Què passa amb l’ADN de Lagar Velho 1?

Durant els últims 8 anys hem presenciat un augment exponencial d’anàlisis d’ADN de mostres antigues, incloent-hi Neandertals, Denisovans i HAM. Alguns dels secrets d’individus que van viure fa gairebé 50.000 anys han estat desvelats per la seva doble hèlix. Dic alguns perquè ni l’ADN ni les restes fòssils no ens podran descriure mai amb total precisió com va viure i morir una persona.

La resposta a preguntes tan essencials com ara “qui som i d’on venim” podrien trobar-se en l’ADN d’aquests fòssils, però primer cal saber desxifrar-les. Ara mateix hi ha moltes teories sobre com els HAM van poblar el vell món i com van acabar reemplaçant la resta d’espècies humanes. Algunes d’aquestes teories van caient en l’oblit, d’altres es complementen, d’altres es modifiquen i d’altres (una minoria) encara s’aguanten. I només estic parlant del que s’ha fet des de 2010.

Reconstrucció de Lagar Velho 1

El que és un enigma per a mi és per què Lagar Velho 1 no consta entre els centenars de restes humanes que s’han analitzat fins ara. Aquest nen de només 5 anys que va viure fa uns 25.000 anys a Portugal ha estat sovint comparat a una “mula” o fins i tot a algun exemplar mitològic barreja de diferents espècies animals, com ara el Minotaure.

Mula i Minotaure són dos adjectius correctes si tenim en compte que LV1 ha estat descrit com a “essencialment Modern” de coll cap amunt i “essencialment Neandertal” de coll cap avall. És a dir, la majoria de trets del crani (incloent-hi els ossicles de l’orella), la mandíbula i la cara de LV1 indiquen que és un nen Modern, mentre que la robustesa i proporcions de les extremitats l’acosten als Neandertals.

Tal com sabem, l’explicació proporcionada per J. Zilhão i E. Trinkaus, que van analitzar les restes directament, és que es tractaria d’un híbrid. Això va ser durant la dècada dels 90, i fins llavors no s’han fet estudis gaire exhaustius de les restes. A més, sembla que s’ha denegat el permís per fer una prova d’ADN a FV1, justificant que “els resultats [de la prova] no podran respondre mai a totes les preguntes”. Però estem d’acord en què algunes preguntes sí, no?

Hem arribat al 2019 i sí que sabem algunes coses més respecte l’any 2000, com ara que:

-L’anàlisi de les restes de la dama del Mirón (Astúries, fa 19.000 anys) no mostren un % més elevat que el d’altres poblacions euroasiàtiques.

-Els Neandertals podrien haver desaparegut ABANS de la península ibèrica que de la resta d’Euràsia, fa uns 45.000 anys (20.000 anys abans de LV1) i sense conviure amb els Moderns, que hi haurien arribat a la península ibèrica uns mil·lenis més tard.

Veurem com avança la cosa, i si mai podrem respondre (no totes, però algunes sí) de les preguntes que planteja LV1.

Denisovans: els humans increïbles

Van existir des que el temps era temps. El seu nom el deuen al dit petit d’un infant que va ser trobat a la localitat de Denisova. No sabem quan van desaparèixer, emportant-se amb ells tot un món fascinant i desconegut. Tampoc sabem quan van aparèixer, d’on venien ni on vivien. Sabem és que la seva herència persisteix avui en bilions d’éssers humans actuals d’arreu del planeta. Podrien haver inspirat certes llegendes com la del Yeti i el Bigfoot. Van habitar la serralada del Tibet sense necessitat d’emprar cordes, sabates especials ni bombones d’oxígen. La seva herència hauria permès la ràpida i exitosa adaptació d’aquells africans desorientats a climes extrems. Sabem que preferien fer l’amor abans que la guerra amb els veïns Neandertals. Sabem que portaven l’herència d’una espècie humana molt antiga i desconeguda. Però no sabem quin aspecte tenien ni com viviem. Resumint: no sabem qui eren.

Estem parlant d’un dels éssers més fantàstics i sorprenents que han habitat el nostre planeta: els Denisovans.

L’anàlisi del seu ADN nuclear (que es rep dels dos progenitors) indica que els Denisovans es trobaven una mica més emparentats amb els Neandertals que amb els Moderns. Al mateix temps, el seu ADN mitocondrial (el que es transmet només a través de la mare) indica que serien descendents d’una població molt antiga que s’hauria separat de la branca dels Neandertals/Moderns fa més d’un milió d’anys. També tenim evidència que s’haurien barrejat amb els primers en diverses ocasions, com testifica la Denny, una nena que tindria un pare Neandertal i una mare Denisovana.

Les restes fòssils són molt escasses, però en qualsevol cas indicarien que les seves falanges eren de tipus “arcaic”, és a dir, relativament robustes i més semblants a les dels Neandertals que a les dels Moderns.

A banda de l’aspecte, dues qüestions del tot desconegudes és on habitaven i quan es van extingir. Les restes analitzades s’han trobat a l’Àsia central, però el seu ADN és més abundant en Australians i Melanesis que no pas a les poblacions asiàtiques del continent. Una possibilitat és que el seu hàbitat inclogués també bona part del sud-est asiàtic.

Després tenim evidència que hi havia diferents poblacions Denisovanes, i que aquestes s’haurien creuat independentment amb els Moderns. Una d’aquestes poblacions hauria contribuït als Melanesis, Australians i Indis, mentre que l’ADN d’una segona població només es trobaria present en poblacions de l’est asiàtic, com ara xinesos i japonesos.

Els denisovans s'haurien creuat amb els humans moderns almenys en dues ocasions.

Com que no hi ha evidència concloent* d’ADN denisovà en poblacions ameríndies, una possibilitat és que aquests homínids s’extingissin després del poblament d’Amèrica, fa menys de 20.000 anys. En altres paraules: la seva extinció seria relativament recent.

*Discutit: hi ha estudis (1,2) que sí que han detectat un component denisovà en aquestes poblacions.

Aconsegueixen recrear minicervells neandertals

L’avanç de la ciència és imparable, fins al punt que hem pogut crear minicervells Neandertals o Neanderoids.

Com ha estat possible? Els detalls exactes de l’experiment no els sé, però m’imagino que amb la informació dels genomes Neandertals seqüenciats han pogut modificar genèticament  neurones humanes fins a neandertalitzar-les.

És a dir, d’entrada hi ha evidència que els Neandertals diferien en alguns gens implicats en el desenvolupament cerebral respecte els moderns. Aquests gens són pocs, però podrien ser importants. Se sap que variacions en un o pocs gens podrien causar transtorns mentals com ara l’autisme o l’esquizofrènia.

Això és increïble! Sí que ho sembla, però cal tenir en compte que un minicervell no és un cervell. I un cervell neandertalitzat no és un cervell Neandertal. De fet, un Neandertal és molt més que un cervell, especialment si aquest és un minicervell artificial cultivat en un laboratori.

Per tant: alerta a les conclusions!

Els neanderoides (sota) tindrien una forma i comportament lleugerament diferents del de les cèl·lules humanes ordinàries (dalt)

Els investigadors han remarcat que les cèl·lules dels minicervells Neandertals difereixen de les d’un neurotípic Modern i en alguns aspectes són semblants a les d’una persona amb autisme. Entre d’altres coses, aquests han observat que els Neanderoids tenen forma de crispeta enlloc de ser esfèrics com els cervells Moderns, i que les neurones Neanderoides tendien a formar menys connexions sinàptiques, creant una xarxa neuronal anòmala.

Això NO vol dir que l’autisme sigui causat per gens Neandertals ni que els Neander patissin autisme. Tampoc no vol dir que els trets autistes siguin desavantajosos en sí mateixos i responsables de la seva extinció: hi ha molts genis que es troben dins de l’espectre autista.

Tot i així, hi ha un nombre creixent de gent que creu que els Neandertals eren menys gregaris que els Moderns. Evidència a favor és que vivien en grups relativament petits i ocasionalment es creuaven entre parents molt propers. És possible que els Neanderoids hi tinguin alguna cosa a veure?

La llestesa artificial prediu l’e_Xe_stència d’una espècie humana desconeguda

Llegeixo els titulars de la setmana sobre el temes més interessants de l’univers (la prehistòria i els homínids) i em trobo que el 80% comença així: “la intel·ligència artificial (AI) identifica un avantpassat humà desconegut…”.

Un moment, ja hem arribat a l’era de Màtrix i jo encara no me n’he assabentat? Què està passant? Com és possible que un software hagi “identificat” una nova espècie d’homínid?

L’article hauria aparegut a la revista Nature fa algunes setmanes, i no és el primer cop que els autors –espanyols, per cert, cosa que també s’ha deixat ben clara de bon principi– parlen d’aquesta espècie “fantasma”: el primer estudi hauria sortit el 2016. Tampoc no és el primer cop que s’identifiquen llinatges “fantasma”, és a dir, llinatges humans dels quals no en tenim cap indici de la seva existència al registre fòssil, però que les dades genètiques indiquen que haurien existit.

Per exemple, mitjançant simulacions, uns investigadors van predir que els Neandertals d’Altai portaven fins a un 7% d’herència d’un llinatge que s’hauria separat dels HAM fa uns 200.000 anys. Uns altres investigadors van identificar un llinatge anomenat “eurasià basal” que seria ancestral a la branca que va migrar fora d’Àfrica fa 60.000 anys, i que hauria contribuït únicament a les poblacions d’Euràsia occidental. També, diferents llinatges arcaics haurien contribuït fins a un 8% del genoma de les poblacions africanes actuals. I en són només alguns exemples.

Com que no tenim restes d’ADN d’aquests llinatges “fantasma”, aquestes estimacions són indirectes (i altament especulatives). El cas és que si el Neandertal d’Altai és significativament més proper als africans actuals que el Neandertal de Vindija, ”se suposa” que hi va haver alguna migració des d’Àfrica que va afectar els primers però no els segons. Si els europeus actuals són més divergents dels asiàtics actuals que els europeus del paleolític, “se suposa” que els primers estan barrejats amb alguna població més ancestral.

L'espècie desconeguda, "Xe", hauria viscut a l'Àsia.

Havent dit això, tornem a l’estudi actual: Comparant l’ADN de neandertals, denisovans i humans moderns, els autors han trobat que la composició genètica de les poblacions asiàtiques i melanèsiques s’explicaria millor afegint-hi una nova espècie “fantasma” (anomenada “Xe”), que hauria contribuït fins a un 2.6% dels seus gens als asiàtics i austro-melanesis actuals. “Xe” seria una espècie nascuda del creuament entre els llinatges denisovà i neandertal 14.000 anys després de la seva separació. Aquest model és una mica més complicat que el que s’assumia com a vàlid fins ara, i que només contemplava creuaments entre els avantpassats dels HAM amb neandertals i denisovans.

 

Els autors han fet diverses simulacions (on per exemple, “Xe” seria una espècie germana dels denisovans), però sembla que el que obté més suport és el que descriu a “Xe” com a espècie híbrida. Hi ha altres detalls interessants, com ara que els denisovans tindrien fins a 1.3% de gens d’una espècie (“Xd”) que va divergir del llinatge neandertal/denisovà/modern fa 1.5 milions d’anys (presumiblement l’homo erectus asiàtic).

Així, l’esquema que obté més suport seria el que prediu un primer creuament amb els neandertals, que haurien contribuït fins a 1.3% del genoma dels euroasiàtics actuals, un segon creuament amb els “Xe”, amb un 2.6% de contribució als asiàtics/melanesis/australians actuals, i finalment un tercer creuament amb els denisovans, amb un 1.6% de contribució als melanesis i australians actuals.

El que a mi sembla és que tot plegat és molt preliminar, i que la falta de dades pot portar l’AI a l’error. Per exemple, simulacions fetes a partir d’ADN mitocondrial indicaven que la contribució genètica neandertal a les poblacions actuals era com a màxim del 0.1%. Avui sabem que aquest percentatge és de 20 a 40 vegades superior. Pel que fa al present estudi, se’m fa difícil de digerir la data de 14.000 anys. Tampoc no entenc per què no s’hi han inclòs poblacions africanes ni d’humans moderns que van coexistir amb aquests homínids, i que potser haurien ajudat a perfilar les xifres. I finalment, on quedaria la Denny en aquest esquema? Seria un exemplar de “Xe” o alguna cosa encara més barrejada, com ara Xe(Xe;N;D)? XD

La meva sensació és que l’AI tendeix a deshumanitzar-nos: aquells homínids que eren persones com nosaltres, que vivien, patien, ploraven, reien. L’AI els hi assigna un % i un nom que sembla tret d’alguna pel·lícula d’Alien (Xe, Xd). Al reialme de l’AI no hi ha lloc per a tot allò que ens fa humans: només hi compta el que sobreviu, el que passa els gens.

Pioners aurinyacians andalusos

Un altre cop les dates s’han tornat a capgirar. Ara resulta que tot allò de la frontera de l’Ebre, la teoria segons la qual els HAM no haurien passat al sud de l’Ebre fins fa menys de 40.000 anys, era mentida. O almenys això indiquen les noves datacions de material aurinyacià –suposadament produït per humans moderns– trobat a la cova de Bajondillo, a Màlaga, que tindrien una antiguitat d’entre 43.000 i 45.000 anys. A fer punyetes la frontera de l’Ebre!

Mapa de jaciments aurinyacians anteriors i posteriors a 42.000 anys.

Segons els autors, aquests pioners aurinyacians haurien reemplaçat els neandertals (associats a la indústria mosteriana) durant aquest període de temps en aquesta zona. Segons aquestes datacions, l’aurinyacià del Bajondillo seria d’edat similar al d’altres jaciments situats al nord de l’Ebre i més antic que el dels jaciments del sud de la península ibèrica, de menys de 42.000 anys.

Les dades d’aquest jaciment estarien en acord amb les re-datacions de jaciments mosterians que indicarien que els neandertals van desaparèixer fa uns 45.000 anys de la península, fins i tot abans que a la resta d’Europa.

Com que hi ha una distància considerable entre el Bajondillo i la resta de jaciments aurinyacians amb dates similars al nord de l’Ebre, els autors han deixat caure la possibilitat que aquests HAM haurien arribat des d’Àfrica creuant l’estret de Gibraltar. També han afegit que és possible que la ràpida expansió dels HAM per tota Euràsia fa uns 50.000 anys hagi estat facilitada per l’ús d’embarcacions, que sembla que ja dominaven.

Enllaç a l'estudi: An early Aurignacian arrival in southwestern Europe.

Alpha (2018) – Escolti’m, jo els hauria pintat una mica més morenets

Fa uns dies vaig mirar aquesta pel·lícula orientada a “Europa fa 20.000 anys”, és a dir, a l’època solutriana.

**** SPOILERS PRIMERA PART ****

Comencem pel principi. El protagonista, Keda, és un jovenet escarransit, insegur i una mica ensopit amb poques habilitats de caça. El seu pare, que casualment és el cap de la tribu, vol que en Keda participi per primer cop a la caça del bisó, però a en Keda sembla que no li va massa tot això de matar animals.

Doncs bé, per “fer-ne un home”, al seu pare no se li acut res millor que fer apallissar en Keda. Després de 10-15 segons de violència inaguantable, el cap de la tribu crida “STOP”, mentre veiem com en Keda cau desplomat al terra. Molt solutrià i acollidor, tot plegat.

Tot seguit, els caçadors de la tribu d’en Keda es posen en marxa. Tots són homes ben plantats i guarnits a la última moda solutriana, que inclou bufandes, anoracs amb caputxa, pantalons i botes (i van afeitats, que m’ho deixava). A mig camí es troben amb un altre grup de caçadors que s’uneix a la gran cacera. Finalment, es troben un grup de bisons que pretenen atacar amb les seves llances solutrianes, i que reaccionarà contràriament als instints animals.

Tan bon punt veuen el grup de caçadors armats amb llances, el grup de bisons corre cap a ells com si anés a saludar-los. A continuació, els caçadors llancen les llances als bisons, i aquests, cagats de por (ara sí), reculen i fan camí esperitats cap a un precipici d’uns 1.000 metres, des d’on salten amb decisió, empenta, gràcia i estil. Malauradament, però, un dels bisons ha embestit en Keda mentre corria, i sembla que se l’hagi d’endur amb ell precipici avall, però tranquils!

El nostre heroi, a diferència dels 40-50 bisons que l’han precedit i que jauen inerts al fons del precipici, NO morirà.

**** FI DELS SPOILERS DE LA PRIMERA PART ****

L’escena de caça prometia, però en analitzar-la amb detall, s’hi nota massa la influència hollywoodiana.

**** SPOILERS SEGONA PART ****

En Keda aconsegueix sobreviure a la caiguda del precipici amb algunes afectacions mínimes que no li impedeixen caminar ni córrer com una gasela. Pel camí coneix un llop amb el qual farà amistat al llarg de pocs dies, mentre fa el camí de retorn a casa. Aquest viatge d’estudis li permetrà descobrir que és més traçut del que es pensa, i aprendrà finalment a fer foc i a caçar panteres, per citar alguns exemples. A més, l’amistat amb el llop s’aprofundirà, fins al punt que els veurem riure junts, pescar junts, caçar junts, dormir junts, banyar-se junts, menjar junts i escalfar-se junts (no ho malinterpreteu, que estem parlant de la última glaciació).

No es fa difícil d’imaginar-se les últimes escenes de la pel·lícula: la tribu solutriana d’en Keda amb la lloba i els seus llobatons (siii, hem sabut que era femella, i que a més, estava embarassada [però no d’en Keda]). I fins aquí, tanco parèntesi i ara faré quatre comentaris sobre la pel·lícula en sí que pot llegir tothom.

**** FI SPOILERS SEGONA PART ****

M’ha semblat una pel·lícula ideal per veure-la un sol cop. M’ha semblat una bona pel·lícula en comparació amb alguna altra que s’ha fet sobre homes prehistòrics. No m’ha semblat una pel·lícula rematadament dolenta. Al mateix temps, no és una pel·lícula que marcarà un abans i un després en el seu gènere. Es tracta d’una pel·lícula amb una història relativament simple, plena de petits i mitjans errors, que es van acumulant i que fan que acabis rebaixant les expectatives (només és Hollywood!). No us deixeu enganyar: la domesticació del gos NO va passar com ens ensenyen a “Alpha”.

Determinen l’haplogrup mitocondrial d’un dels primers mongols amb visera

Crani parcial de Salkhit 

Les aparences enganyen, o almenys no diuen tota la veritat. Datat en uns 35.000 anys abans del present, el crani de Salkhit és una de les poques restes de l’època del paleolític superior trobades a l’est de Mongòlia. El fragment de crani s’havia descrit “amb possibles afinitats arcaiques”, però no ha estat fins ara que se n’ha pogut esbrinar el llinatge matern. Determinar l’haplogrup mitocondrial és molt útil i relativament senzill (en comparació amb l’estudi de l’ADN nuclear). Encara que ens perdem una part de la informació perquè només es transmet per via materna, l’ADN mitocondrial ha servit, per exemple, per vincular la indústria Proto-Aurinyaciana a l’arribada dels HAM a Europa.

Arbre d'ADN mitocondrial on hi apareixen les seqüències de Salkhit i el d'Oase 1

Sorprenentment, Salkhit porta un mtDNA 100% modern, que s’agrupa dins del clade “N”, on hi trobem llinatges presents entre els aborígens australians i asiàtics actuals. Això significa que Salkhit tindria almenys una mare anatòmicament moderna. Curiosament, el llinatge mitocondrial “N” de Salkhit seria més proper al dels humans actuals que el d’Oase 1. Aquest romanès de gairebé 40.000 anys portava un llinatge “pre-N”, ancestral a tota la variabilitat actual. Els autors indiquen que la diversitat de llinatges mitocondrials moderns a Euràsia hauria estat més alta al paleolític que a l’actualitat.

Enllaç a l'estudi: Compound-specific radiocarbon dating and mitochondrial DNA analysis of the Pleistocene hominin from Salkhit Mongolia