Paraules semblants encapçalaven la portada de diversos articles sobre un dels estudis més exhaustius que s'han fet fins ara de l'ètnia Inuit de Nunavik (Nunavimmiut), popularment coneguts com a esquimals (1). Els investigadors que han participat a l'estudi han volgut estudiar aquestes poblacions de l'Àrtic i conèixer una mica més les adaptacions que han desenvolupat en els darrers 12,000 anys i que els han permès sobreviure en condicions tan dures (com per exemple, temperatures per sota dels -40ºC).
El contacte amb els europeus i el canvi radical en l'estil de vida (alimentació, rutina diària, cultura...) que han experimentat les poblacions indígenes del Canadà en pocs centenars d'anys s'han relacionat més o menys directament amb algunes patologies que afecten els Inuit a nivells significativament més alts que a la la població canadenca d'origen europeu, com ara malalties cardiovasculars i aneurisma cerebral.
L'anàlisi de mostres d'ADN de 170 voluntaris Inuit de Nunavik ha permès relacionar algunes variants genètiques que es troben en alta freqüència en aquesta població amb els trastorns esmentats.
L'anàlisi de mostres d'ADN de 170 voluntaris Inuit de Nunavik ha permès relacionar algunes variants genètiques que es troben en alta freqüència en aquesta població amb els trastorns esmentats.
Els autors també han estudiat la relació de la població Inuit, i han trobat que mostren una afinitat genètica major amb els Inuit de Groenlàndia, dels quals s'haurien separat fa ~10,500 anys, i les poblacions del nord-est de Sibèria. També es troben emparentats amb la població que habitava les regions àrtiques que s'estenen des l'est de Sibèria a Groenlàndia fins fa aproximadament 500 anys, anomenats paleoesquimals.
Curiosament, la majoria (>80%) d'Inuit no mostra evidència de barreja amb les poblacions europees ni aborígenes americanes actuals. Això contrasta amb el que s'observa amb la resta de poblacions indígenes del Canadà i els Estats Units, moltes de les quals mostren un % no menyspreable de barreja europea i/o africana segons els darrers estudis d'ADN (2). Potser per aquest motiu els Inuit són, d'entre els diferents grups de pobles aborígens del Canadà, els que mostren un % més elevat de coneixement de la seva llengua nadiua (66%) (3).
Curiosament, la majoria (>80%) d'Inuit no mostra evidència de barreja amb les poblacions europees ni aborígenes americanes actuals. Això contrasta amb el que s'observa amb la resta de poblacions indígenes del Canadà i els Estats Units, moltes de les quals mostren un % no menyspreable de barreja europea i/o africana segons els darrers estudis d'ADN (2). Potser per aquest motiu els Inuit són, d'entre els diferents grups de pobles aborígens del Canadà, els que mostren un % més elevat de coneixement de la seva llengua nadiua (66%) (3).
Algunes d'aquestes variants tenen un paper rellevant en el metabolisme de lípids i l'adhesió cel·lular, i sembla que favorables per a la dieta (rica en greixos) i condicions climàtiques extremes on han viscut els Inuit Nunavik durant mil·lennis, i que són molt diferents a la dieta i estil de vida occidentals.
Situacions similars les trobem en altres grups humans i espècies vegetals i animals, on un canvi brusc en les condicions ambientals (la majoria d'Inuit ja no tenen per què viure en un iglú dedicar-se a la caça de foques i óssos polars, si així ho decideixen) ha derivat en un augment de patologies (incloses les esmentades) perquè el temps transcorregut no ha estat prou llarg per permetre l'aparició de mutacions beneficioses en el nou ambient. Afortunadament, els humans som prou adaptables, i la variació genètica entre dues poblacions qualsevol del planeta és relativament petita.
Situacions similars les trobem en altres grups humans i espècies vegetals i animals, on un canvi brusc en les condicions ambientals (la majoria d'Inuit ja no tenen per què viure en un iglú dedicar-se a la caça de foques i óssos polars, si així ho decideixen) ha derivat en un augment de patologies (incloses les esmentades) perquè el temps transcorregut no ha estat prou llarg per permetre l'aparició de mutacions beneficioses en el nou ambient. Afortunadament, els humans som prou adaptables, i la variació genètica entre dues poblacions qualsevol del planeta és relativament petita.
- Genetic architecture and adaptations of Nunavik Inuit
- Patterns of Admixture and Population Structure in Native Populations of Northwest North America
- The Aboriginal languages of First Nations people, Métis and Inuit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada