Tres mites promoguts per “La recerca del foc” (1981)

Han passat gairebé 40 anys des de l’estrena de la mítica “Quest for fire/La guerre du feu”, l’any 1981. Aquesta és una de les pel·lícules més ben valorades que tracten sobre l’edat de pedra. Molt sovint es és descrita com un film basat en fets reals, apassionant i romàntic. Si bé és cert que en molts d’aspectes no deixa de ser una pel·lícula entretinguda, el fet és que la representació que es fa dels homínids no em sembla del tot realista.

M’explico. Hi apareixen tres espècies que estan en guerra. Hi ha els temibles erectus que assetgen els moderns i els Neandertals i se’ls cruspeixen sense guarniments. Hi ha els Neandertals que estan preocupats perquè se’ls ha apagat el foc i no saben on trobar-ne (d’aquí el nom de la pel·lícula). I finalment, hi ha els moderns que viuen com qualsevol tribu actual de caçadors-recol·lectors, que controlen perfectament el foc, el llenguatge i el pensament abstracte. I fan coses absurdes.

Un dels objectius de la pel·lícula és mostrar-nos (sense donar cap tipus d’explicació, perquè no hi ha diàlegs intel·ligibles) què és el que ens fa humans. Més precisament, en què ens diferenciem, en què som únics els Moderns respecte la resta d’homínids extingits, com ara els Neandertals, l’homo erectus, etc. Per què vam triomfar sobre aquestes espècies extingides, bàsicament.

Encara que sembli absurd, aquest triomf es basaria en tres diferències que la pel·lícula considera claus:

-Els altres homínids no sabien riure i eren d’allò més avorrits.

-Els altres homínids no sabien copular per davant i eren molt poc romàntics.

-Els altres homínids no sabien fer foc.

El problema és que aquestes premises són falses. Les dues primeres, per exemple, s’han observat en els Bonobos: aquests saben riure i són d’allò més inventius pel que fa al sexe. Pel que fa a la tercera, em sembla que hi ha prou evidència que demostra que els homínids sabien controlar el foc des de fa més d'un milió d’anys.

No em vull allargar més, però ho havia de dir, perquè aquestes tres premises falses no em deixen dormir a les nits. A partir d’ara, si torneu a mirar la pel·lícula tingueu-ho en compte: aquells homínids eren riallers i romàntics, i controlaven el foc millor que ningú.

Quines sorpreses amaga el somriure de l'home de Flores?

Nombroses espècies d’humans Arcaics ens han proporcionat directament el seu ADN a les poblacions modernes. Formen part dels nostres avantpassats, entre d’altres, els Neandertals, els Denisovans i algun(s) llinatges extingits d’homínids africans. Així doncs, tenim que els actuals habitants del sud-est asiàtic i d’Austràlia compartirien fins a un 6% del genoma amb els Denisovans i un 1-4% amb els Neandertals.

He marcat en negreta la paraula directament perquè, de fet, segurament hi ha moltes altres espècices d’homínids que han contribuit indirectament a les poblacions modernes. Els Denisovans, per exemple, portarien ADN d’una població ancestral que va divergir del llinatge dels HAM abans que els Neandertals. A dia d’avui, no ens és possible saber quins i quants de llinatges d’homínids han contribuït al nostre genoma, entre d’altres coses perquè no en conservem cap fòssil. Aquest seria el cas de, per exemple, certes poblacions africanes queportarien fins a un 8% de gens d’un llinatge “fantasma” i els Neandertals d’Altai, que també portarien fins a un 7% d’ADN d’un llinatge HAM “fantasma”.

El concepte de llinatges “fantasma” s’utilitza cada cop més a mesura que es van analitzant més i més restes per referir-se a una població no identificada. Així, cada cop van apareixent més i més fantasmes al nostre arbre genealògic, i probablement n’apareixeran molts més.

Una possibilitat fascinant és que alguns d’aquests fantasmes siguin els famosos Hòbbits, una espècie d’homínid probablement emparentada amb una branca de l’homo habilis que hauria abandonat l’Àfrica fa més de dos milions d’anys. El cas és que, malauradament, no hem pogut analitzar les restes dels Hòbbits per testar si es troben emparentats amb cap altra espècie contemporània (ja siguin Denisovans, Neanderthals o HAM), per tant, tot és especulatiu.

Versió més actualitzada (a data de gener de 2019) de les relacions genètiques entre homínids. Les fletxes vermelles indiquen introgressió entre espècies diferents (extret d'aquí).

De totes maneres, tot sembla indicar que la seva contribució a les poblacions actuals seria més aviat limitada, i que en qualsevol cas hi haurien contribuit de manera indirecta. El fet que fa només 12,000 anys els Hobbits continuessin sent més Hobbits que HAM indica que no es van creuar gaires vegades amb els HAM que habitaven la zona des de fa almenys 40,000 anys. El temps em donarà o treurà la raó.

La resposta definitiva a si sembles un Neandertal o no.

Molta gent es trenca el cap preguntant-se si el fet de portar una mica d’ADN Neandertal et fa semblar més Neandertal. La resposta sembla ser afirmativa, però continueu llegint.

Cara llarga? Projecció maxil·lar? Cap poc arrodonit?

Alguns d’aquests trets podrien estar influïts pels vostres gens Neandertals. A aquesta conclusió ha arribat un estudi després de prendre mesures del crani en diverses poblacions d’Euràsia, Amèrica, Oceania i Àfrica. Sembla ser que el crani “prototip” de les poblacions no-africanes és una mica més similar al prototip Neander que el de les poblacions africanes, en acord amb el seu 2% d’herència d’aquesta població.

La diferència és molt poca, però és significativa quan es comparen les poblacions africanes vs. no-africanes. Així, en promig, els no-africans tenen la cara una mica més llarga, una mica més de projecció facial i el cap una mica menys arrodonit que els africans. L’estudi no diu res sobre altres trets de possible herència Neander, com ara el bony occipital, els arcs superciliars, la falta de mentó, etc. Un estudi anterior amb subjectes europeus havia arribat a conclusions similars.

Tal com diuen els autors de l’estudi, seria interessant repetir-lo amb els Denisovans. Llàstima que no tinguem ni un sol crani per comprovar-ho! Temps al temps.

Estatura alta? Tendència a la depressió? Tendència a l’aïllament? Mala relació amb el pare? Tendència a quedar-se despert fins tard? Cabells estirats? Fumador? Diabetis? Obesitat? Malalties coronàries?

A banda de les mesures cranials, hi ha tot un seguit de trets que mostren una relació més indirecta amb Neandertals. Per exemple, imagineu-vos que el 50% dels usuaris del 23andme tenen una quantitat d’ADN Neandertal superior al 2.5% i el 50% inferior. Ara imagineu-vos que el 60% d’usuaris del primer grup es descriu a sí mateix com a depressiu i poc sociable, mentre que la xifra baixa al 50% en el segon grup. A partir d’aquí, la companyia podria arribar a la conclusió que hi ha certa correlació entre l’ADN Neander i aquests trets de personalitat.

Un altre exemple: imaginem que una variant Neandertal “N” es troba al 2% en la població general però al 20% dels jugadors de bàsquet. Es podria concloure que aquesta variant afecta l’alçada. Així, s’han fet llistes de trets de personalitat i físics que podrien estar influïts per l’ADN Neander. El que sembla és que la majoria d’aquests trets no són precisament favorables i alguns fins i tot s’han relacionat amb malalties cròniques…

Per tant, la resposta a la pregunta “semblo Neandertal?” és: sí, però probablement no de la manera que t’imaginaves!

L’home de Cheddar no era de color formatge (i altres reconstruccions).

És increïble presenciar l’evolució de les reconstruccions d’alguns fòssils. I no parlo del Tyrannosaurus rex, que ha patit també algunes modificacions notables en els últims 10 anys, sinó d’alguns fòssils humans ben coneguts. He escollit Moderns perquè en el cas dels Neander la cosa es complica encara més (però ho tinc en tasques pendents!).

El primer (i més cridaner) dels casos és l’home de Cheddar. Datat en 9.000 anys, aquest caçador-recol·lector va viure a les illes britàniques pocs mil·lenis abans de la Revolució Neolítica al Vell Món. 

Les primeres reconstruccions van dotar-lo de pell clara i ulls i cabells foscos. Les últimes, més avançades i basades en el ADN/DNA (dénea, sempre queda bé deixar anar aquesta dada) han canviat radicalment el seu aspecte. Ara ens trobem amb un home d’ulls blaus que contrasten enormement amb la seva pell negra. Són dues reconstruccions que no tenen res a veure l’una amb l’altra. Pregunta: podria ser que l’ADN d’aquestes restes ens aporti encara més sorpreses?

Una altra reconstrucció és la d’Oase 2, un adolescent de 15 anys que va viure a Romania fa uns 40.000 anys. La primera reconstrucció ens mostrava un individu amb trets facials típics de certes poblacions tropicals, com ara un nas molt ample. A la reconstrucció més actual, Oase 2 em recorda més a la Mulan, amb la seva cabellera llarga i fosca i trets asiàtics.

El tercer és l’Ötzi, un home de 45 anys que va ser brutalment assassinat als Alps fa uns 5.300 anys. De reconstruccions a partir de la seva mòmia se n’han fet moltes, però la més famosa és la que el pinta com un home madur d’ulls foscos.

Després tenim l'Ava, una jove de 18-22 anys que va morir als Highlands escocesos en fa 4.250, a l'edat del bronze. Els anàlisis d'ADN indiquen que el seu fenotip seria més proper al dels mediterranis que no pas al dels escocesos actuals, com s'havia pensat inicialment.


Els artistes que fan les reconstruccions es queixen que han de jugar amb la incertesa: de quin color tenia els cabells? Els tenia llisos, rinxolats? Quina era la forma dels ulls i de les orelles? Quina era la forma i color dels llavis? Hi ha coses que no es poden deduïr a partir dels ossos, però potser les tècniques més noves d’ADN podran algun dia resoldre’ns aquests dubtes i revelar-nos la cara real d’aquests parents nostres.

Un cervell gran no sempre és un gran cervell…

Constantment se’ns repeteix que els Neandertals tenien un cervell molt semblant al nostre, o fins i tot un xic més gran. D’aquesta dada en brut, els més simpàtics i positius dedueixen que devia ser perquè els Neander eren més intel·ligents. En canvi, els més antipàtics i pessimistes creuen que no hi ha una relació directa entre la mida del cervell i les capacitats cognitives.

El cert és que la mida del cervell en sí ens indica poques coses si no tenim en compte la mida de l’animal. Per exemple, és possible afirmar que els homes són més intel·ligents que les dones perquè també tenen cervells més grans (fins a un 10% més). El fet és que les coses no són tan simples, i aquesta diferència podria estar relacionada amb la major massa muscular dels primers.

És sabut que homes i dones difereixen (en promig) en algunes capacitats cognitives que podrien explicar-se per la diferent organització dels lòbuls cerebrals. Aquest podria ser una mica el cas dels homínids Moderns i els Arcaics segons les últimes teories més globalistes i esteses, que promouen el tan famós i més antic que el foc alguna diferència hi devia haver entre Nosaltres i Ells.

Hi ha un conjunt no gens menyspreable de gent que creu inconscientment que els Moderns ens hem imposat a la resta d’homínids extingits per tenir algun avantatge a nivell cognitiu. Alguns creuen que va ser el llenguatge, d’altres un quocient intel·lectual superior, d’altres que érem més sociables. I d’altres van encara més enllà per investigar i validar aquestes afirmacions.

Tot aquest rotllo l’explico per introduir l’últim estudi sobre l’anatomia del cervell Neander i les seves diferències amb el dels Moderns. Resulta que un grup d’investigadors han reproduït les estructures internes del cervell d’un grup de Neander, Moderns Antics i Moderns Moderns a partir dels seus cranis més o menys ben preservats.

Cerebels de tres grups humans: MH: Humà Modern; EH: Humà modern "antic"; NT: Neandertal. El color vermell indica diferències significatives, que s'observen només entre MH i NT i EH i NT. 

El que han trobat aquests investigadors (o el ressò que se’n fa des de la premsa, almenys) es podria resumir en els següents dos punts:

-El cerevel mostra diferències significatives entre N i MM/MA que poden relacionar-se amb algunes capacitats cognitives inferiors en els primers.

-El lòbul occipital (encarregat de processar la informació visual) també mostra diferències significatives, sent més gran en els N. (curiosament, les pintures rupestres més antigues podrien ser d’orígen N.).

A partir d’això, s’ha arribat a les següents conclusions:

-Les diferències són molt significatives i apunten a diferències cognitives més o menys profundes entre Moderns (Antics i Moderns) i Neander.

-Aquestes diferències podrien indicar que els Neander tenien unes capacitats cognitives inferiors a les dels Moderns contemporanis.

-És possible que aquestes diferències puguin explicar el per què Nosaltres som aquí i Ells no.

Fins aquí tot molt maco, l’estudi ha tingut molt de ressò, els autors han estat aplaudits per haver reconstruït amb tanta precisió els cervells d’aquests homínids extingits, etc, etc. El problema ve en els detalls de com s’ha dut a terme tot plegat.

Pel que he entès, el que han observat els autors de l’estudi és una correlació entre la mida dels hemisferis cerebel·lars i certes funcions cognitives en individus actuals, com ara la producció de la parla i la memòria de treball. És dir, que entre la gent actual també hi ha certa variació en aquests trets, sense que això ens impedeixi funcionar amb total normalitat.

Enllaç a l'estudi original (anglès): https://www.nature.com/articles/s41598-018-24331-0

Sigueu tots benvinguts

He tingut la idea de crear aquest blog perquè em fascina la prehistòria.

En principi, hi tractaré temes relacionats amb humans que es van extingir fa desenes de milers d’anys, com ara els Neandertals, Denisovans, home de Java, etc, però no és farà discriminació per motius d’espècie, és a dir, que els animals no-humans i els humans anatòmicament moderns també hi apareixeran.