Neandertal, les teves petjades no seran esborrades pel pas del temps

No faig broma. Estic parlant d'una troballa única al món: el descobriment de ni més ni menys 257 petjades neandertalianes al jaciment arqueològic de Le Rozel (Normandia, França) (1).

Fins ara, només teníem un grapat de possibles i parcials i discutides i no sé què més petjades neandertals escampades per tot Europa (la última de la qual en tinc constància, a Gibraltar (2)). Ara, de cop i volta, n'han aparegut ni més ni menys que un quart de miler, totes juntes, fresques, maques, completes, sanes, inigualables. No em digueu que no sigui per obrir unes quantes ampolles de cava i fer una gran celebració.

Algunes de les empremtes de mà i peu dels neandertals i d'animals analitzades a l'estudi (1)

Peus descalços: aquells neandertals sembla que no feien ús de les sabates (i abans que algú me'ls anomeni primitius, us recordo que les sabates no es van posar de moda fins fa 40.000 anys). I joves, molt joves: entre el 80-90% de les petjades eren de mida petita, cosa que indica que la majoria d'elles pertanyien a individus que no havien completat el creixement. Els nens sembla que eren majoritaris al grup (fins al 64% segons les estimacions) seguits dels adolescents (fins al 43%) i molt pocs adults (fins al 10%).

El grup consistia en un mínim de 4 persones i una xifra probable d'entre 10 i 13, mides típiques dels clans neandertals (entre 10 i 30 en promig (3)) i de grups de caçadors-recol·lectors moderns. I alts: les petjades atribuïdes a un dels adults indiquen una alçada de 1,75 m, però això és només una estimació, i l'individu (probablement un home) podria haver arribat a mesurar gairebé 1,90 metres! 

I neandertals! Perquè tot apunta a que ho eren: l'edat de les petjades, que s'han trobat en una unitat estratigràfica amb sorra datada en ~80.000 anys, la seva associació amb la indústria mosteriana, típica dels neandertals, i la morfologia del peu: relativament robusta, més ampla de la part del mig i amb un arc menys marcat en comparació amb el que observem en els humans moderns. Al jaciment de Le Rozel els arqueòlegs també hi han descobert 8 empremtes palmars i 6 petjades d'animals.

Empremta de peu neandertal al Museu d'Història Natural de Praga

El que m'ha cridat més l'atenció és l'elevat nombre de nens al grup. Un podria pensar que es tractava d'un grup de nens amb 3-4 monitors que van anar d'excursió a la platja normanda.

M'agradaria que aquesta explicació fos certa, però suposo que la realitat és molt més cruel: els neandertals que passaven la trentena eren escassos. Tanmateix, la proporció d'adults podria haver estat més elevada en altres grups, com ara a El Sidrón (4), de manera el que s'observa a Le Rozel podria no valdre per a la resta de grups neandertals.

1. The composition of a Neandertal social group revealed by the hominin footprints at Le Rozel (Normandy, France)
2. Following the last Neanderthals: Mammal tracks in Late Pleistocene coastal dunes of Gibraltar (S Iberian Peninsula)
3. Neandertal social structure?
4. Identification of Neandertal individuals in fragmentary fossil assemblages by means of tooth associations: The case of El Sidrón (Asturias, Spain)

El canal auditiu extern dels neandertals indica que eren uns excel·lents nedadors

L'equip d'investigació del famós paeloantropòleg Erik Trinkaus es troba un cop més darrere d'un sensacional estudi (1) que ens ha permès endinsar-nos (més aviat submergir-nos) de ple en les vides neandertalianes.

Exòstosis auditives externes del neandertal Shanidar 1 que podrien haver-li causat sordesa parcial (Trinkaus i Villotte, 2017) (2)

Aquest cop, l'equip d'Erik Trinkaus ha estudiat el tipus i la freqüència d'exòstosis auditives externes (EAE) en ossos temporals fòssils que han preservat el canal auditiu extern. A l'estudi s'hi han inclòs fòssils (n = 77) de diversos grups d'homínids del Plistocè Mitjà i Tardà de l'oest d'Euràsia (incloent-hi homo sapiens primitius, neandertals i altres homínids "arcaics").

Les EAE són protuberàncies òssies denses que es formen al canal auditiu extern, i afecten principalment als surfistes i persones constantment exposades al vent i l'aigua freds, tot i que sembla que hi podria haver també un component genètic associat. Tot i que en principi són assimptomàtiques, si no són tractades (generalment mitjançant cirurgia), les EAE poden causar l'aparició d'infeccions i taps al canal auditiu extern. Aquest conjunt de símptomes associats a les EAE rep el nom d'otitis del nedador. 

L'equip de Trinkaus ha trobat presència moderada d'EAE en els humans arcaics del Plistocè Mitjà (~20%) i en els homo sapiens primitius (Paleolític Mitjà: ~25%; Paleolític superior Inicial/Mitjà: 20.8%; Paleolític Superior Tardà: 9.5%). Curiosament, la freqüència d'EAE és significativament més alta entre els fòssils de neandertal, on aproximadament la meitat dels quals la presenta (56.5%; 47.8% si dos casos anòmals es consideren normals).

Una possibilitat és que els neandertals passaven una part significativa del temps amb el cap submergit sota l'aigua. Com que el surf probablement encara no s'havia posat de moda, suposem que l'exposició prolongada a medis aquàtics estaria més relacionada amb la caça i recol·lecció d'espècies marines.

Aquestes conclusions estan basades en el fet que la freqüència d'EAE que s'observa en poblacions humanes actuals que viuen en latituds mitges-altes com els neandertals (33º-50º) és normalment més baixa. Curiosament, els homínids arcaics del Plistocè Mitjà i els primers homo sapiens de l'est d'Euràsia mostrarien una freqüència d'EAE similar a la dels neandertals segons un estudi anterior (3), tot i que només alguns d'ells s'han trobat associats a contextos aquàtics.

Per tant, hi podria haver altres variables que expliquin l'alta freqüència d'EAE en els neandertals i altres homínids arcaics d'Euràsia a banda de l'exposició al vent i/o aigua gelats (com ara la predisposició genètica o malalties infeccioses derivades del consum freqüent de carn crua), tot i que l'explotació de recursos marins és potser la més plausible.

1. External auditory exostoses among western Eurasian late Middle and Late Pleistocene humans
2. External auditory exostoses and hearing loss in the Shanidar 1 Neandertal
3. External auditory exostoses in the Xuchang and Xujiayao human remains: Patterns and implications among eastern Eurasian Middle and Late