Dos cranis parcials trobats a Grècia i datats en 170-210.000 anys ha aixecat molta polseguera durant les darreres setmanes. I és que segons les mesures preses dels cranis indiquen que pertanyien a dues poblacions bastant diferenciades. El més recent de tots dos i datat en 170.000 anys (Apidima 2) presenta trets característics dels neandertals, mentre que el més antic i datat en 210.000 anys (Apidima 1) mostra una barreja de trets «primitius» i d’altres molt propers a les poblacions d’homo sapiens fòssils i actuals (1). Fins ara es pensava que els neandertals van ser els únics habitants de Grècia fins fa aproximadament 40.000 anys, però els fòssils d’Apidima indiquen una història de migracions i reemplaçaments més complexa.
 |
| Crani parcial d'Apidima 2 (a, b, c) i Apidima 1 (d, e, f) |
Apidima 1 no seria l’únic testimoni de la presència d’humans moderns fora del continent africà fa més de 60.000 anys, quan se suposa que va tenir lloc la migració fora d’Àfrica de la quan en serien descendents la majoria de poblacions euroasiàtiques, d’Oceania i de les Amèriques. Al crani d’Apidima 1 s’hi afegirien els fòssils de Skhul/Qazfeh, datats en 90-120.000 anys.
Si hem de fer cas del que diuen les proves genètiques, aquestes poblacions no haurien deixat pràcticament rastre en les actuals. Per tant, suposem que en algun moment van ser desplaçades i/o genèticament absorbides per altres homínids que ocupaven la zona (com ara denisovans i neandertals). Tot i així, alguns estudis suggereixen que les poblacions d’Oceania actuals podrien derivar parcialment d’alguna d’aquestes migracions (2)(3). Veurem com evoluciona tot plegat, ara que cada cop és més fàcil recuperar i analitzar ADN de restes fòssils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada