L'equip d'investigació del famós paeloantropòleg Erik Trinkaus es troba un cop més darrere d'un sensacional estudi (1) que ens ha permès endinsar-nos (més aviat submergir-nos) de ple en les vides neandertalianes.
| Exòstosis auditives externes del neandertal Shanidar 1 que podrien haver-li causat sordesa parcial (Trinkaus i Villotte, 2017) (2) |
Aquest cop, l'equip d'Erik Trinkaus ha estudiat el tipus i la freqüència d'exòstosis auditives externes (EAE) en ossos temporals fòssils que han preservat el canal auditiu extern. A l'estudi s'hi han inclòs fòssils (n = 77) de diversos grups d'homínids del Plistocè Mitjà i Tardà de l'oest d'Euràsia (incloent-hi homo sapiens primitius, neandertals i altres homínids "arcaics").
Les EAE són protuberàncies òssies denses que es formen al canal auditiu extern, i afecten principalment als surfistes i persones constantment exposades al vent i l'aigua freds, tot i que sembla que hi podria haver també un component genètic associat. Tot i que en principi són assimptomàtiques, si no són tractades (generalment mitjançant cirurgia), les EAE poden causar l'aparició d'infeccions i taps al canal auditiu extern. Aquest conjunt de símptomes associats a les EAE rep el nom d'otitis del nedador.
Les EAE són protuberàncies òssies denses que es formen al canal auditiu extern, i afecten principalment als surfistes i persones constantment exposades al vent i l'aigua freds, tot i que sembla que hi podria haver també un component genètic associat. Tot i que en principi són assimptomàtiques, si no són tractades (generalment mitjançant cirurgia), les EAE poden causar l'aparició d'infeccions i taps al canal auditiu extern. Aquest conjunt de símptomes associats a les EAE rep el nom d'otitis del nedador.
L'equip de Trinkaus ha trobat presència moderada d'EAE en els humans arcaics del Plistocè Mitjà (~20%) i en els homo sapiens primitius (Paleolític Mitjà: ~25%; Paleolític superior Inicial/Mitjà: 20.8%; Paleolític Superior Tardà: 9.5%). Curiosament, la freqüència d'EAE és significativament més alta entre els fòssils de neandertal, on aproximadament la meitat dels quals la presenta (56.5%; 47.8% si dos casos anòmals es consideren normals).
Una possibilitat és que els neandertals passaven una part significativa del temps amb el cap submergit sota l'aigua. Com que el surf probablement encara no s'havia posat de moda, suposem que l'exposició prolongada a medis aquàtics estaria més relacionada amb la caça i recol·lecció d'espècies marines.
Aquestes conclusions estan basades en el fet que la freqüència d'EAE que s'observa en poblacions humanes actuals que viuen en latituds mitges-altes com els neandertals (33º-50º) és normalment més baixa. Curiosament, els homínids arcaics del Plistocè Mitjà i els primers homo sapiens de l'est d'Euràsia mostrarien una freqüència d'EAE similar a la dels neandertals segons un estudi anterior (3), tot i que només alguns d'ells s'han trobat associats a contextos aquàtics.
Una possibilitat és que els neandertals passaven una part significativa del temps amb el cap submergit sota l'aigua. Com que el surf probablement encara no s'havia posat de moda, suposem que l'exposició prolongada a medis aquàtics estaria més relacionada amb la caça i recol·lecció d'espècies marines.
Per tant, hi podria haver altres variables que expliquin l'alta freqüència d'EAE en els neandertals i altres homínids arcaics d'Euràsia a banda de l'exposició al vent i/o aigua gelats (com ara la predisposició genètica o malalties infeccioses derivades del consum freqüent de carn crua), tot i que l'explotació de recursos marins és potser la més plausible.
- External auditory exostoses among western Eurasian late Middle and Late Pleistocene humans
- External auditory exostoses and hearing loss in the Shanidar 1 Neandertal
- External auditory exostoses in the Xuchang and Xujiayao human remains: Patterns and implications among eastern Eurasian Middle and Late
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada