Les representacions que teníem fins ara de l’Hominí de Deníssova eren d’allò més esquemàtiques: una ombra del que sembla un homínid amb un gep i una llança, un grup d’homínids al voltant d’una foguera fent tasques típiques d’homínids (esbudellar un animal, aguantar una pell amb les dents, muntant una llança...), però ara tot això ha canviat gràcies als anàlisis dels patrons de metilació* del genoma denisovà que han estat presentats en un estudi recent. Utilitzant aquest procediment, els autors han pogut predir amb més d’un 85% de fiabilitat els trets morfològics característics dels neandertals i els ximpanzés (1); per tant, se suposa que també haurien de funcionar en el cas dels denisovans, l’aspecte dels quals continua sent un misteri per la manca de restes fòssils (recordem que eren totalment desconeguts fins al 2010, quan se’n va trobar un bocí minúscul del dit petit de la mà d’una nena).
 |
| Aspecte dels denisovans segons els patrons de metilació de l'ADN |
Ara, però, gràcies a la seqüenciació del seu genoma podem saber no només que han deixat empremtes genètiques a moltes poblacions actuals d’Oceania i Àsia (2), sinó també l’aparença que tenien. I, pel que sembla, la seva fesomia s’assemblava a la dels neandertals (els homínids més propers als denisovans coneguts fins ara) en alguns aspectes (cara llarga i pelvis ampla) mentre que en d’altres era única (arcada dental més ampla, expansió lateral del crani). El paleoantropòleg Chris Stringer, que no ha participat en l'estudi, ha comunicat al diari Smithsonian que alguns dels trets predits a partir dels patrons de metilació s’observen a la mandíbula de Xiahe (Serralada del Tibet, Xina) datada en 160.000 anys, i probablement d’origen denisovà (3) (4).
Com és habitual en estudis pioners, aquest no ha estat exempt de crítiques: d’una banda, l’antropòleg John Hawks ha precisat que hi ha un alt grau d’incertesa quan es tracta de predir trets morfològics a partir dels patrons de metilació del DNA (5). Per exemple, cal tenir en compte que l’aparença externa és el resultat de la suma de molts gens (la majoria dels quals encara no coneixem) i de factors ambientals, que són molt difícils de determinar.
Aleshores, el retrat de la noia que apareix a la portada del National Geographic és realista o no? Probablement, no ho sabrem mai, però em trobo igual que els fans de Michael Jackson i el seu darrer documental «Leaving Neverland (2019)»: esperant-ne la refutació.
*Els patrons de metilació del DNA es poden conèixer gràcies a reaccions químiques que tenen lloc durant la degradació d’aquest després de la mort, i que afecten de manera diferent els llocs metilats dels no-metilats. La metilació afecta específicament certes regions del genoma, reduint-ne l’expressió gènica. En comparar els patrons de metilació entre denisovans/neandertals/humans moderns, es pot saber si hi havia gens que es trobaven inactius en algun dels tres grups humans. Utilitzant una base de dades de mutacions que causen trastorns en humans moderns, els autors han trobat que alguns gens que es trobaven metilats en els denisovans poden causar trastorns en humans moderns quan mostren nivells d’expressió reduïts.
- (1) Reconstructing Denisovan Anatomy Using DNA Methylation Maps
- (2) The complete genome sequence of a Neandertal from the Altai Mountains
- (3) Scientists Recreate the Face of a Denisovan Using DNA
- (4) A late Middle Pleistocene Denisovan mandible from the Tibetan Plateau
- (5) Can methylation of DNA in ancient bones really predict the morphology of Denisovans?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada