L'home de Flores: una branca totalment morta del gènere Homo?

Aquells homínids menuts del sud-est asiàtic coneguts popularment com a Hòbbits (H. floresiensis) no s'haurien barrejat amb els humans moderns segons un recent estudi (1). Els Hòbbits haurien habitat l'illa de Flores, a Indonèsia, des de fa aproximadament 700.000 anys fins en fa 50.000.

Reconstrucció d'un Hòbbit

La classificació dels Hòbbits és difícil i plena de controvèrsies i interrogants dins del món de l'antropologia. Entre les diferents hipòtesis que es barregen, tenim les que els consideren un grup humà que hauria patit una reducció considerable de l'estatura (feien aproximadament un metre d'alçada!) a les que emparenten el Hòbbit amb l'Homo habilis. De moment, aquesta última és la que ha anat guanyant més pes.

Tenint en compte que altres espècies com ara els humans moderns, els homo erectus i els denisovans han habitat el sud-est asiàtic des de fa centenars de milers d'anys, una pregunta que ens fem és si aquests grups s'haurien arribat a creuar entre ells, i si els habitants actuals del sud-est asiàtic portarien material genètic dels Hòbbits.

Doncs bé, segons un estudi que ha analitzat les dades genètiques de més de 1,600 asiàtics, europeus i africans sembla que no, que no hi ha indicis d'encreuaments amb homínids pre-moderns a l'Àsia a banda dels denisovans i neandertals (1). En canvi, aquest estudi sí que ha trobat rastres d'introgressió d'una espècie pre-sàpiens als habitants contemporanis del centre i sud d'Àfrica, com ara els Khoisan i els pigmeus.

Aquest no és el primer estudi que ha arribat a la conclusió que els africans actuals porten material genètic d'homínids arcaics que van habitar aquest continent (2,3,4,5). Hi ha una llista de possibles candidats que haurien pogut contribuir material genètic als africans actuals (Homo naledi, Homo rhodesiensis, Homo s. idaltu...). Malauradament, no hem estat capaços d'analitzar-ne l'ADN, per la qual cosa no tenim manera de contrastar directament aquests resultats. Curiosament, els autors han trobat que el material genètic introgressat d'aquests homínids africans és menys abundant a les regions funcionals del genoma, cosa que també s'observa en el cas dels neandertals i denisovans, i que indicaria que el seu ADN és lleugerament "tòxic" en els humans moderns.

Cova on es van trobar restes de l'Homo florensiensis, a l'illa de Flores (Indonèsia)

Les causes de l'extinció d'aquests Hòbbits serien per ara desconegudes, però molt probablement tindrien a veure amb l'arribada dels primers humans moderns a la zona, fa aproximadament 50.000 anys.

1. Identification of African-Specific Admixture between Modern and Archaic Humans
2. Recovering signals of ghost archaic introgression in African populations
3. Archaic Hominin Introgression in Africa Contributes to Functional Salivary MUC7 Genetic Variation
4. Whole-genome sequence analysis of a Pan African set of samples reveals archaic gene flow from an extinct basal population of modern humans into sub-Saharan populations
5. Genetic evidence for archaic admixture in Africa

CANÍBALS

Molts de nosaltres tenim una visió romàntica i totalment fora de lloc del que era la prehistòria. En part, aquesta visió esbiaixada ens l'hem creada a partir de les poques pel·lícules i documentals que s'han fet sobre el tema. Les historietes romàntiques, l'amistat amb animals i l'espiritualitat d'aquelles societats prehistòriques ens porta a pensar que els seus habitants eren feliços i vivien en societats pacífiques i harmonioses.

La realitat, però, era molt diferent. Tenim uns quants centenars fòssils de neandertals que ens fan pensar que la vida al Paleolític era d'allò més dura. Qualsevol homínid d'aquells s'hagués vengut al diable per viure la meitat de bé que nosaltres. Sigui com sigui, les societats neandertals tenien una sèrie de trets característics que les diferenciava de les nostres.

-Infantils: No n'hi ha cap dubte: els neandertals eren una nació de nens. La majoria de fòssils de què disposem indiquen que almenys el 50% de la seva població eren nens (i del 50% restant, la major part eren adolescents que encara no havien finalitzat el creixement).

-Esguerrats. A tots ens ve al cap el típic neandertal fort i musculós, però el cert és que la majoria de fòssils mostren un bon nombre de lesions -probablement derivades d'accidents de caça- algunes de les quals haurien inhabilitat parcial o totalment la persona, que s'hauria vist obligada a dependre de la resta del grup.

-Desdentats. No ens oblidem pas de les dents. Els neandertals les feien servir per a múltiples usos, i entre això i que no se les devien respatllar gaire sovint, m'imagino que no tenien uns somriures gaire fotogènics. Si només fos l'estètica, rai! Les càries i altres infeccions eren freqüents, i probablement es traduïen en un dolor insuportable i mal alè (de fet, alguns neandertals sembla que mastegaven herbetes medicinals per a alleujar una mica el dolor...).

Les dents de Shanidar 1 no fan massa bon aspecte...

-Caníbals. Les mostres de canibalisme no són exclusives dels neandertals, i el fet que alguns grups practiquessin el canibalisme no significa que fossin més cruels que nosaltres, ni molt menys. Segurament, aquells humans es veien obligats a atacar membres de la seva espècie i menjar-se'ls quan no era possible trobar aliment. Alguns cops tenien tanta gana que sembla que ni es paraven a coure aquestes delicatessen, entre les quals s'hi trobaven llengües, cervells i medul·les òssies d'infants (que no hem dit que eren una nació de nens?). 

-Explotació infantil. Jutjant pel nombre i tipus d'alteracions que presenten els esquelets infantils, els nens neandertals probablement no tenien gaires oportunitats de gaudir de la infància. Segurament, a ells els devia passar una mica com a en Michael Jackson: tan bon punt eren destetats, a l'edat d'aproximadament cinc anys, els manaven fer tasques d'adults (=treballar).

-Poca compassió. Sembla ser que la majoria de fòssils trobats tenen una proporció molt més elevada de ferides al tronc superior que a les extremitats inferiors. Això es tradueix en què els individus amb problemes de mobilitat que probablement no podien caçar eren vists com una càrrega i abandonats a la seva sort. 

-Endogàmia. L'anàlisi del genoma neandertal indica que aquests molt sovint triaven algú del mateix clan com a parella. Això probablement era degut a què els grups eren molt reduïts i es trobaven força aïllats els uns dels altres, i poques vegades tenien l'oportunitat d'intercanviar individus amb altres clans.

-La crisi dels 30. Només una minoria de neandertals arribaven a l'edat adulta (18 anys) i molt pocs passaven dels 35, una edat que ara mateix considerem "la flor de la vida". Els avis, per tant, eren molt escassos; de fet, ens preguntem si això podria haver afectat d'alguna manera l'aspecte cultural (els avis són una font important de coneixement en aquest aspecte).

-Aïllament: Sembla ser que la majoria de clans neandertals consistien en 10-30 individus que rarament tenien contacte amb altres clans. L'aïllament podria haver fomentat o agreujat alguns aspectes de la vida neandertal, com ara l'endogàmia i la difusió i intercanvi d'idees amb altres clans. 

Resumint: la vida del neandertal típic era dura, curta, perillosa i plena de patiment de tot tipus. 

  

Actors i actrius que han fet (pre)història

Qui s'amaga darrere d'aquells grunys, violacions, intimidacions, crits, gemecs, pintura corporal, escenes de caça, trames romàntiques, abrics de pell i arcs superciliars postissos? Qui ha donat vida durant l'últim segle a alguns dels homínids més memorables, odiosos, estúpids, aventurers, romàntics, perillosos i apassionats de la història del cinema? Heus-ne aquí uns quants:

[Unes hores després de barallar-me amb el format de les imatges...]

Robert Shayne

(Nova York, 1900 - Los Angeles, 1992).

Aquest actor estatunidenc representa el professor Clifford Groves al film l'Home de Neandertal (The Neandertal man), estrenat l'any 1953. Groves és un científic que s'injecta una solució que ha preparat ell mateix al laboratori i que pot transformar un gat en un tigre dents de sabre i un humà modern en un neandertal.

Raquel Welch

(Chicago, 1940 - ).

La model estatunidenca Raquel Welch va fer bategar els cors de molts espectadors l'any 1966 amb la pel·lícula Fa un milió d'anys (One Million Years B.C.). La pel·lícula no em va agradar gens, però cal reconèixer que hi surt molt afavorida.

Everett McGill

(Florida, 1945 - ).

Aquest actor americà va interpretar "Naoh", un dels protagonistes de la famosa pel·lícula "La Guerra del Foc" (Quest for Fire), estrenada l'any 1981. Naoh i els seus companys es veuen obligats a emprendre un llarg i perillós viatge quan la seva tribu es queda sense foc, un element imprescindible per a la supervivència en aquella època tan dura.

Rae Dawn Chong

(Edmonton, 1961 - ).

Aquesta actriu canadenca va intepretar "Ika", la protagonista femenina de "La Guerra del Foc" (Quest for Fire) el 1981. Ika ensenyarà a la tribu de Naoh a fer foc, i iniciarà una apassionada aventura romàntica amb aquest.

Daryl Hannah

(Chicago, 1960 - ).

Aquesta actriu americana va interpretar el personatge d''Ayla, la protagonista de la saga de llibres Els Fills de la Terra, de Jean M. Auel. El Clan de l'Ós de les Cavernes (The Clan of the Cave Bear) va ser estrenada el 1986 i és l'únic film que s'ha fet de la saga. La seva recepció no fou del tot bona, i sembla que ni la mateixa Auel en va quedar satisfeta.

Camilla Belle

(Los Angeles, 1986 - ).

L'actriu americana va interpretar l'any 2010 la bellesa exòtica Evolet a la pel·lícula 10.000 aC (10,000 BC). L'Evolet pertany a una tribu de caçadors-recol·lectors que és ferotgement atacada i esclavitzada per un altre grup tecnològicament més avançat. 

Simon Paul Sutton

(Buckinghamshire, 1977 -). 

Aquest actor britànic va donar vida a l'Ao, el neandertal protagonista del film "Ao, el darrer neandertal" (Ao: the last hunter) el 2010. L'Ao es veu obligat a abadonar les terres del nord quan el seu clan és massacrat. Pel camí farà dos amics, l'Agie, un ós blanc, i l'Aki, una humana moderna.

Aruna Shields

(Londres, 1978 -)

Aquesta actriu anglo-índia va interpretar l'any 2010 a Aki al film "Ao, el darrer neandertal" (Ao: the last hunter). L'Aki és una humana moderna que és empresonada pel seu clan però aconsegueix escapar. Pel camí es trobarà l'Ao, un neandertal nòmada amb qui tindrà affair.

                     

Kodi Smit-McPhee

(Adelaide, 1996 -).

Aquest actor australià va interpretar Keda, el protagonista humà d'Alpha (2018). Keda és un jove membre d'una tribu solutriana que va existir fa 20.000 anys en algun lloc d'Europa. En patir un accident de caça, Keda és abandonat pel seu clan, que el dóna per mort. Ferit i afamat, haurà de trobar el camí de retorn a casa. Pel camí farà amistat amb una lloba (vaig escriure una entrada comentant la pel·lícula fa uns mesos).

William Brittain

(Louisiana, 1990 -). 

Aquest actor estatunidenc interpreta un neandertal del mateix nom a la pel·lícula "William", estrenada el 2019. William va ser creat in vitro mitjançant l'ADN recuperat d'un cos de pantà (bog body) neandertal per dos científics que li fan de pares. Com és d'esperar, el pobre William està molt desorientat i no para de fer-se preguntes.

L'extinció neandertal: qüestió de mala sort?

Fa un parell de setmanes vaig comentar un estudi (1) que relacionava l'extinció neandertal amb la transmissió de malalties infeccioses portades pels humans moderns des d'Àfrica. Degut a les seves característiques, les poblacions neandertals haurien estat especialment vulnerables a aquestes infeccions, una mica com el que va passar a Amèrica amb l'arribada dels europeus. 

Si bé el plantejament i conclusions d'aquest estudi semblava d'allò més raonable tenint en compte el que sabem fins ara dels neandertals, ara n'acaba d'aparèixer un altre amb un plantejament i conclusions del tot diferents pel que fa a la seva extinció (2).

La culpa de tot plegat -és a dir, que apareguin estudis amb conclusions tan diferents amb pocs dies de diferència- la tenim nosaltres. Fa dècades que estem obsessionats amb l'extinció del neandertal, potser perquè ens recorda l'assassinat d'Abel per part del seu germà Caín (almenys els que ens hem llegit la Bíblia alguna vegada). Per això tothom parla de neandertals però s'oblida de les desenes, centenars o potser milers de poblacions humanes que s'han extingit o estan en perill d'extinció actualment.

Tornant a l'estudi publicat fa un parell de dies, els humans moderns (Caín) no haurien assassinat els neandertals (Abel), sinó que la mort d'Abel es deuria a factors aleatoris. Dit d'una altra manera: l'extinció neandertal va ser com jugar a la carambola (no sé exactament què és, però m'ha fet gràcia dir-ho): un joc d'atzar, producte del destí, de factors que no podem controlar.

En el cas dels neandertals, aquests factors es podrien resumir en tres punts segons els autors:

1) L'endogàmia o inbreeding. Sabem que la densitat de població era més aviat baixa durant la major part de la història neandertal. Això significa que les (poques) tribus que hi havia vivien a molts quilòmetres de distància les unes de les altres, cosa que dificultava l'intercanvi d'individus entre diferents clans. Total, que les unions entre membres de la mateixa família o clan eren d'allò més normals, amb tot el que això comporta.

2) Els efectes Allee, que afecten principalment les poblacions petites. Aquests efectes es tradueixen bàsicament en què els grups massa petits tenen dificultats afegides per a créixer i sobreviure. Els motius són diversos: hi ha menys individus que puguin anar a caçar (cal tenir en compte que gran part de la població neandertal eren nens...), menys individus per cuidar els més necessitats, menys oportunitats de triar parella, menys capacitat de defensar-se dels predadors...

3) El tercer factor tindria a veure amb fluctuacions naturals que afectarien la proporció entre sexes (imagineu-vos que dins d'un grup les poques femelles fèrtils que hi ha només tenen nenes) i les taxes de natalitat i de mortalitat (com mes petit sigui el grup, més afectat es veurà si alguns dels seus membres moren, o la mortalitat infantil és molt elevada).

Els autors han destacat que els humans moderns podrien haver fragmentat l'habitat dels neandertals en iniciar la seva expansió a Euràsia fa 40-50.000 anys. Això els hauria fet encara més vulnerables als tres factors esmentats en augmentar la distància (i per tant, l'aïllament) entre els diferents clans. Malgrat tot, la seva extinció podria haver passat perfectament sense l'arribada dels moderns. Total, que Abel hauria mort principalment per causes naturals.

M'agradaria saber com explicarien els autors dels dos estudis l'extinció dels denisovans fa aproximadament 40.000 anys. Sembla que, a diferencia dels neandertals, aquests eren força diversos genèticament parlant (o almenys hi ha indicis que la seva població estava més estructurada que la dels neandertals (3)). Aquí probablement no hi valdrien les malalties infeccioses ni l'alt grau d'endogàmia. I, per cert, si neandertals i denisovans van coexistir durant centenars de milers d'anys, com és que cap dels dos no es va extingir fins en fa 40.000?

1. Disease transmission and introgression can explain the long-lasting contact zone of modern humans and Neanderthals
2. Inbreeding, Allee effects and stochasticity might be sufficient to account for Neanderthal extinction
3. Multiple Deeply Divergent Denisovan Ancestries in Papuans

Les interessants curvatures del "vell" de la Capella

Conèixer amb precisió el grau, tipus i localització de les curvatures de la columna vertebral de gairebé impossible d'escriure bé a la primera  La-Chapelle-aux-Saints 1, popularment conegut com el "vell" de la Capella, és molt important per eliminar certs prejudicis i idees errònies sobre els neandertals. 

Una de les primeres reconstruccions artístiques de la Capella 1

El tema m'ha fet gràcia i l'he volgut comentar perquè moltes de les primeres reconstruccions de neandertals es basaven en les restes d'aquest individu, que resultava ser especial per la (relativament) avançada edat a la qual va morir: entre 60 i 70 anys. Si la Capella 1 s'hagués despertat del seu son profund només per un moment i hagués vist el dibuix de dalt, probablement s'hagués tornat a colgar sota terra. O això, o s'hagués partit la caixa de riure si hagués tingut una mica de sentit de l'humor.

Més endavant es va descobrir que totes aquestes reconstruccions simiesques tenien el seu origen en la mala interpretació de les restes: la Capella 1 patia diverses patologies degeneratives com ara artritis i diverses infeccions d'origen bacterià. D'una banda, això significa que devia passar els últims anys de la seva vida amb un dolor esgarrifós. De l'altra, que la columna vertebral de la Capella 1 corresponia a un individu malalt i envellit i podria no ser representativa de la resta de columnes vertebrals neandertals.

Curvatures típiques de la columna vertebral humana i presents també a la Capella 1

Fa poc va aparèixer un estudi -on hi va participar el famós paleoantropòleg Erik Trinkaus- que va tornar a analitzar amb detall la columna vertebral de la Capella 1 (1).

Els resultats confirmaven un cop més el que ja sabíem: que el nostre "vell" presentava dues de les curvatures típiques dels humans moderns i que ens permeten caminar drets amb relativa comoditat. Aquestes inclouen la lordosi cervical i la lordosi lumbar, que representen els dos punts de la columna on aquesta s'enfonsa cap endins. En conseqüència, i per si algú encara en té algun dubte, aquests resultats confirmen un cop més que els neandertals caminaven tan drets com nosaltres.

1. Morphology, pathology, and the vertebral posture of the La Chapelle-aux-Saints Neandertal

Troben els últims exemplars de bijuteria neandertal a Calafell

"L'últim collar del neandertal" sona molt igual a "l'últim neandertal" o "el primer collar del neandertal". Tal com he llegit la notícia, sembla com si els darrers neandertals haguessin inventat tot de sobte tot un ampli repertori de joies, quincalleria diversa i ornaments personals just abans d'extingir-se. No té massa sentit, però som nosaltres, els moderns del segle XXI, els responsables de dotar aquest tipus de descobriments de contingut i significat.

Vista en detall de la falange d'àguila imperial descoberta a la Cova Foradada (Calafell) (1)

En aquest cas es tracta d'una falange decorada d'àguila imperial (Aquila adalberti) trobada en un estrat associat a la cultura Xatelperroniana datat en 39,000 anys, a la Cova Foradada (Calafell, Tarragona). La indústria Xatelperroniana, típica del sud-oest d'Europa, va durar dels 44,500 fins als 40,000 o 36,000 anys i és segurament la darrera indústria que podrien haver desenvolupat els neandertals. 

La seva presència en nombrosos jaciments del sud d'Europa, incloent-hi França, Itàlia i els Balcans, indiquen que els neandertals utilitzaven les ungles d'àguila com a elements decoratius d'ús personal des de fa almenys 80.000 anys. Aquestes ungles decorades d'àguila apareixen esporàdicament més recentment, associades a indústries del Paleolític Superior, com ara el Magdalenià. També eren i són encara molt utilitzades en algunes tribus d'indis americans.

Donada l'absència d'ús d'ungles d'espècies raptores a l'Àfrica durant el Paleolític, una possibilitat és que els humans moderns fossin culturalment influïts pels neandertals. Una altra és que aquest tipus d'ornaments d'ús personal apareguessin independentment múltiples vegades al llarg del Paleolític, i que les habilitats cognitives necessàries per a dur-ho a terme ja es trobessin presents als avantpassats de neandertals, denisovans i humans moderns.

Cal recordar també que aquesta no és l'única mostra que tenim d'ús d'artefactes d'origen animal amb finalitats simbòliques entre els neandertals. Fa pocs anys van ser descoberts al jaciment de Cueva de los Aviones (Múrcia) petxines de mar pintades i pigments d'origen mineral datats en 115.000 anys (2). 

1. The Châtelperronian Neanderthals of Cova Foradada (Calafell, Spain) used imperial eagle phalanges for symbolic purposes
2. Symbolic use of marine shells and mineral pigments by Iberian Neandertals 115,000 years ago

Neandertal, les teves petjades no seran esborrades pel pas del temps

No faig broma. Estic parlant d'una troballa única al món: el descobriment de ni més ni menys 257 petjades neandertalianes al jaciment arqueològic de Le Rozel (Normandia, França) (1).

Fins ara, només teníem un grapat de possibles i parcials i discutides i no sé què més petjades neandertals escampades per tot Europa (la última de la qual en tinc constància, a Gibraltar (2)). Ara, de cop i volta, n'han aparegut ni més ni menys que un quart de miler, totes juntes, fresques, maques, completes, sanes, inigualables. No em digueu que no sigui per obrir unes quantes ampolles de cava i fer una gran celebració.

Algunes de les empremtes de mà i peu dels neandertals i d'animals analitzades a l'estudi (1)

Peus descalços: aquells neandertals sembla que no feien ús de les sabates (i abans que algú me'ls anomeni primitius, us recordo que les sabates no es van posar de moda fins fa 40.000 anys). I joves, molt joves: entre el 80-90% de les petjades eren de mida petita, cosa que indica que la majoria d'elles pertanyien a individus que no havien completat el creixement. Els nens sembla que eren majoritaris al grup (fins al 64% segons les estimacions) seguits dels adolescents (fins al 43%) i molt pocs adults (fins al 10%).

El grup consistia en un mínim de 4 persones i una xifra probable d'entre 10 i 13, mides típiques dels clans neandertals (entre 10 i 30 en promig (3)) i de grups de caçadors-recol·lectors moderns. I alts: les petjades atribuïdes a un dels adults indiquen una alçada de 1,75 m, però això és només una estimació, i l'individu (probablement un home) podria haver arribat a mesurar gairebé 1,90 metres! 

I neandertals! Perquè tot apunta a que ho eren: l'edat de les petjades, que s'han trobat en una unitat estratigràfica amb sorra datada en ~80.000 anys, la seva associació amb la indústria mosteriana, típica dels neandertals, i la morfologia del peu: relativament robusta, més ampla de la part del mig i amb un arc menys marcat en comparació amb el que observem en els humans moderns. Al jaciment de Le Rozel els arqueòlegs també hi han descobert 8 empremtes palmars i 6 petjades d'animals.

Empremta de peu neandertal al Museu d'Història Natural de Praga

El que m'ha cridat més l'atenció és l'elevat nombre de nens al grup. Un podria pensar que es tractava d'un grup de nens amb 3-4 monitors que van anar d'excursió a la platja normanda.

M'agradaria que aquesta explicació fos certa, però suposo que la realitat és molt més cruel: els neandertals que passaven la trentena eren escassos. Tanmateix, la proporció d'adults podria haver estat més elevada en altres grups, com ara a El Sidrón (4), de manera el que s'observa a Le Rozel podria no valdre per a la resta de grups neandertals.

1. The composition of a Neandertal social group revealed by the hominin footprints at Le Rozel (Normandy, France)
2. Following the last Neanderthals: Mammal tracks in Late Pleistocene coastal dunes of Gibraltar (S Iberian Peninsula)
3. Neandertal social structure?
4. Identification of Neandertal individuals in fragmentary fossil assemblages by means of tooth associations: The case of El Sidrón (Asturias, Spain)