Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aurinyacià. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aurinyacià. Mostrar tots els missatges

divendres, 8 de febrer del 2019

Pioners aurinyacians andalusos


Un altre cop les dates s’han tornat a capgirar. Ara resulta que tot allò de la frontera de l’Ebre, la teoria segons la qual els HAM no haurien passat al sud de l’Ebre fins fa menys de 40.000 anys, era mentida. O almenys això indiquen les noves datacions de material aurinyacià –suposadament produït per humans moderns– trobat a la cova de Bajondillo, a Màlaga, que tindrien una antiguitat d’entre 43.000 i 45.000 anys. A fer punyetes la frontera de l’Ebre!

Mapa de jaciments aurinyacians anteriors i posteriors a 42.000 anys.
Segons els autors, aquests pioners aurinyacians haurien reemplaçat els neandertals (associats a la indústria mosteriana) durant aquest període de temps en aquesta zona. Segons aquestes datacions, l’aurinyacià del Bajondillo seria d’edat similar al d’altres jaciments situats al nord de l’Ebre i més antic que el dels jaciments del sud de la península ibèrica, de menys de 42.000 anys.
Les dades d’aquest jaciment estarien en acord amb les re-datacions de jaciments mosterians que indicarien que els neandertals van desaparèixer fa uns 45.000 anys de la península, fins i tot abans que a la resta d’Europa.

Com que hi ha una distància considerable entre el Bajondillo i la resta de jaciments aurinyacians amb dates similars al nord de l’Ebre, els autors han deixat caure la possibilitat que aquests HAM haurien arribat des d’Àfrica creuant l’estret de Gibraltar. També han afegit que és possible que la ràpida expansió dels HAM per tota Euràsia fa uns 50.000 anys hagi estat facilitada per l’ús d’embarcacions, que sembla que ja dominaven.


Enllaç a l'estudi: An early Aurignacian arrival in southwestern Europe.

Determinen l’haplogrup mitocondrial d’un dels primers mongols amb visera


Crani parcial de Salkhit 
Les aparences enganyen, o almenys no diuen tota la veritat. Datat en uns 35.000 anys abans del present, el crani de Salkhit és una de les poques restes de l’època del paleolític superior trobades a l’est de Mongòlia. El fragment de crani s’havia descrit “amb possibles afinitats arcaiques”, però no ha estat fins ara que se n’ha pogut esbrinar el llinatge matern. Determinar l’haplogrup mitocondrial és molt útil i relativament senzill (en comparació amb l’estudi de l’ADN nuclear). Encara que ens perdem una part de la informació perquè només es transmet per via materna, l’ADN mitocondrial ha servit, per exemple, per vincular la indústria Proto-Aurinyaciana a l’arribada dels HAM a Europa.


Arbre d'ADN mitocondrial on hi apareixen les seqüències de Salkhit i el d'Oase 1

Sorprenentment, Salkhit porta un mtDNA 100% modern, que s’agrupa dins del clade “N”, on hi trobem llinatges presents entre els aborígens australians i asiàtics actuals. Això significa que Salkhit tindria almenys una mare anatòmicament moderna. Curiosament, el llinatge mitocondrial “N” de Salkhit seria més proper al dels humans actuals que el d’Oase 1. Aquest romanès de gairebé 40.000 anys portava un llinatge “pre-N”, ancestral a tota la variabilitat actual. Els autors indiquen que la diversitat de llinatges mitocondrials moderns a Euràsia hauria estat més alta al paleolític que a l’actualitat.



Enllaç a l'estudi: Compound-specific radiocarbon dating and mitochondrial DNA analysis of the Pleistocene hominin from Salkhit Mongolia