Aconsegueixen recrear minicervells neandertals

L’avanç de la ciència és imparable, fins al punt que hem pogut crear minicervells Neandertals o Neanderoids.

Com ha estat possible? Els detalls exactes de l’experiment no els sé, però m’imagino que amb la informació dels genomes Neandertals seqüenciats han pogut modificar genèticament  neurones humanes fins a neandertalitzar-les.

És a dir, d’entrada hi ha evidència que els Neandertals diferien en alguns gens implicats en el desenvolupament cerebral respecte els moderns. Aquests gens són pocs, però podrien ser importants. Se sap que variacions en un o pocs gens podrien causar transtorns mentals com ara l’autisme o l’esquizofrènia.

Això és increïble! Sí que ho sembla, però cal tenir en compte que un minicervell no és un cervell. I un cervell neandertalitzat no és un cervell Neandertal. De fet, un Neandertal és molt més que un cervell, especialment si aquest és un minicervell artificial cultivat en un laboratori.

Per tant: alerta a les conclusions!

Els neanderoides (sota) tindrien una forma i comportament lleugerament diferents del de les cèl·lules humanes ordinàries (dalt)

Els investigadors han remarcat que les cèl·lules dels minicervells Neandertals difereixen de les d’un neurotípic Modern i en alguns aspectes són semblants a les d’una persona amb autisme. Entre d’altres coses, aquests han observat que els Neanderoids tenen forma de crispeta enlloc de ser esfèrics com els cervells Moderns, i que les neurones Neanderoides tendien a formar menys connexions sinàptiques, creant una xarxa neuronal anòmala.

Això NO vol dir que l’autisme sigui causat per gens Neandertals ni que els Neander patissin autisme. Tampoc no vol dir que els trets autistes siguin desavantajosos en sí mateixos i responsables de la seva extinció: hi ha molts genis que es troben dins de l’espectre autista.

Tot i així, hi ha un nombre creixent de gent que creu que els Neandertals eren menys gregaris que els Moderns. Evidència a favor és que vivien en grups relativament petits i ocasionalment es creuaven entre parents molt propers. És possible que els Neanderoids hi tinguin alguna cosa a veure?

La resposta definitiva a si sembles un Neandertal o no.

Molta gent es trenca el cap preguntant-se si el fet de portar una mica d’ADN Neandertal et fa semblar més Neandertal. La resposta sembla ser afirmativa, però continueu llegint.

Cara llarga? Projecció maxil·lar? Cap poc arrodonit?

Alguns d’aquests trets podrien estar influïts pels vostres gens Neandertals. A aquesta conclusió ha arribat un estudi després de prendre mesures del crani en diverses poblacions d’Euràsia, Amèrica, Oceania i Àfrica. Sembla ser que el crani “prototip” de les poblacions no-africanes és una mica més similar al prototip Neander que el de les poblacions africanes, en acord amb el seu 2% d’herència d’aquesta població.

La diferència és molt poca, però és significativa quan es comparen les poblacions africanes vs. no-africanes. Així, en promig, els no-africans tenen la cara una mica més llarga, una mica més de projecció facial i el cap una mica menys arrodonit que els africans. L’estudi no diu res sobre altres trets de possible herència Neander, com ara el bony occipital, els arcs superciliars, la falta de mentó, etc. Un estudi anterior amb subjectes europeus havia arribat a conclusions similars.

Tal com diuen els autors de l’estudi, seria interessant repetir-lo amb els Denisovans. Llàstima que no tinguem ni un sol crani per comprovar-ho! Temps al temps.

Estatura alta? Tendència a la depressió? Tendència a l’aïllament? Mala relació amb el pare? Tendència a quedar-se despert fins tard? Cabells estirats? Fumador? Diabetis? Obesitat? Malalties coronàries?

A banda de les mesures cranials, hi ha tot un seguit de trets que mostren una relació més indirecta amb Neandertals. Per exemple, imagineu-vos que el 50% dels usuaris del 23andme tenen una quantitat d’ADN Neandertal superior al 2.5% i el 50% inferior. Ara imagineu-vos que el 60% d’usuaris del primer grup es descriu a sí mateix com a depressiu i poc sociable, mentre que la xifra baixa al 50% en el segon grup. A partir d’aquí, la companyia podria arribar a la conclusió que hi ha certa correlació entre l’ADN Neander i aquests trets de personalitat.

Un altre exemple: imaginem que una variant Neandertal “N” es troba al 2% en la població general però al 20% dels jugadors de bàsquet. Es podria concloure que aquesta variant afecta l’alçada. Així, s’han fet llistes de trets de personalitat i físics que podrien estar influïts per l’ADN Neander. El que sembla és que la majoria d’aquests trets no són precisament favorables i alguns fins i tot s’han relacionat amb malalties cròniques…

Per tant, la resposta a la pregunta “semblo Neandertal?” és: sí, però probablement no de la manera que t’imaginaves!

Un cervell gran no sempre és un gran cervell…

Constantment se’ns repeteix que els Neandertals tenien un cervell molt semblant al nostre, o fins i tot un xic més gran. D’aquesta dada en brut, els més simpàtics i positius dedueixen que devia ser perquè els Neander eren més intel·ligents. En canvi, els més antipàtics i pessimistes creuen que no hi ha una relació directa entre la mida del cervell i les capacitats cognitives.

El cert és que la mida del cervell en sí ens indica poques coses si no tenim en compte la mida de l’animal. Per exemple, és possible afirmar que els homes són més intel·ligents que les dones perquè també tenen cervells més grans (fins a un 10% més). El fet és que les coses no són tan simples, i aquesta diferència podria estar relacionada amb la major massa muscular dels primers.

És sabut que homes i dones difereixen (en promig) en algunes capacitats cognitives que podrien explicar-se per la diferent organització dels lòbuls cerebrals. Aquest podria ser una mica el cas dels homínids Moderns i els Arcaics segons les últimes teories més globalistes i esteses, que promouen el tan famós i més antic que el foc alguna diferència hi devia haver entre Nosaltres i Ells.

Hi ha un conjunt no gens menyspreable de gent que creu inconscientment que els Moderns ens hem imposat a la resta d’homínids extingits per tenir algun avantatge a nivell cognitiu. Alguns creuen que va ser el llenguatge, d’altres un quocient intel·lectual superior, d’altres que érem més sociables. I d’altres van encara més enllà per investigar i validar aquestes afirmacions.

Tot aquest rotllo l’explico per introduir l’últim estudi sobre l’anatomia del cervell Neander i les seves diferències amb el dels Moderns. Resulta que un grup d’investigadors han reproduït les estructures internes del cervell d’un grup de Neander, Moderns Antics i Moderns Moderns a partir dels seus cranis més o menys ben preservats.

Cerebels de tres grups humans: MH: Humà Modern; EH: Humà modern "antic"; NT: Neandertal. El color vermell indica diferències significatives, que s'observen només entre MH i NT i EH i NT. 

El que han trobat aquests investigadors (o el ressò que se’n fa des de la premsa, almenys) es podria resumir en els següents dos punts:

-El cerevel mostra diferències significatives entre N i MM/MA que poden relacionar-se amb algunes capacitats cognitives inferiors en els primers.

-El lòbul occipital (encarregat de processar la informació visual) també mostra diferències significatives, sent més gran en els N. (curiosament, les pintures rupestres més antigues podrien ser d’orígen N.).

A partir d’això, s’ha arribat a les següents conclusions:

-Les diferències són molt significatives i apunten a diferències cognitives més o menys profundes entre Moderns (Antics i Moderns) i Neander.

-Aquestes diferències podrien indicar que els Neander tenien unes capacitats cognitives inferiors a les dels Moderns contemporanis.

-És possible que aquestes diferències puguin explicar el per què Nosaltres som aquí i Ells no.

Fins aquí tot molt maco, l’estudi ha tingut molt de ressò, els autors han estat aplaudits per haver reconstruït amb tanta precisió els cervells d’aquests homínids extingits, etc, etc. El problema ve en els detalls de com s’ha dut a terme tot plegat.

Pel que he entès, el que han observat els autors de l’estudi és una correlació entre la mida dels hemisferis cerebel·lars i certes funcions cognitives en individus actuals, com ara la producció de la parla i la memòria de treball. És dir, que entre la gent actual també hi ha certa variació en aquests trets, sense que això ens impedeixi funcionar amb total normalitat.

Enllaç a l'estudi original (anglès): https://www.nature.com/articles/s41598-018-24331-0