45,000 anys d'humans moderns a Europa

Europa no existeix. Bulgària tampoc. Tot són imaginacions dels homes. El que existeix, en canvi, és la cova de Bacho Kiro i les seves restes humanes datades en 45,000 anys. 

Datació directa de sis restes humanes trobades a Bacho Kiro

Tothom està pendent dels anàlisis d'ADN d'aquests humans. Està clar que eren humans els qui van produir tot un seguit de penjolls, pedres polides i altres artefactes. Ho diuen les seves dents. Ho diu el seu ADN mitocondrial (ADNmt) (1).

La gran pregunta que ens fem és si eren humans moderns, neandertals o alguna altra cosa, com ara una barreja exòtica de denisovans, neandertals, moderns i alguna altra espècie o espècies per descobrir.

L'equip que ha analitzat l'ADNmt, preservat en les dents d'aquests humans prehistòrics, ha arribat a la sorprenent conclusió que eren humans moderns. Per tant, queda clar que aquests van arribar al continent imaginari que avui dia anomenem Europa fa més de 45,000 anys. 

Llinatges mitocondrials dels sis individus estudiats (vermell) i comparats amb la resta de clades d'humans actuals i extingits

Tothom s'ha sorprès positivament amb la dada: els bacho-kirians eren moderns, segons els seus llinatges d'ADN mitocondrials. En concret, estaven més emparentats amb les poblacions de fora d'Àfrica.

Els seus llinatges són molt antics, i no es troben presents a cap població moderna. Alguns d'ells són similars a l'haplogrup N* que portava Oase 1, un altre humà modern que va viure a Romania fa més de 40,000 anys (2).

I encara més: els seus artefactes mostren similituds amb el Xatelperronià, un tipus d'indústria que va aparèixer fa 45,000 anys a l'oest d'Europa i que s'ha associat als "darrers" neandertals (3). Això fa pensar als investigadors que hi podria haver hagut intercanvis culturals entre els dos grups humans.

Artefactes trobats a Bacho Kiro.

La història encara no ha acabat, i els investigadors ja han dit que en aquests moments estan analitzant l'ADN nuclear (que aporta molta més informació que el mitocondrial, que només es transmet per via materna) per a aclarir els orígens d'aquests bacho-kirians.

L'estudi ha estat publicat a la prestigiosa revista Nature, com no podria ser de cap altra manera tenint en compte que els estudis d'ADN antic estan tant de moda.

Alguns antropòlegs, com ara Chris Stringer, han comentat les possibles repercussions dels resultats d'aquest estudi.

Hi ha evidència que hi hauria hagut intercanvis culturals i genètics entre neandertals i moderns, però sembla que els últims neandertals no es van barrejar amb els nouvinguts (4).  Per tant, encara tenim molts interrogants per resoldre.

(1) Initial Upper Palaeolithic Homo sapiens from Bacho Kiro Cave, Bulgaria

(2) An Early Modern Human From Romania With a Recent Neanderthal Ancestor

(3) Palaeoproteomic evidence identifies archaic hominins associated with the Châtelperronian at the Grotte du Renne
(4) Reconstructing the genetic history of late Neanderthals

Troben els últims exemplars de bijuteria neandertal a Calafell

"L'últim collar del neandertal" sona molt igual a "l'últim neandertal" o "el primer collar del neandertal". Tal com he llegit la notícia, sembla com si els darrers neandertals haguessin inventat tot de sobte tot un ampli repertori de joies, quincalleria diversa i ornaments personals just abans d'extingir-se. No té massa sentit, però som nosaltres, els moderns del segle XXI, els responsables de dotar aquest tipus de descobriments de contingut i significat.

Vista en detall de la falange d'àguila imperial descoberta a la Cova Foradada (Calafell) (1)

En aquest cas es tracta d'una falange decorada d'àguila imperial (Aquila adalberti) trobada en un estrat associat a la cultura Xatelperroniana datat en 39,000 anys, a la Cova Foradada (Calafell, Tarragona). La indústria Xatelperroniana, típica del sud-oest d'Europa, va durar dels 44,500 fins als 40,000 o 36,000 anys i és segurament la darrera indústria que podrien haver desenvolupat els neandertals. 

La seva presència en nombrosos jaciments del sud d'Europa, incloent-hi França, Itàlia i els Balcans, indiquen que els neandertals utilitzaven les ungles d'àguila com a elements decoratius d'ús personal des de fa almenys 80.000 anys. Aquestes ungles decorades d'àguila apareixen esporàdicament més recentment, associades a indústries del Paleolític Superior, com ara el Magdalenià. També eren i són encara molt utilitzades en algunes tribus d'indis americans.

Donada l'absència d'ús d'ungles d'espècies raptores a l'Àfrica durant el Paleolític, una possibilitat és que els humans moderns fossin culturalment influïts pels neandertals. Una altra és que aquest tipus d'ornaments d'ús personal apareguessin independentment múltiples vegades al llarg del Paleolític, i que les habilitats cognitives necessàries per a dur-ho a terme ja es trobessin presents als avantpassats de neandertals, denisovans i humans moderns.

Cal recordar també que aquesta no és l'única mostra que tenim d'ús d'artefactes d'origen animal amb finalitats simbòliques entre els neandertals. Fa pocs anys van ser descoberts al jaciment de Cueva de los Aviones (Múrcia) petxines de mar pintades i pigments d'origen mineral datats en 115.000 anys (2). 

1. The Châtelperronian Neanderthals of Cova Foradada (Calafell, Spain) used imperial eagle phalanges for symbolic purposes
2. Symbolic use of marine shells and mineral pigments by Iberian Neandertals 115,000 years ago