El retorn de Shanidar Z

La cova de Shanidar, a l'Iraq, és una de les més mítiques i conegudes de tot el domini neandertal. Descoberta l'any 1950 per l'arqueòleg Ralph Solecki, ha rebut l'atenció d'arqueòlegs i antropòlegs d'arreu del món.

Vista de la magnífica cova de Shanidar

Entre d'altres coses, va servir d'inspiració a l'autora Jean M. Auel a l'hora d'escriure la saga "El clan de l'Ós de les Cavernes".

Alguns dels personatges més mítics de la saga, com ara Creb i Iza, estan inspirats en restes de neandertals trobades a la cova de Shanidar, que va ser ocupada per aquests humans en un període que va des dels 70,000 als 44,000 anys abans del present.

Aquesta cova és molt famosa, entre d'altres coses perquè s'hi han localitzat diversos enterraments que suggereixen que els neandertals creien en el més enllà. En concret, s'han trobat restes de pol·len i flors al voltant de la tomba de Shanidar IV i just a sota del seu esquelet (1).

Les interpretacions que s'hi han donat són bàsicament dues. Hi ha qui diu que les flors van ser dipositades pels companys de Shanidar IV intencionadament, mentre que d'altres pensen que simplement hi van anar a parar pel vent, ocells o rosegadors (2).

La hipòtesi del simbolisme ha estat revifada gràcies a la descoberta d'un altre neandertal dins de la cova de Shanidar (caram, sí que n'hi havia!) i que sembla que va ser enterrat en circumstàncies similars.

Restes de la mà esquerra de Shanidar Z

Aquest nou neandertal ha estat batejat amb el nom "Mazinger Shanidar Z". Les restes inclouen ossos del crani i del tors, i han estat datades en 70,000 anys. Tant la posició en què va ser col·locat el cadàver de Shanizar Z com el lloc on va ser dipositat indiquen que es tracta d'un enterrament deliberat (3).

Shanidar Z tenia la dentadura molt desgastada al moment de morir, cosa que indica que es tracta probablement d'un adult d'uns 40 a 50 anys, però no ha estat possible determinar-ne el sexe.

A més a més, els autors han indicat que aquest individu presenta un estat de preservació molt bo de la part petrosa de l'os temporal. L'elevada densitat d'aquesta estructura òssia podria fer possible l'extracció d'ADN.

Reconstrucció de la posició en què reposaven les restes de Shanidar Z

Els neandertals de Shanidar són molt interessants des d'un punt de vista genètic perquè aquesta és la zona geogràfica on se suposa que van coexistir amb els primers humans moderns que s'hi van barrejar, fa uns 60,000 anys.

Per descomptat, l'anàlisi del càlcul dental de Shanidar Z també serà de gran ajut a l'hora de conèixer els hàbits alimentaris d'aquests humans.

(1) https://www.persee.fr/doc/bspf_0249-7638_1968_num_65_3_8994

(2) https://www.cambridge.org/core/journals/cambridge-archaeological-journal/article/shanidar-iv-flower-burial-a-reevaluation-of-neanderthal-burial-ritual/C28BB4644C55E12ED64819A260A5055D

(3) https://www.cambridge.org/core/journals/antiquity/article/new-neanderthal-remains-associated-with-the-flower-burial-at-shanidar-cave/E7E94F650FF5488680829048FA72E32A/core-reader

Troben els últims exemplars de bijuteria neandertal a Calafell

"L'últim collar del neandertal" sona molt igual a "l'últim neandertal" o "el primer collar del neandertal". Tal com he llegit la notícia, sembla com si els darrers neandertals haguessin inventat tot de sobte tot un ampli repertori de joies, quincalleria diversa i ornaments personals just abans d'extingir-se. No té massa sentit, però som nosaltres, els moderns del segle XXI, els responsables de dotar aquest tipus de descobriments de contingut i significat.

Vista en detall de la falange d'àguila imperial descoberta a la Cova Foradada (Calafell) (1)

En aquest cas es tracta d'una falange decorada d'àguila imperial (Aquila adalberti) trobada en un estrat associat a la cultura Xatelperroniana datat en 39,000 anys, a la Cova Foradada (Calafell, Tarragona). La indústria Xatelperroniana, típica del sud-oest d'Europa, va durar dels 44,500 fins als 40,000 o 36,000 anys i és segurament la darrera indústria que podrien haver desenvolupat els neandertals. 

La seva presència en nombrosos jaciments del sud d'Europa, incloent-hi França, Itàlia i els Balcans, indiquen que els neandertals utilitzaven les ungles d'àguila com a elements decoratius d'ús personal des de fa almenys 80.000 anys. Aquestes ungles decorades d'àguila apareixen esporàdicament més recentment, associades a indústries del Paleolític Superior, com ara el Magdalenià. També eren i són encara molt utilitzades en algunes tribus d'indis americans.

Donada l'absència d'ús d'ungles d'espècies raptores a l'Àfrica durant el Paleolític, una possibilitat és que els humans moderns fossin culturalment influïts pels neandertals. Una altra és que aquest tipus d'ornaments d'ús personal apareguessin independentment múltiples vegades al llarg del Paleolític, i que les habilitats cognitives necessàries per a dur-ho a terme ja es trobessin presents als avantpassats de neandertals, denisovans i humans moderns.

Cal recordar també que aquesta no és l'única mostra que tenim d'ús d'artefactes d'origen animal amb finalitats simbòliques entre els neandertals. Fa pocs anys van ser descoberts al jaciment de Cueva de los Aviones (Múrcia) petxines de mar pintades i pigments d'origen mineral datats en 115.000 anys (2). 

1. The Châtelperronian Neanderthals of Cova Foradada (Calafell, Spain) used imperial eagle phalanges for symbolic purposes
2. Symbolic use of marine shells and mineral pigments by Iberian Neandertals 115,000 years ago

Neandertal, les teves petjades no seran esborrades pel pas del temps

No faig broma. Estic parlant d'una troballa única al món: el descobriment de ni més ni menys 257 petjades neandertalianes al jaciment arqueològic de Le Rozel (Normandia, França) (1).

Fins ara, només teníem un grapat de possibles i parcials i discutides i no sé què més petjades neandertals escampades per tot Europa (la última de la qual en tinc constància, a Gibraltar (2)). Ara, de cop i volta, n'han aparegut ni més ni menys que un quart de miler, totes juntes, fresques, maques, completes, sanes, inigualables. No em digueu que no sigui per obrir unes quantes ampolles de cava i fer una gran celebració.

Algunes de les empremtes de mà i peu dels neandertals i d'animals analitzades a l'estudi (1)

Peus descalços: aquells neandertals sembla que no feien ús de les sabates (i abans que algú me'ls anomeni primitius, us recordo que les sabates no es van posar de moda fins fa 40.000 anys). I joves, molt joves: entre el 80-90% de les petjades eren de mida petita, cosa que indica que la majoria d'elles pertanyien a individus que no havien completat el creixement. Els nens sembla que eren majoritaris al grup (fins al 64% segons les estimacions) seguits dels adolescents (fins al 43%) i molt pocs adults (fins al 10%).

El grup consistia en un mínim de 4 persones i una xifra probable d'entre 10 i 13, mides típiques dels clans neandertals (entre 10 i 30 en promig (3)) i de grups de caçadors-recol·lectors moderns. I alts: les petjades atribuïdes a un dels adults indiquen una alçada de 1,75 m, però això és només una estimació, i l'individu (probablement un home) podria haver arribat a mesurar gairebé 1,90 metres! 

I neandertals! Perquè tot apunta a que ho eren: l'edat de les petjades, que s'han trobat en una unitat estratigràfica amb sorra datada en ~80.000 anys, la seva associació amb la indústria mosteriana, típica dels neandertals, i la morfologia del peu: relativament robusta, més ampla de la part del mig i amb un arc menys marcat en comparació amb el que observem en els humans moderns. Al jaciment de Le Rozel els arqueòlegs també hi han descobert 8 empremtes palmars i 6 petjades d'animals.

Empremta de peu neandertal al Museu d'Història Natural de Praga

El que m'ha cridat més l'atenció és l'elevat nombre de nens al grup. Un podria pensar que es tractava d'un grup de nens amb 3-4 monitors que van anar d'excursió a la platja normanda.

M'agradaria que aquesta explicació fos certa, però suposo que la realitat és molt més cruel: els neandertals que passaven la trentena eren escassos. Tanmateix, la proporció d'adults podria haver estat més elevada en altres grups, com ara a El Sidrón (4), de manera el que s'observa a Le Rozel podria no valdre per a la resta de grups neandertals.

1. The composition of a Neandertal social group revealed by the hominin footprints at Le Rozel (Normandy, France)
2. Following the last Neanderthals: Mammal tracks in Late Pleistocene coastal dunes of Gibraltar (S Iberian Peninsula)
3. Neandertal social structure?
4. Identification of Neandertal individuals in fragmentary fossil assemblages by means of tooth associations: The case of El Sidrón (Asturias, Spain)

El paleolític era molt dur. També pels gais.

Absolutament tothom mínimament informat coneix el triple enterrament de Dolní Věstonice (Rep. Txeca) datat en més de 30.000 anys, on tres individus van ser descoberts, l’un al costat de l’altre. Els dos a banda i banda van ser immediatament identificats com a homes, però el sexe del tercer ha resultat dubtós fins fa poc.

Els tres individus, anomenats Dolní Věstonice 13 (esquerra), 14 (dreta) i 15 (centre) eren relativament joves fins i tot per aquella època, d’entre 16 i 25 anys. L’alçada varia bastant entre ells, éssent DV 14 el més alt (1,79 m), seguit de DV 13 (1,69 m) i finalment el misteriós DV 15 (1,59 m). La posició de DV 14 crida bastant l’atenció, perquè sembla que el van enterrar cap per avall. La posició de DV 13 també és peculiar, perquè la seva mà esquerra reposa sobre la pelvis de DV 15.

Les restes indiquen que el trio anava vestit i guarnit amb penjolls al moment de la mort, i els van deixar a sota d’una mena de tenda feta de branquillons de fusta. A més, la cara de tots tres i la pelvis de DV15 estaven recoberts d’ocre vermell. DV 15 inclina una mica cap a DV14, cosa que ha fet suposar a alguns que potser hi havia algun vincle romàntic entre ells.

I ara vénen els detalls macabres. Un pal de fusta treballat ha estat trobat dins de la pelvis de DV 15, i sembla que DV 13 va ser enterrat viu abans de morir dessagnat; en concret, algú va clavar-li una estaca als genitals abans de col·locar-lo dins del sot amb la resta.

Hi ha tota mena de teories per explicar què significa aquest enterrament i què va passar entre els tres adolescents. Per exemple, és possible que hi hagués algun trio amorós entre ells. Potser DV 14 i DV 15 eren parella, i DV 13 va intentar seduïr DV 15. Aleshores, DV 14, desesperat, es va llevar la vida, i DV 15 el va seguir. DV 13 va ser posteriorment executat com a càstig. El mateix podria haver succeït si DV 15 fos home enlloc de dona, perquè sabem que l’amor no coneix sexe ni fronteres (ni espècies).

De fet, estudis genètics molt recents han pogut determinar que DV 15 era, efectivament, un home que patia malformacions congènites. En qualsevol cas, les complicades relacions entre DV 13, DV 14 i DV 15 van acabar amb un drama que ha despertat l’interès de molts 30.000 anys després.

Més detalls sobre el triple enterrament:
-Dolni Vestonice and Pavlov burials, including the triple burial
-El triple enterramiento de Dolní Věstonice
-The Burial Tableau of Dolní Vestonice

Pioners aurinyacians andalusos

Un altre cop les dates s’han tornat a capgirar. Ara resulta que tot allò de la frontera de l’Ebre, la teoria segons la qual els HAM no haurien passat al sud de l’Ebre fins fa menys de 40.000 anys, era mentida. O almenys això indiquen les noves datacions de material aurinyacià –suposadament produït per humans moderns– trobat a la cova de Bajondillo, a Màlaga, que tindrien una antiguitat d’entre 43.000 i 45.000 anys. A fer punyetes la frontera de l’Ebre!

Mapa de jaciments aurinyacians anteriors i posteriors a 42.000 anys.

Segons els autors, aquests pioners aurinyacians haurien reemplaçat els neandertals (associats a la indústria mosteriana) durant aquest període de temps en aquesta zona. Segons aquestes datacions, l’aurinyacià del Bajondillo seria d’edat similar al d’altres jaciments situats al nord de l’Ebre i més antic que el dels jaciments del sud de la península ibèrica, de menys de 42.000 anys.

Les dades d’aquest jaciment estarien en acord amb les re-datacions de jaciments mosterians que indicarien que els neandertals van desaparèixer fa uns 45.000 anys de la península, fins i tot abans que a la resta d’Europa.

Com que hi ha una distància considerable entre el Bajondillo i la resta de jaciments aurinyacians amb dates similars al nord de l’Ebre, els autors han deixat caure la possibilitat que aquests HAM haurien arribat des d’Àfrica creuant l’estret de Gibraltar. També han afegit que és possible que la ràpida expansió dels HAM per tota Euràsia fa uns 50.000 anys hagi estat facilitada per l’ús d’embarcacions, que sembla que ja dominaven.

Enllaç a l'estudi: An early Aurignacian arrival in southwestern Europe.