.

Com ha estat possible? Els detalls exactes de l’experiment no els sé, però m’imagino que amb la informació dels genomes Neandertals seqüenciats han pogut modificar genèticament  neurones humanes fins a neandertalitzar-les.

És a dir, d’entrada hi ha evidència que els Neandertals diferien en alguns gens implicats en el desenvolupament cerebral respecte els moderns. Aquests gens són pocs, però podrien ser importants. Se sap que variacions en un o pocs gens podrien causar transtorns mentals com ara l’autisme o l’esquizofrènia.

Això és increïble! Sí que ho sembla, però cal tenir en compte que un minicervell no és un cervell. I un cervell neandertalitzat no és un cervell Neandertal. De fet, un Neandertal és molt més que un cervell, especialment si aquest és un minicervell artificial cultivat en un laboratori.

Per tant: alerta a les conclusions!

Els neanderoides (sota) tindrien una forma i comportament lleugerament diferents del de les cèl·lules humanes ordinàries (dalt)

Els investigadors han remarcat que les cèl·lules dels minicervells Neandertals difereixen de les d’un neurotípic Modern i en alguns aspectes són semblants a les d’una persona amb autisme. Entre d’altres coses, aquests han observat que els Neanderoids tenen forma de crispeta enlloc de ser esfèrics com els cervells Moderns, i que les neurones Neanderoides tendien a formar menys connexions sinàptiques, creant una xarxa neuronal anòmala.

Això NO vol dir que l’autisme sigui causat per gens Neandertals ni que els Neander patissin autisme. Tampoc no vol dir que els trets autistes siguin desavantajosos en sí mateixos i responsables de la seva extinció: hi ha molts genis que es troben dins de l’espectre autista.

Tot i així, hi ha un nombre creixent de gent que creu que els Neandertals eren menys gregaris que els Moderns. Evidència a favor és que vivien en grups relativament petits i ocasionalment es creuaven entre parents molt propers. És possible que els Neanderoids hi tinguin alguna cosa a veure?

Un cervell gran no sempre és un gran cervell…

Constantment se’ns repeteix que els Neandertals tenien un cervell molt semblant al nostre, o fins i tot un xic més gran. D’aquesta dada en brut, els més simpàtics i positius dedueixen que devia ser perquè els Neander eren més intel·ligents. En canvi, els més antipàtics i pessimistes creuen que no hi ha una relació directa entre la mida del cervell i les capacitats cognitives.

El cert és que la mida del cervell en sí ens indica poques coses si no tenim en compte la mida de l’animal. Per exemple, és possible afirmar que els homes són més intel·ligents que les dones perquè també tenen cervells més grans (fins a un 10% més). El fet és que les coses no són tan simples, i aquesta diferència podria estar relacionada amb la major massa muscular dels primers.

És sabut que homes i dones difereixen (en promig) en algunes capacitats cognitives que podrien explicar-se per la diferent organització dels lòbuls cerebrals. Aquest podria ser una mica el cas dels homínids Moderns i els Arcaics segons les últimes teories més globalistes i esteses, que promouen el tan famós i més antic que el foc alguna diferència hi devia haver entre Nosaltres i Ells.

Hi ha un conjunt no gens menyspreable de gent que creu inconscientment que els Moderns ens hem imposat a la resta d’homínids extingits per tenir algun avantatge a nivell cognitiu. Alguns creuen que va ser el llenguatge, d’altres un quocient intel·lectual superior, d’altres que érem més sociables. I d’altres van encara més enllà per investigar i validar aquestes afirmacions.

Tot aquest rotllo l’explico per introduir l’últim estudi sobre l’anatomia del cervell Neander i les seves diferències amb el dels Moderns. Resulta que un grup d’investigadors han reproduït les estructures internes del cervell d’un grup de Neander, Moderns Antics i Moderns Moderns a partir dels seus cranis més o menys ben preservats.

Cerebels de tres grups humans: MH: Humà Modern; EH: Humà modern "antic"; NT: Neandertal. El color vermell indica diferències significatives, que s'observen només entre MH i NT i EH i NT. 

El que han trobat aquests investigadors (o el ressò que se’n fa des de la premsa, almenys) es podria resumir en els següents dos punts:

-El cerevel mostra diferències significatives entre N i MM/MA que poden relacionar-se amb algunes capacitats cognitives inferiors en els primers.

-El lòbul occipital (encarregat de processar la informació visual) també mostra diferències significatives, sent més gran en els N. (curiosament, les pintures rupestres més antigues podrien ser d’orígen N.).

A partir d’això, s’ha arribat a les següents conclusions:

-Les diferències són molt significatives i apunten a diferències cognitives més o menys profundes entre Moderns (Antics i Moderns) i Neander.

-Aquestes diferències podrien indicar que els Neander tenien unes capacitats cognitives inferiors a les dels Moderns contemporanis.

-És possible que aquestes diferències puguin explicar el per què Nosaltres som aquí i Ells no.

Fins aquí tot molt maco, l’estudi ha tingut molt de ressò, els autors han estat aplaudits per haver reconstruït amb tanta precisió els cervells d’aquests homínids extingits, etc, etc. El problema ve en els detalls de com s’ha dut a terme tot plegat.

Pel que he entès, el que han observat els autors de l’estudi és una correlació entre la mida dels hemisferis cerebel·lars i certes funcions cognitives en individus actuals, com ara la producció de la parla i la memòria de treball. És dir, que entre la gent actual també hi ha certa variació en aquests trets, sense que això ens impedeixi funcionar amb total normalitat.

Enllaç a l'estudi original (anglès): https://www.nature.com/articles/s41598-018-24331-0