Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Animals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Animals. Mostrar tots els missatges

dimarts, 24 de març del 2020

Les hienes podrien haver acompanyat els primers homínids que van colonitzar Euràsia

Jo sempre ho dic: amb els animals, tot és divertit i interessant. Sense ells, el món es tornaria un lloc gris, buit i insípid. I un dels animals que més admirem en aquest blog són les hienes.


Les hienes eren els companys inseparables dels nostres estimats homínids, amb els quals, probablement, no hi tenien massa bona relació. Erectus? Habilis? Antecessors? Predecessors? No importa. Tota carn és bona!

Actualment tampoc no ens les estimem gaire, les hienes. Ens agrada el lleó, el llop, l'estruç, la girafa i l'elefant, però no la hiena. La hiena és un animal traïdor, carronyer, lladre, covard. 

I no obstant això, les hienes i els homínids ens assemblem molt, potser més del que ens pensem. 

Precisament, l'estudi de diversos paleogenomes de hienes mostra que un grup d'aquestes molt probablement va abandonar l'Àfrica per colonitzar Euràsia fa uns 2.5 milions d'anys (1).

Que tant hienes com humans s'expandissin fora d'Àfrica més o menys al mateix temps fa pensar que algun canvi ambiental podria haver propiciat la migració de diverses espècies animals, com ara la desforestació i el predomini de la sabana.

El grup de hienes d'Euràsia van donar lloc a la hiena de les cavernes, extingida fa almenys 10.000 anys. El llinatge africà va derivar en la hiena tacada, que actualment no corre risc d'extinció.

Per què dic que les hienes i els homínids ens assemblem més del que ens pensem? Doncs molt senzill: sembla que després de separar-se, fa 2.5 milions d'anys, la hiena tacada i la hiena de les cavernes van intercanviar gens diverses vegades.

No només això, sinó que certs gens introgressats es troben a molt alta freqüència al llinatge recipient, cosa que indica que devien ser lleugerament avantatjosos. 

Els llinatges mitocondrials no mostren una separació clara entre la hiena de les cavernes i la hiena tacada.
I per últim, una altra cosa que també hem observat en els neandertals: l'ADNmt i l'ADN genòmic no segueixen la mateixa història evolutiva. 

L'ADN genòmic mostra una separació clara entre la hiena de les cavernes i la hiena tacada, però això no és així quan s'estudia l'ADNmt, ja que no trobem una separació clara entre les dues espècies en estudiar aquest tipus d'ADN.

Ja ho veieu, trobem moltes més semblances entre humans i hienes que no pas diferències quan ens fixem en l'ADN. Al cap i a la fi som tots una colla d'animals.


divendres, 22 de novembre del 2019

L'art abstracte i ferotge dels artistes denisovans

La cova de Deníssova, situada a les mutanyes d'Altai, a Sibèria, és un niu de secrets i un tresor que ens permet estudiar la prehistòria gairebé com si es tractés d'una gravació en una cinta de vídeo. Nombroses restes de denisovans -i també neandertals, humans moderns i híbrids neandertal/denisovà, com ara la Denny- demostren que ha estat ocupada pels humans des de fa centenars de milers d'anys. 

L'estatueta trobada a la cova de Deníssova i les parts del lleó de les cavernes que representa 

Dins de la cova, els homínids hi duien a terme tot tipus d'activitats quotidianes, entre les quals probablement s'hi trobaven activitats de caire lúdic, com ara elaborar peces d'art. I és que quan els hiverns són molt llargs i freds -com ho devien ser per a aquells denisovans- i en absència d'internet, telèfons mòbils i televisió, no hi ha millor passatemps que la confecció de peces d'art.

Una d'aquestes peces ha estat recentment descoberta dins de l'onzè estrat de la galeria sud de la cova de Deníssova (1). La peça, confeccionada a partir d'un ullal de mamut, és especial perquè ha estat datada en 40.000-45.000 anys, fet que la situa entre les representacions d'animals més antigues trobades fins ara al nord d'Euràsia i probablement al món. La seva edat i localització ens fan suposar que l'artista era probablement un denisovà, tot i que cal esmentar que els humans moderns ja rondaven per la zona -com ho testifiquen les restes de l'home d'Ust'-Ishim, datades en 45.000 anys (2)- i podrien haver influït culturalment els denisovans.

Els científics que han descobert i analitzat aquesta troballa sensacional opinen que es tracta d'una representació del lleó de les cavernes, amb el qual els denisovans devien estar-hi força familiaritzats. A la peça hi manca el cap del lleó, que probablement es deu haver perdut (tot i que vés a saber si era un d'aquells artistes una mica tocats del bolet...). Hi consten 18 estries que probablement simbolitzen el pèl de l'animal (m'imagino que els abrics de pell de lleó devien haver previngut molts denisovans d'enganxar pulmonies i constipats). 

A mi hi ha una cosa que encara em crea més admiració que la peça, i és com han pogut determinar els arqueòlegs que aquest tros d'ivori amb ratlles i un gir en un extrem representa un lleó de les cavernes. Deu ser que em falta sentit de l'art...